Putin visita per primer cop les illes Kurils i reobre una ferida històrica amb el Japó
Redacció
El president rus, Vladímir Putin, ha visitat aquest dijous per primera vegada des que va arribar al poder, l'any 2000, les illes Kurils del Sud, un arxipèlag administrat per Rússia però que el Japó reclama com a propi. El viatge, fet a l'illa d'Iturup —Etorofu, segons la denominació japonesa—, ha provocat una reacció diplomàtica contundent de Tòquio i ha reobert una disputa territorial que impedeix, des de fa dècades, la signatura d'un tractat de pau entre els dos països.
Putin es troba de gira per l'extrem orient rus i aquest dimarts va presidir unes maniobres de la marina russa. La visita a les Kurils no havia estat anunciada i ha sorprès Tòquio, especialment perquè el president rus s'havia abstingut fins ara de visitar personalment un territori tan sensible.
Durant l'estada a Iturup, Putin ha recorregut una planta de processament de peix, on ha tastat caviar i ha entrat en una escola i un institut. L'illa té uns 7.000 habitants i tot l'arxipèlag, uns 20.000.
Segons les imatges difoses per la televisió pública russa, el president ha conversat amb veïns i ha comentat les bones condicions meteorològiques de la zona, que a l'hivern suporten unes condicions molt dures.
Putin no hi ha fet cap declaració política explícita, però ha recordat els soldats soviètics morts durant l'operació militar que va permetre ocupar les Kurils el setembre del 1945, en els últims combats de la Segona Guerra Mundial.
El dia anterior, a la gran illa de Sakhalín, més propera al continent rus, ja havia defensat que la sobirania russa sobre l'arxipèlag està avalada pels resultats de la guerra i per documents internacionals.
"No amenacem el Japó. No tenim absolutament cap reclamació contra aquest país", va afirmar Putin, que alhora va acusar Tòquio de reclamar territori rus i d'haver canviat de postura després de la sortida del poder del primer ministre Shinzo Abe el 2020.
També va criticar les sancions japoneses contra Rússia imposades en coordinació amb els països occidentals arran de l'ofensiva contra Ucraïna i la creixent presència de l'OTAN al Pacífic com una amenaça directa per a la seguretat russa.
El líder rus ha visitat un petit museu que recorda els soldats de l'arxipèlag morts en la guerra d'Ucraïna, a 7.500 quilòmetres de distància, i ha dit al següent als mariners d'un vaixell militar:
No hi ha res més important que assolir objectius a primera línia en l'operació militar especial (la invasió d'Ucraïna). Però vosaltres no sou a la rereguàrdia. També sou a primera línia, perquè s'ha de mantenir la preparació per al combat de les forces armades i la marina per protegir tot el territori de Rússia.
Reacció aïrada de Tòquio
La primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, ha tardat molt poc a reaccionar i ho ha fet amb una declaració televisada. Ha afirmat que "els Territoris del Nord (com anomenen les Kurils els japonesos) són històricament i legalment part inherent del territori del nostre país. La visita fereix els sentiments del poble japonès i és absolutament inacceptable".
Segons Takaichi, la visita agreuja el sentiment antirús al Japó i dificulta encara més la millora de les relacions bilaterals, ja deteriorades arran de la invasió russa d'Ucraïna, el febrer del 2022.
El ministre d'Exteriors japonès, Toshimitsu Motegi, ha convocat l'ambaixador rus a Tòquio i li ha presentat una "enèrgica protesta". Motegi ha insistit que les quatre illes en disputa —Kunashiri, Etorofu, Shikotan i els illots Habomai— formen part "inherent" del territori japonès, tant des del punt de vista històric com jurídic.
Takaichi és una líder nacionalista i ultraconservadora partidària de reformar la constitució pacifista del Japó que limita el desplegament i les funcions del seu exèrcit. Aposta pel rearmament, en un context regional d'auge xinès i creixent tensió a l'Àsia Oriental.
Una disputa que s'arrossega des del 1945
Les Kurils són una cadena d'illes volcàniques situada entre l'illa japonesa de Hokkaido i la península russa de Kamtxatka. L'arxipèlag té una gran importància estratègica i és ric en recursos pesquers i minerals com ara jaciments d'or i plata.
Durant segles, les havien habitat japonesos i la presència russa era mínima. Tot i que navegants russos les van explorar en el passat, les Kurils van passar a formar part del Japó el 1875, en virtut del Tractat de Sant Petersburg. A canvi, l'imperi nipó va cedir la totalitat de gran illa veïna de Sakhalín a Rússia.
El 1905, el Japó expansionista va ocupar la meitat de Sakhalín. Els darrers dies de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va alliberar-la i va ocupar totes les Kurils, just després d'entrar en guerra contra el Japó. Uns 17.000 habitants japonesos van ser expulsats de les illes, que posteriorment van ser repoblades per ciutadans soviètics.
El 1956, Moscou i Tòquio van restablir les relacions diplomàtiques amb una declaració conjunta que obria la porta a una possible devolució d'alguns territoris. L'acord, però, no es va arribar a concretar i els dos països continuen sense signar un tractat de pau formal.
La disputa ha condicionat durant dècades les relacions bilaterals. El primer president rus que va visitar les illes va ser Dmitri Medvédev, l'any 2010. Més tard, hi va tornar com a primer ministre, i el 2021 també hi va viatjar l'actual primer ministre rus, Mikhaïl Mixustin.
Putin havia evitat fins ara fer aquest pas. Cada visita ha provocat una resposta indignada del Japó i en el cas del 2010 va retirar temporal l'ambaixador nipó a Moscou.
Un enclavament militar estratègic
Durant la Guerra Freda, les Kurils es van convertir en bases militars soviètiques davant dels Estats Units i del seu aliat japonès. Actualment, Rússia hi manté encara sistemes de míssils i avions caça Su-35, que li permeten controlar rutes marítimes, reforçar la seva presència militar al Pacífic i mantenir l'immens mar d'Okhotsk com un mar, de facto, rus.
El professor Yee Kuang Heng, de la Universitat de Tòquio, considera que la visita de Putin pot ser "un recordatori de les cartes que té Rússia", però també una mostra del seu malestar per les sancions japoneses per Ucraïna.
El viatge coincideix amb un augment de la cooperació militar entre Rússia i la Xina, amb exercicis conjunts prop del Japó, i amb el llançament recent d'un míssil per part de Corea del Nord.
En aquest context, la visita presidencial envia un missatge clar: Moscou no pensa fer concessions sobre unes illes orientals que considera el resultat directe de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial. Al Japó, en canvi, la qüestió continua sent una ferida oberta i un símbol de sobirania pendent de resoldre.