PP i Vox voten canviar el nom de València per Valencia/Valéncia

L'agenda anticatalanista de la dreta i l'extrema dreta avança al País Valencià. El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat aquest dilluns el canvi de denominació oficial de la ciutat per la versió bilingüe Valencia/Valéncia amb els vots del PP i Vox i eleva l'expedient a la Generalitat Valenciana per continuar la tramitació. El PSPV-PSOE i Compromís s'hi han oposat.

El canvi reconeix la doble denominació en castellà i en valencià i incorpora l'accent tancat en la forma valenciana, en contra del criteri acadèmic.

L'aprovació arriba després de rebutjar les 1.041 al·legacions presentades durant el període d'informació pública, totes elles desestimades pels serveis tècnics municipals perquè no estaven "prou fonamentades".

Segons l'Ajuntament, una part molt significativa d'aquestes al·legacions responien a models idèntics: "615 feien servir exactament la mateixa plantilla i argumentari."

En el ple, el portaveu de Compromís, Pere Fuset, ha acusat el govern municipal d'intentar arraconar el valencià i ha recordat que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua té l'última paraula, perquè haurà d'emetre un informe per a la Generalitat.

El ple municipal ja havia aprovat inicialment la modificació del topònim, substituint la forma única i correcta en valencià, València, per la denominació bilingüe Valencia/Valéncia. Ara la decisió va al Consell de la Generalitat Valenciana, l'òrgan competent per fixar els noms oficials dels municipis.

En aquesta línia, Compromís va recordar que la formulació amb la forma castellana contravé el decret de regulació dels criteris i el procediment per canviar la denominació dels municipis, que apunta que en les zones valencianoparlants "en primer lloc, hi anirà la denominació en la forma valenciana, seguit de la barra i el nom en castellà".

Campanya contra la doble denominació

Quan l'alcaldessa de València, María José Catalá, va engegar aquest procés a proposta de Vox, Plataforma per la Llengua i altres entitats valencianistes van llançar una iniciativa per presentar al·legacions.

En aquell moment van argumentar que el canvi de topònim xocava amb la jurisprudència i, més concretament, amb el principi de bona administració, atès que el nou canvi de nom es tramita només sis anys després d'haver estat aprovada legalment la forma exclusiva en valencià, validada pel Tribunal Superior de Justícia valencià. 

"Segons la normativa vigent, els canvis toponímics han de ser estables, justificats i amb fonament sòlid", recorden les al·legacions.

Un nom en contra del criteri de l'AVL

El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha recordat que la decisió es basa en un "estudi tècnic" adjudicat directament al lingüista i acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Abelard Saragossà.

L'informe defensa l'ús de l'accent tancat "en coherència amb la pronunciació tradicional majoritària de la població i amb els criteris lingüístics internacionals aplicables".

Saragossà s'empara en les acientífiques "normes del Puig", promogudes per entitats secessionistes, com Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que neguen la unitat de la llengua, en contra del criteri de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és l'autoritat en aquest àmbit al País Valencià.

La croada antivalenciana

La croada del PP i Vox contra la llengua i la cultura pròpies del País Valencià avança sense fre. Les polítiques per promocionar les denominacions bilingües de ciutats, impulsant la castellanització dels topònims en les zones valencianoparlants fa anys que fa camí.

A més, el govern valencià va aprovar una consulta per a la llengua base a les escoles, ha fet incrementar el castellà a À Punt i ha retallat brutalment el pressupost de l'AVL.

Així mateix, el govern municipal d'Alacant va demanar a les Corts que la ciutat deixés de formar part de la zona valencianoparlant i modificar les zones lingüístiques marcades des del 1983.