El Japó aixeca la prohibició d'exportar armes i posa fi a 80 anys de posicionament pacifista
Gir radical del Japó pel que fa a les polítiques pacifistes, vigents des de la fi de la Segona Guerra Mundial. El govern nipó ha aprovat aquest dimarts aixecar la prohibició de vendre armes a l'estranger.
La primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, ha anunciat que el seu gabinet ha donat el vistiplau a la mesura, al·legant que "en un entorn de seguretat cada vegada més complex, cap país pot protegir la seva pau i seguretat per si mateix". En aquest sentit, ha subratllat la necessitat que "els països aliats es donin suport mutu en matèria de defensa".
"Respondre a aquestes necessitats i transferir equips de defensa contribuirà a millorar les capacitats de defensa d'aquests països i, en última instància, a prevenir conflictes, per garantir així la seguretat del Japó", ha manifestat la mandatària nipona en un missatge al seu perfil d'X.
Gir radical: fi a 80 anys de posicionament pacifista
Tot i que la primera ministra ha manifestat que és manté el "compromís" del Japó per mantenir la trajectòria com a nació pacífica des de la Segona Guerra Mundial i assegurar que la venda d'armament es farà "a països que es comprometin a utilitzar-ho de conformitat amb la carta de les Nacions Unides", la decisió ha generat un gran debat en un país que té una constitució marcadament pacifista.
Fins ara, els controls estrictes del Japó a l'exportació d'equipament militar limitaven la venda de material de defensa a cinc categories: rescat, transport, avís, vigilància i desminatge.
Un primer pas per al canvi de posicionament en matèria de defensa va ser el 2022, quan el govern nipó va aprovar una revisió de la seva estratègia de seguretat a llarg termini que fixava la necessitat de reforçar les capacitats d'autodefensa mitjançant l'augment de la despesa militar i l'adquisició d'armament com míssils de creuer i hipersònics.
L'oposició de l'aleshores soci menor de la coalició de govern va frenar la concreció d'aquesta revisió estratègica en matèria de defensa.
Ara, la decisió del govern nipó implica que el país asiàtic pugui vendre armament, com míssils o vaixells de guerra, als 17 països amb què ha signat acords de cooperació en defensa, entre els quals figuren els Estats Units o el Regne Unit.
La normativa aprovada pel govern inclou, fins i tot, una clàusula que deixa la porta oberta a exportar armament a països en conflicte si les autoritats consideren que hi ha "circumstàncies especials".
Entre el sentiment antimilitarista i el context geopolític
La decisió, que també busca impulsar la indústria nacional de defensa, fins ara limitada a produir únicament per a les Forces d'Autodefensa, com s'anomena l'exèrcit japonès, ha despertat el rebuig d'una part important de la societat nipona.
En un sondeig publicat aquest dilluns pel diari japonès Asahi, el 67% dels enquestats es mostren contraris a permetre la venda d'armament letal a altres països. Un sentiment que en les darreres setmanes s'ha deixat sentir als carrers de Tòquio, que ha estat escenari de diverses protestes multitudinàries contra els plans de Takaichi per reformar la Constitució per protegir el paper de les forces armades.
Un sentiment antimilitarista present en un gruix important de la societat que pressiona el govern nipó de la mateixa manera que la Xina, que arran de la disputa diplomàtica per Taiwan des de finals de l'any passat acusa el Japó d'un creixent militarisme.
En un editorial publicat aquest diumenge, el mitjà estatal xinès Global Times va acusar el Japó de buscar una remilitarització accelerada per impulsar "una nova fase d'expansió militar a gran escala".
