Pete Hegseth aprofita l'aniversari del dia D per criticar la política migratòria europea
Redacció
Com cada 6 de juny, els aliats que en la Segona Guerra Mundial van combatre el feixisme han commemorat a Normandia el desembarcament de l'anomenat dia D. Normalment, cada delegació fa una primera cerimònia al cementiri on reposen els seus soldats caiguts, per després participar en una celebració conjunta; una celebració que simbolitza la unitat i fortalesa d'aquella aliança i per mostrar que perdura avui dia. Però aquest any no ha estat així.
El secretari de Defensa nord-americà, Pete Hegseth, ha anat a Colleville-sur-Mer, el cementiri americà a tocar de la platja que aquell dia —fa 82 anys— va rebre el nom clau d'Omaha. I aquí no s'ha limitat a pronunciar l'habitual discurs protocol·lari que no convida a la controvèrsia. Hegseth ha aprofitat per fer arribar, una vegada més, què pensa l'administració Trump d'Europa, tant pel que fa a les polítiques migratòries com a la necessitat que assumeixi la seva pròpia defensa i incrementi el seu nivell d'armament:
Malauradament, avui dia, diferents platges europees són assaltades per diferents ideologies perilloses. Platges a Espanya i Itàlia. A Grècia i Bulgària. Hi arriben vaixells i homes. Quan faran alguna cosa les capitals europees respecte d'aquesta invasió? O és massa tard?
Aquesta frase no ha estat recollida en el resum de la cerimònia que ofereix la pàgina web del Departament de Defensa.
Més tard ha arribat el moment de la cerimònia conjunta internacional. Tot i que se l'esperava, Hegseth no ha aparegut. El número 2 del departament ha pres el seu lloc, al costat del ministre francès de Defensa i les altres autoritats. De fet, al poble de Langrune-sur-Mer, on es feia l'acte, hi havia hagut mostres de disgust davant l'anunci de la seva presència:
Aquest individu representa valors contraris a la democràcia, als drets humans i a la pau.
L'associació Langrune en Comú, que havia presentat una llista a les eleccions municipals, havia publicat un comunicat en què denunciava el perfil del polític nord-americà. En l'escrit destaquen els tatuatges que té el secretari de Defensa. Unes imatges controvertides que han aixecat polseguera també als Estats Units, per la seva relació amb la imatgeria de les croades medievals i que han estat recuperades per alguns moviments identitaris d'extrema dreta.