El Japó es reinventa i deixa enrere llegats pacifistes de la Segona Guerra Mundial
Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial, el Japó vendrà armes a l'exterior. Tot i que serà amb restriccions, el Japó trenca així un tabú intocable des que va perdre la guerra i els EUA els van imposar una constitució pacifista, encara vigent.
La seguretat nacional és un dels pilars polítics de la nova primera ministra, Sanae Takaichi, coneguda com la Dama de Ferro: és la primera dona que ha arribat al càrrec en la història del Japó.
Thatcher i la seguretat nacional
Sanae Takahichi, admiradora de Margaret Thatcher, es va convertir en primera ministra després de la dimissió del seu antecessor per escàndols de corrupció.
Takaichi va ser pupil·la de Shinzo Abe --assassinat el 2022--, el primer ministre més longeu que ha tingut el Japó en els últims 70 anys, dominats, gairebé ininterrompudament, pel Partit Liberal Democràtic.
Ingrid Pastor, artista tèxtil, directora del projecte d'art Casa Nakano i casada amb un japonès, fa tres anys que viu a Kyoto. "Takaichi és un personatge que no deixa indiferent ningú", explica al pòdcast "Mapamundi" de 3Cat.
"Representa l'ala més conservadora del partit liberal i no ha arribat al poder precisament amb un discurs feminista o d'igualtat de gènere, sinó nacionalista, proarmes i apegat als valors tradicionals del Japó", reflexiona.
"És una paradoxa i diu molt del Japó", afegeix. "Aquí se la veu com una dona molt forta, pragmàtica. És innegable que la seva presència en un càrrec de tant poder sí que canvia alguna cosa en l'imaginari col·lectiu, sobretot per a les nenes japoneses."
Si parles del Japó, tothom et dirà que és un país masclista. Ho és? "El Japó sí que és un país amb estructures de gènere molt tradicionals, i seria ingenu negar-ho. Les dones continuen afrontant expectatives molt rígides. Per exemple, s'espera que en casar-se adoptin el cognom del marit --ella no ho ha fet-- i les baixes parentals existeixen bàsicament sobre el paper."
Però et trobes còmoda amb el terme "masclisme"? "No sé si explica bé la complexitat japonesa. No es tracta d'un masclisme agressiu i visible com el que podem reconèixer a Europa; és un masclisme més estructural, més silenciós, més interioritzat, i això el fa més difícil de visibilitzar i de transformar."
El perdedor de la guerra es desfà del passat
Takaichi va arrasar a les eleccions en aquest context tan masculí i està abordant alguns dels temes més delicats en l'imaginari japonès des de la seva agenda conservadora. Per entendre-ho, cal bussejar en el passat del Japó, en les atrocitats que va cometre a la Xina o en la colonització de Corea del Sud.
La derrota japonesa a la Segona Guerra Mundial va forçar el país a acceptar imposicions dels EUA i els aliats, com va passar també a Alemanya.
La Constitució, del 1946, inclou un article, l'article 9, que prohibeix al Japó involucrar-se en res que tingui a veure amb conflictes armats. Tampoc podia tenir un exèrcit regular, tot i que ara disposa d'unes forces militars anomenades d'"autodefensa". Lleis posteriors també prohibien exportar armes o que el seu pressupost de Defensa superés l'1% del PIB.
Tot plegat conforma l'essència pacifista que l'ha definit fins avui i que Takaichi està transformant.
"El que va passar a la Segona Guerra Mundial encara porta cua. Han passat molts anys, però aquest passat militarista, des d'un punt de vista social, no s'ha superat del tot. També crec que això anirà canviant a mesura que arribin noves generacions. Hi ha molta comunió cultural dels joves amb Corea del Sud, per exemple, amb el K-Pop, o les sèries", ens explica Amadeu Jensana, director de programes econòmics de Casa Àsia i expert en el Japó, d'on era la seva mare.
Pianos, cotxes... i helicòpters de combat
Mitsubishi, Kawasaki o Subaru fabriquen armes punteres, a més d'aires condicionats, pianos, motos o cotxes. I fa temps que volen vendre a l'exterior. Amb la nova primera ministra ja s'han tancat acords de venda de fragates a Austràlia, o altres amb Filipines.
"La indústria armamentística del Japó fa molts anys que existeix i ara vol exportar. L'objectiu del govern amb aquesta mesura és doble: fer créixer l'economia japonesa en un moment d'estancament, en aquells sectors on té més avantatge competitiu, com és la tecnologia militar", explica Lluc Vidal, expert en política exterior japonesa de la UOC.
"Però l'altre objectiu és polític: crear una xarxa d'aliats, d'amics democràtics. Ells l'anomenen l'estratègia de l'Indopacífic", afegeix.
El Japó, Taiwan i el gegant xinès
"El que passa avui és que tota l'àrea de l'Indopacífic s'està convertint en una zona més complexa i més militaritzada. Entre altres coses, per la presència de la Xina, pel conflicte del mar del Sud de la Xina, i el control per les illes estratègiques de la zona. I després hi ha el tema de Taiwan", explica Jensana.
Al novembre, Takaichi va proclamar al Parlament japonès que si la Xina envaïa Taiwan, el Japó es veuria obligat a intervenir. Pequín es va molestar molt per aquestes declaracions, fins al punt que està fent boicot turístic al Japó. "Takaichi va dir una cosa que han dit molts polítics japonesos, potser no tan oficialment i potser no en sessió parlamentària, però", admet Vidal.
"Per a la Xina, Taiwan és una província rebel, però el Japó diu: 'No, és el meu veí, tinc unes relacions excel·lents amb Taiwan i tot el que afecta la seva seguretat té un impacte directe en la seguretat nacional del Japó", afegeix l'expert de la UOC.
En tot cas, recorda, l'hostilitat no prové només de la Xina. Geogràficament, el Japó és molt a prop de Corea del Nord, amb els seus periòdics assajos nuclears, i de Rússia, amb qui no va signar mai la pau.
Els japonesos, una població envellida
Però el Japó, un país de referència mundial per la seva tecnologia, indústria automobilística, innovació i indústria química, també afronta ara reptes econòmics importants i haurà de fer alguns canvis.
Dels seus 122 milions d'habitants, més del 30% tenen més de 65 anys, i es perden mig milió de persones cada any. Això fa que comenci a faltar mà d'obra en alguns sectors, i l'obligarà, en algun moment, a obrir portes a la immigració, segons Jensana.
Un escenari davant el qual tant la primera ministra com els mateixos japonesos són reticents, perquè el país és encara molt homogeni.
En tot cas, l'economia està estancada i el deute és molt alt. "Hi ha molt poc atur, però el problema és que el Japó no creix. I té molta competència tecnològica i d'innovació de la Xina i Corea del Sud. Això fa que les grans empreses japoneses afrontin moments complicats. De totes maneres, no ho veig tan malament, eh?", conclou Jensana.
Més turistes que mai... i temples col·lapsats
El turisme està en màxims històrics per la debilitat del ien, i es calcula que aquest any visitaran el Japó més de 41 milions d'estrangers, amb els sud-coreans al capdavant.
Només a l'abril, segons les últimes dades estadístiques del govern, hi va haver prop de 4 milions de turistes, concentrats als llocs més icònics, com Ohara, Kyoto i Tòquio. Això també provoca friccions amb la població local.
A Kyoto, per exemple, s'han fixat límits en alguns temples, hi ha cartells demanant respecte i civisme i s'ha imposat una taxa turística. La mateixa primera ministra es va queixar del tracte dels turistes als famosos cèrvols de Nara, d'on és originària.
Microestacions i te
Més enllà de la geopolítica, al pòdcast "Mapamundi" també hem parlat amb la Momoko Nakamura, cofundadora del Kyoto Research Institute, un centre on s'investiguen els materials que els japonesos han utilitzat tradicionalment per fer menjar, construir cases o vestir-se, i se'ls donen usos contemporanis.
Nakamura transmet coneixements ancestrals, com el calendari japonès, que consta de 72 microestacions: una cada cinc dies. Quan vaig parlar amb ella, a finals de maig, érem a l'estació dels brots de bambú.
"El bambú alt comença ara a brotar amb aquestes petites fulles verdes. I això mostra de forma poètica com es poden percebre aquests petits canvis d'estació al nostre voltant. Els podem sentir a través dels ocells, de la llum intermitent de les cuques de llum. Podem apreciar aquests petits matisos, sabent que només són aquí durant un instant. Només durant cinc dies."
Momoko Nakamura ens parla també de l'origen de la cultura del te, que en realitat és relativament nova al Japó, malgrat que ara tots els occidentals es barallin pel matxa: "El te va arribar aquí fa uns 500 anys i durant molt temps va estar reservat a les classes altes." També ens repta a tastar els 500 tipus diferents d'arròs que hi ha al Japó.
Cuina, cues... i el valor del silenci
Quan els occidentals aterren al Japó, se sorprenen de les cues perfectament organitzades per entrar al metro, de la netedat al carrer --malgrat que no hi ha papereres--, de la convivència entre cases tradicionals de fusta i tallers d'artesans amb gratacels, neons i robots ultramoderns. De la varietat del menjar, més enllà del sushi i els dorayakis. Però això no és tot.
"Els japonesos tenen una forma de comunicar-se més indirecta, molt basada en el context, molt lluny de l'expressivitat a què estem acostumats al sud d'Europa. Amb el temps, aprens a valorar l'escolta i sobretot l'espai personal que es deixen l'un a l'altre", ens explica Ingrid Pastor.
"El que més sorprèn potser no són les coses òbvies com la llengua, la forma de menjar o les regles i normes. El que més crida l'atenció és com veuen el temps, la paciència, com es relacionen amb el silenci. És com si el Japó et canviés el ritme intern... si el deixes, esclar."
Tantes normes i restriccions, apreses des de petits a l'escola, poden tenir efectes a vegades contraproduents, admet Ingrid. "Molt possiblement hi ha gent que se sent asfixiada."
Tot plegat, en un país on els joves cada cop miren més al seu voltant --Corea del Sud, Taiwan, Vietnam--, més que no pas a Europa o els EUA. "Avui Seül és tan rellevant com París o Nova York, i aquest és un canvi generacional enorme."
