80 anys de la bomba atòmica d'Hiroshima, l'inici d'una cursa armamentística ben viva

Passava un quart de les vuit del matí a Hiroshima, el 6 d'agost del 1945, quan la bomba atòmica batejada com Little Boy esclatava 600 metres per sobre de la ciutat japonesa d'Hiroshima, la primera de la història llançada en guerra sobre un territori poblat.

Un bombarder nord-americà B-29 anomenat Enole Gay va deixar caure sobre els civils l'equivalent a 15.000 tones de TNT. Va matar 140.000 persones.

Tres dies després, l'horror es va repetir sobre Nagasaki, que també va quedar devastada per una segona bomba nuclear, la Fat Man, encara més potent. Van morir 74.000 persones.

Una bola de foc

Els supervivents ho descriuen com una bola de foc, segons el Comitè Internacional de la Creu Roja, que va atendre els ferits, molts d'ells amb cremades greus i mortals. A l'epicentre de la bomba es calcula que es va arribar a una temperatura de 7.000 graus.

La majoria de morts es van produir per les cremades i per incendis, però les explosions també van causar ceguera i danys oculars, així com moltes altres patologies.

La radiació tèrmica posterior va provocar malalties immediates i també a molt llarg termini, amb un risc més elevat del normal de patir càncer. Entre les dues ciutats bombardejades, els investigadors consideren que unes 50.000 persones van quedar irradiades.

La rendició japonesa

Cinc dies després de les dues bombes nuclears, el Japó es va rendir i es va donar per acabada la Segona Guerra Mundial. La versió dels vencedors, que no s'han disculpat mai per la massacre, és que els Estats Units van evitar amb les bombes atòmiques un final més cruent de la guerra, tot i que Alemanya ja havia capitulat al maig i el Japó estava a punt de fer el mateix.

Xavier Bohigas, doctor en física i membre del Centre Delàs, especialitzat en armament nuclear, recorda que la decisió de llançar les bombes sobre el Japó va ser política i no tenia sentit des d'un punt de vista militar, perquè la guerra ja estava guanyada.

La derrota de Berlín al maig va obligar a buscar un nou objectiu per demostrar la supremacia nord-americana davant la Unió Soviètica. I la demostració havia de ser contundent, "no al mig del mar o al desert":

Inici d'un nou ordre mundial

La tragèdia nuclear va donar l'estocada final a la Segona Guerra Mundial, però sobretot va suposar el principi de la Guerra Freda i de la cursa armamentística que encara continua i que ara s'accentua. Per Bohigas, l'actual amenaça nuclear disparada entre els Estats Units i Rússia és, més que mai, una demostració de força, molt arriscada però que no escorrespon a la realitat.

La capacitat autodestructora de la humanitat va quedar palesa a Hiroshima i Nagasaki, però no ha parat de créixer i dispersar-se.

Ara l'arsenal atòmic al món és milers de vegades superior i està repartit, majoritàriament, entre nou països, cadascun amb una política nuclear pròpia i diferent: Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, el Pakistan, Índia, Corea del Nord i Israel. Només els Estats Units considera no justificat renunciar a "ser el primer" a utilitzar l'armament nuclear.

L'escenari és completament diferent del del 1945 perquè cada estat sap que l'escalada suposaria una "aniquilació mútua segura i una escalada difícil d'aturar".

"Els polítics van entendre que tenien una capacitat enorme d'aterrir la població. La por i l'amenaça és fonamental. Això sí que segueix igual", apunta Bohigas.

La lluita per la pau dels "hibakusha"

Precisament el terror que va provocar la devastació de les bombes atòmiques, a mesura que en sortien a la llum les conseqüències, tot i els esforços per deshumanitzar les víctimes, van originar els moviments pacifistes i antimilitaristes. Ha estat clau el testimoni de les víctimes.

Al Japó, molts dels supervivents d'Hiroshima i Nagasaki han dedicat la vida a la lluita per la causa antinuclear com a activistes viatjant arreu del món.

Els "hibakusha" van patir durant la postguerra l'estigma i la discriminació al seu país perquè es va estendre la falsa creença que la "malaltia per radiació" era hereditària. Això va fer que tinguessin problemes per integrar-se a la societat i especialment per contraure matrimoni.

Amb el pas dels anys, se'ls ha reconegut com a supervivents i per la seva tasca en la difusió del missatge antibel·licista. L'any passat, el moviment Nihon Hidanko, que reclama als estats eliminar les armes nuclears, va rebre el Premi Nobel de la Pau.

Els testimonis directes es van apagant

El nombre de "hibakusha" d'Hiroshima i Nagasaki s'ha reduït per sota dels 100.000 per primera vegada, segons registres del govern japonès. L'edat mitjana dels supervivents supera ja els 86 anys i indica que, segurament, aquest 80è aniversari serà l'última gran data en què es puguin sentir en viu testimonis directes de les víctimes, com la Tomoko Matsumoto, de 92 anys:

Xavier Bohigas adverteix que l'acumulació d'armes nuclears, ara en mans d'un pocs països però en gran quantitat, augmenta el perill d'un atac nuclear involuntari, per error, que provocaria una escalada sistemàtica i sense fre.

A la destrucció immediata s'hi hauria d'afegir les conseqüències devastadores que això tindria en el clima i la capacitat de producció agrícola del planeta:

Crida a "no repetir el desastre"

Les celebracions d'enguany del 80è aniversari de la tragèdia d'Hiroshima i Nagasaki arriben enmig d'un inquietant escenari mundial de rearmament global accelerat i una creixent amenaça nuclear.

La ciutat japonesa d'Hiroshima ha commemorat aquest dimecres les víctimes del bombardeig amb un minut de silenci. L'alcalde del municipi ha reivindicat un "món lliure d'armes nuclears" i el primer ministre del país, Shigeru Ishiba, ha demanat que "no es repeteixi el desastre".

Als actes commemoratius s'hi esperen les delegacions d'un centenar de països. Per primera vegada des de la invasió russa d'Ucraïna, també hi serà present Moscou.