Rússia acusa el fundador de Telegram de complicitat amb el terrorisme i emet una ordre de recerca

Rússia ha emès una ordre de recerca internacional contra el fundador de Telegram, Pàvel Dúrov, a qui acusa de complicitat amb el terrorisme.

Dúrov és un empresari multimilionari nascut a Rússia, però amb passaport francès i dels Emirats Àrabs. L'any 2013 va crear Telegram, un servei de missatgeria semblant a WhatsApp, amb més de 1.000 milions d'usuaris.

El Kremlin acusa Pàvel Duróv de no retirar material de Telegram que Ucraïna podria fer servir per preparar atacs contra Moscou. Poc després que Moscou llancés l'ordre de cerca i captura contra Duróv, el compte que Telegram té a X ha penjat una fotografia seva molt explícita com a resposta.

Aquesta és una foto antiga que Dúrov ja va utilitzar l'any 2011, quan el creador de Telegram va començar a tenir problemes amb el govern rus.

De què acusen Dúrov?

Concretament, l'acusen de no eliminar un xatbot de cites que la intel·ligència ucraïnesa estaria utilitzant per captar menors d'edat i joves amb l'objectiu d'utilitzar-los per cometre actes de sabotatge i terrorisme.

Segons Moscou, d'aquesta manera Kíiv hauria reclutat almenys 46 nois i joves russos d'entre 12 i 22 anys. La portaveu del Comitè d'Investigació de Rússia, Svetlana Petrenko, explica com els extorsionaven: "Fent-se passar per dones, envien als joves correus de phishing, enllaços per piratejar els seus comptes i sol·licituds perquè els enviïn les seves adreces".

Amb aquesta acusació de complicitat amb el terrorisme, si Duróv torna ara a Rússia el podrien condemnar a cadena perpètua. Fa mesos que el govern rus bloqueja Telegram al país mentre no s'avingui a col·laborar amb les autoritats.

El paper de Telegram a la guerra

Des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, el 24 de febrer del 2022, Telegram s'ha convertit en una de les principals fonts d'informació, però també de desinformació, fins al punt que alguns analistes van batejar Telegram com "un camp de batalla virtual".

Des que va esclatar la guerra, aquesta xarxa social ha estat molt utilitzada pel president ucraïnès –Volodímir Zelenski– i els seus funcionaris, però també pel govern de Vladímir Putin.

També s'ha convertit en un dels pocs llocs on els russos poden accedir a notícies independents sobre el conflicte i eludir el control i les restriccions del Kremlin sobre els mitjans independents.

A Espanya, Telegram té uns 8,5 milions d'usuaris, molts dels quals a Catalunya. De fet, aquesta plataforma va estar en boca de tothom durant el procés independentista. Es va fer molt popular entre els CDRs perquè –a diferència de WhatsApp, que aleshores no estava encriptat–, permetia compartir informació de manera completament blindada.

Mala relació amb el Kremlin

Els primers problemes del fundador de Telegram amb Rússia venen de lluny. El 2011, el govern rus va demanar-li que esborrés les pàgines de diversos grups opositors i la policia va envoltar casa seva durant una hora.

Anys més tard, el 2018, Moscou va tancar Telegram després que l'aplicació es negués a complir una ordre judicial perquè els serveis de seguretat estatal tinguessin accés als missatges xifrats dels usuaris. L'ordre de prohibició va provocar protestes massives a Moscou i crítiques de diverses ONG.

Personatge controvertit

Aquesta tampoc no és la primera vegada que Pàvel Dúrov té problemes amb la justícia. L'agost del 2024 el van detenir quan aterrava a França, on tenia una ordre de cerca i captura per la connivència de Telegram amb activitats il·legals, aprofitant que aquesta aplicació no informa dels continguts i no es moderen els xats.

La Fiscalia francesa el va acusar de 12 càrrecs diferents, entre els quals transaccions il·lícites, pornografia infantil, frau i refusar facilitar informació a les autoritats. Va estar arrestat quatre dies i després va sortir en llibertat sota fiança de cinc milions d'euros. La revista Forbes calcula la fortuna de Dúrov en uns 17.100 milions de dòlars.