Obren les tombes del monestir de Pedralbes 700 anys després: Elisenda, una reina alta i austera
Coincidint amb el 700 aniversari de la fundació del monestir de Pedralbes, a finals de 2024 es va posar en marxa un ambiciós projecte de recerca, restauració i conservació de les tombes que hi ha a l'interior.
Durant aquest temps, s'ha obert i examinat el sepulcre de la reina Elisenda de Montcada i altres sepultures del segle XIV des d'una visió històrica, artística, arqueològica i antropològica.
En total s'han estudiat 8 tombes i s'han analitzat 25 individus. Uns treballs que han permès conèixer no només detalls de la vida i mort dels personatges enterrats, sinó també de la societat medieval catalana i de la influència de la dona en aquella època.
Què s'ha trobat a la tomba de la reina?
L'estudi del sepulcre de la reina confirma la presència de les seves restes dins d'una caixa de fusta medieval.
La reina Elisenda de Montcada, l'última esposa del rei Jaume II, va fundar el monestir de Pedralbes l'any 1326. Quan va quedar vídua, es va retirar a un palauet del costat, on va viure els seus últims 37 anys de vida al costat de les monges clarisses.
De l'anàlisi de les seves restes es desprèn que va ser una dona de constitució robusta i que va morir quan tenia uns 70 anys, molt gran per l'època.
La paleoantropòloga Carme Rissech afegeix que durant els últims anys de vida devia patir molt dolor:
Té tres fusions a la columna vertebral... li devia fer molt de mal.
Sobre les causes de la seva mort, s'apunta a patologies vinculades a l'envelliment.
Una reina alta per l'època
De l'anàlisi de les seves restes també s'ha pogut confirmar que la reina Elisenda, Constança de Cardona i Elionor de Pinós eren família: "Tota la resta de dones analitzades tenen una estatura mitjana, esperable per a l'època, excepte elles".
I és que elles eren molt altes per a l'edat mitjana. La reina Elisenda feia 1,60 metres, però Constança i Elionor encara eren més altes: feien 1,66 i 1,62 metres, respectivament. Una dona de l'època, de mitjana, feien entre 1,48 i 1,50.
Una reina senzilla?
La van enterrar amb una vestimenta austera, segurament similar als hàbits que feien servir les religioses del monestir, tot i que en realitat ella no era monja.
També s'han recuperat fragments de seda i restes d'oripell que encara s'estan estudiant. L'oripell és un full de llautó prim que, ben polit, brilla com si fos or.
Sorpreses en altres tombes
Tal com hem apuntat, l'obertura i anàlisi de les 8 tombes del monestir de Pedralbes han permès corregir algunes inconcrecions arrossegades històricament.
Per exemple, s'ha comprovat que dins del sepulcre atribuït al noble i militar Artau de Foces no hi ha restes de cap individu masculí. Només hi ha les de dues dones i tres infants.
També s'ha sabut que a la tomba de Francesca Saportella, neboda de la reina Elisenda i segona abadessa del monestir, s'hi van enterrar molts més cossos a posteriori.
S'han trobat restes de 9 persones diferents, entre les quals 4 homes morts per arma blanca i una dona que estava embarassada de 20-23 setmanes.
Farcells funeraris, candeles i flors
Obrir tombes que han estat tancades durant segles també permet saber com s'enterraven els morts de l'època.
En el cas de les del monestir de Pedralbes, l'estudi ha documentat pràctiques funeràries fins ara poc conegudes, com ara enterraments dins de farcells o sacs tèxtils.
Dins dels sepulcres també s'han trobat candeles i ofrenes vegetals. Entre aquestes ofrenes s'han trobat flors i plantes aromàtiques. En el cas del sepulcre de la reina Elisenda, romaní i murta.
L'estudi de totes aquestes tombes va començar el 2024 i continuarà fins al maig de l'any que ve amb analítiques genètiques, datacions i estudis de materials que hauran de completar la interpretació definitiva del conjunt arquitectònic.
