Universitats proposa canviar el sistema d'accés per les diferències entre comunitats en les PAU
Entrar a Medicina és, any rere any, un repte per a molts joves que aspiren a cursar aquests estudis. Les notes de tall es mantenen entre les més altes i és el grau que rep més alumnes procedents de la resta de l'Estat: tres de cada deu han fet el batxillerat fora de Catalunya. A la Universitat de Lleida i a la Rovira i Virgili de Reus són la majoria, i representen el 67% i el 64%, respectivament, de tot l'alumnat.
El Departament de Recerca i Universitats admet que el sistema actual d'admissió pot perjudicar els estudiants catalans, que obtenen menys excel·lents que en altres comunitats autònomes, i proposa un sistema basat en percentils perquè sigui "més equitatiu".
Tots els estudiants de l'Estat competeixen per les mateixes places
El sistema de districte únic, que és el que funciona actualment per entrar a la universitat, permet que estudiants de totes les comunitats autònomes puguin optar a una plaça en una universitat pública, per ordre de nota d'accés. Aquesta nota surt d'una mitjana ponderada entre la nota del batxillerat, que compta un 60%, i la de la Selectivitat, que representa el 40% restant.
Tot i que l'Estat fixa un marc comú per a les proves d'accés a la universitat, les comunitats autònomes elaboren els exàmens i nomenen els tribunals correctors. Això pot implicar que hi hagi diferències en el nivell de dificultat de les preguntes, el grau d'opcionalitat, i els criteris de correcció i puntuació, que poden influir en les qualificacions de l'alumnat.
Ho assenyalen el Departament de Recerca i Universitats, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i diversos informes d'experts en avaluació educativa.
"Si els exàmens són diferents, els nivells de dificultat són diferents i els criteris de correcció són diferents, està clar que potser no és gaire correcte comparar les notes", assegura el director general d'Universitats, Miquel Soriano.
Un sistema basat en percentils, la proposta de Catalunya
Per corregir possibles biaixos, la conselleria ha presentat al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats una proposta per canviar el sistema d'admissió a la universitat. En lloc que sigui la nota d'accés la que marca qui entra i qui no, es decanten per un sistema basat en percentils, és a dir, en la posició relativa de cada estudiant dins la seva comunitat autònoma.
Vegem-ho amb un exemple. Imaginem que un estudiant de Catalunya obté una nota d'accés de 8,2, mentre que un estudiant d'una altra comunitat treu un 8,8. Amb el sistema actual, entraria l'estudiant del 8,8, perquè té la nota més alta.
Però si aquesta nota es reajusta segons la posició que ocupen dins la seva comunitat —el que s'anomena el percentil—, l'ordre podria canviar. I l'estudiant del 8,2, amb una nota inicialment més baixa, podria passar al davant i obtenir plaça.
El Ministeri d'Universitats assegura que crearà un grup de treball per estudiar aquesta proposta.
Catalunya, a la cua en notes d'accés i percentatge d'excel·lents
Catalunya se situa a la cua de les disset comunitats autònomes en la nota mitjana d'accés a la universitat. Amb un 7,68, Múrcia va ser la comunitat autònoma on l'any passat es va registrar la nota mitjana d'accés més alta, mentre que a Catalunya va ser d'un 7,11.
També és un dels territoris amb menys excel·lents al batxillerat i a la selectivitat. Pel que fa al batxillerat, Múrcia torna a liderar la llista, amb un 28,2% d'alumnes amb una nota mitjana superior al 9, mentre que a Catalunya aquesta xifra és del 13,3%.
Si ens fixem en la fase comuna de la selectivitat, només el 4,3% de l'alumnat de Catalunya va obtenir un excel·lent el 2022 —les últimes dades disponibles—, davant del 12% de l'alumnat d'Astúries.
"La premissa de la qual partim, que és la que fa servir un estudi inicial de la Universitat de Valladolid, és que la distribució dels estudiants per nota hauria de ser més o menys la mateixa a totes les comunitats", exposa Soriano.
No és raonable la diferència que hi ha entre comunitats en el percentatges de notes entre el 9 i el 10.
Les facultats públiques de Medicina reclamen el nou sistema
La proposta que s'ha fet seva el Departament compta amb el consens de totes les facultats de Medicina de les universitats públiques catalanes i dels Col·legis de Metges de Catalunya.
"És la solució més justa de les menys justes", valora Fàtima Sabench Pereferrer, vicerectora de Relacions amb Institucions Sanitàries i exdegana de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili.
El sistema de percentils pot objectivar una mica més en quina posició es troben els estudiants catalans i eliminar aquest biaix que fa que, moltes vegades, es quedin enrere.
"Contribuiria a reduir l'impacte de les diferències entre les diverses proves d'accés i a garantir que els alumnes amb millors expedients de cada comunitat puguin accedir a una titulació tan exigent com Medicina", asseguren també des de la facultat de Medicina de la Universitat de Lleida.
"És una fórmula estadística i tècnicament senzilla que permet d'alguna manera anivellar la dificultat de les proves entre comunitats autònomes", coincideix Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, la que exigeix una nota de tall més alta.
La nota de tall sembla que sigui la veritat absoluta, i depèn de molts factors.
"Si aquest número es relativitza, pot introduir una certa compensació entre situacions que, difícilment, es poden compensar d'una altra manera, a no ser que es faci una prova única el mateix dia, com el MIR", hi afegeix.
La proposta d'una selectivitat única per a tot Espanya, la defensa el Partit Popular des de fa anys, però mai no ha prosperat. La iniciativa es va limitar, el 2024, a uniformar dates, format i criteris de correcció als territoris on governa, sense un examen comú, perquè els currículums de batxillerat i les proves d'accés a la universitat depenen de les comunitats autònomes.
Reassignacions fins a finals d'octubre
En moltes facultats de Medicina, el primer curs no queda complet fins a finals d'octubre. L'alta demanda d'aquests estudis fa que dècimes de diferència en la nota d'accés puguin determinar a quina facultat entra cada estudiant. Per això, molts aspirants passen tot l'estiu pendents dels processos de reassignació de places, amb l'esperança d'aconseguir una plaça o d'accedir al centre que tenen com a primera opció.
La mobilitat és tan alta que, a la URV, els estudiants de primer comencen el curs més tard que la resta, a finals de setembre.
"Hem preferit compactar al màxim els continguts del primer quadrimestre perquè, si començàvem a principis de setembre, hi havia alumnes que entraven a finals d'octubre, i es trobaven que moltes matèries pràcticament ja s'havien donat i ja s'havien fet les pràctiques, i això també dificultava molt la tasca del professorat", explica Fàtima Sabench Pereferrer, de la URV.
El curs passat hi va haver fins a vuit tandes de reassignació.
El sistema de districte únic es va implantar fa 20 anys
Abans dels anys 2000, les comunitats autònomes s'encarregaven de gestionar l'admissió a les seves universitats. Per norma general, prioritzaven l'alumnat de la seva comunitat i establien límits per sol·licitar plaça als estudiants d'altres territoris.
Aquesta situació va canviar a partir del 2007, quan es va iniciar un procés d'homogeneïtzació del sistema universitari, coincidint amb l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Es va adoptar el districte únic, que permet als estudiants demanar plaça a qualsevol universitat pública d'Espanya, independentment d'on hagin fet les PAU, amb l'objectiu d'afavorir la mobilitat acadèmica i garantir la igualtat d'oportunitats.
Amb el sistema actual, l'Estat estableix el marc normatiu general del sistema universitari i fixa les condicions bàsiques d'accés, mentre que les comunitats autònomes gestionen els processos de preinscripció, determinen les ponderacions de les matèries per a cada titulació, organitzen els calendaris d'admissió i distribueixen les places disponibles a les universitats del seu territori.
Per això, segons assenyala el Departament, encara que es parla de districte únic universitari, "no existeix una uniformitat absoluta entre comunitats", i de les diferències que s'han detectat en la dificultat de les proves, i que perjudiquen determinats territoris com Catalunya, surt el reclam d'introduir-hi canvis.
195 noves places de Medicina el curs vinent
El curs vinent hi haurà 195 noves places per estudiar primer de Medicina a Catalunya en universitats privades. Es distribuiran en 120 places a la Blanquerna-Ramon Llull, 50 a l'Abat Oliva –que estrenen aquests estudis–, i 25 més a la Universitat de Vic, que amplia places del grau que ja imparteix.
El procés d'admissió és diferent a les universitats privades. La nota del batxillerat no fa mitjana amb la nota de les proves d'accés a la universitat, sinó amb una prova específica que, en el cas de Medicina, avalua coneixements de biologia, química i matemàtiques. A la Universitat Ramon Llull, els aspirants també passen un test de perfil personal. En canvi, a la Universitat de Vic, que és d'iniciativa pública, però de gestió privada, el procés d'admissió és el mateix que a les universitats públiques.
La matrícula de Medicina costa 18.900 euros per curs a la Universitat Ramon Llull, 17.715 euros a l'Abat Oliva, i 13.800 euros a la Universitat de Vic. A partir del curs vinent, els estudiants de la UVic es podran estalviar el 40% de la matrícula si no canvien de facultat, a través d'un sistema de préstecs condonables. En canvi, si no acaben els estudis o se'n van a una altra universitat, hauran de retornar la part de l'ajuda que han rebut.
La nova oferta de places és la primera part d'un pla per pal·liar la falta de metges a Catalunya que, fins al 2032, preveu que hi hagi gairebé 700 places més per estudiar Medicina a Catalunya: 497 de públiques i 195 de privades, que seran les primeres de materialitzar-se.
Actualment, hi ha 1.333 places per cursar el grau de Medicina a Catalunya i es preveu arribar a les 2.025 el curs 2031-32.