Quan el cel s'apaga: els eclipsis solars al cinema

El 12 d'agost de 2026 viurem un eclipsi solar total únic a Catalunya. Durant uns breus instants, a la corona solar brillarà al voltant de la foscor. Serà un moment màgic que intentaran capturar milers de càmeres de fotos i vídeo, com també ho ha fet (o simulat), el cinema, des dels seus mateixos orígens.

El primer eclipsi

Qui, si no, George Méliès podria recrear el primer eclipsi del cine. Ho va fer, és clar, amb els seus mitjans, la seva creativitat habitual i amb la poètica del cinema mut. 

Per a Méliès, l'eclipsi era un petó entre el Sol i la Lluna. Així ho va mostrar al curtmetratge "El eclipse o el cortejo del Sol y la Luna" ("L'éclipse du soleil en pleine lune", 1907).

Un eclipsi real

Sí, hem pogut veure eclipsis reals a la gran pantalla. Si més no, el que surt a la pel·lícula bíblica "Barrabàs" ("Barabbas", 1961), de Richard Fleischer.

Aprofitant que l'eclipsi total del 15 de febrer de 1961 era visible des d'Itàlia, es va adaptar el pla de rodatge per filmar l'escena de la crucifixió de Crist durant el moment de la totalitat.

L'"eclipsi" més mític

Probablement, el començament de "2001: Una odissea de l'espai" ("2001: A Space Odyssey", 1968) és un dels moments més icònics de la història del cinema. 

Stanley Kubrick va escollir la poesia simfònica de Richard Strauss i la imatge d'un "eclipsi" per representar l'inici figurat de la humanitat i per marcar el to de la seva obra mestra espacial.

Ho poso amb cometes perquè, en tot cas, si l'alineació que obre la pel·lícula fos un eclipsi, ho seria vist des de la Lluna, amb la Terra interposada entre el nostre satèl·lit i el Sol.

Eclipsis al rescat

Saber quan es produirà un eclipsi pot ajudar a salvar la vida. Aquesta idea apareix en unes quantes obres cinematogràfiques, sobretot en el gènere d'aventures. 

Passava, per exemple, a la versió de 1937 de "Les Mines del Rei Salomó" ("King Solomon's mines", Robert Stevenson) i a "Un yanqui en la corte del rey Arturo" ("A Connecticut Yankee in King Arthur's Court",Tay Garnett, 1949).

Potser l'exemple més recordat, per modern, és el de l'escena dels sacrificis maies a pel·lícula de Mel Gibson "Apocalypto" (2006). Per cert, absolutament prohibit mirar l'eclipsi com fan en aquesta escena: cal protegir-se els ulls!

Eclipsis de dibuixos animats

Dels dos exemples que recordo del cinema d'animació, el primer podria estar en l'apartat anterior, perquè Tintín fa servir els seus coneixements astronòmics per escapar de la mort a l'àlbum (i la pel·lícula corresponent) "Tintín i el Temple del Sol" ("Tintin et le Temple du Soleil", Raymond Leblanc, 1969).

Però hi ha una pel·licula animada anterior, "Fantasia" (1940), en què apareix un altre eclipsi. Animació gairebé experimental de la Disney, acompanyada de la Consagració de la Primavera de Stravinsky. Un luxe per a la vista i les oïdes.  

Eclipsis terrorífics

La foscor i la mística misteriosa dels eclipsis solars funcionen molt bé en el cinema de terror o misteri. 

A l'slasher "Cumpleaños sangriento" ("Bloody Birthday", Ed Hunt, 1981), tres nens nascuts durant un eclipsi esdevenen psicòpates violents.

A "Los ojos del bosque ("The Watcher in the Woods", John Hough, 1980), una raresa fosca de la Disney, el fenomen astronòmic obre la porta a una desaparició i a fenòmens sobrenaturals posteriors.

Més recentment, el director valencià Paco Plaza va explotar el fenomen a "Verónica" (2017). Una sessió d'ouija i un eclipsi desfermen el terror. Tampoc no feu com a la pel·lícula, que miren l'eclipsi a través d'un negatiu!

Eclipsis d'altres mons

No puc oblidar-me d'altres eclipsis solars que passen a universos de ficció, com el de "Pitch Black" ("Pitch Black", David Twohy, 2000): un planeta gegant provoca la foscor absoluta referida al títol tapant...els 3 sols que il·luminen el planeta on passa l'acció! 

A "Dune: Part 2" ("Dune: Part two", 2024), Denis Villeneuve destil·la el seu particular virtuosisme visual i utilitza un eclipsi solar per ambientar una escena d'acció espectacular per obrir la pel·lícula. 

Potser el meu eclipsi favorit d'aquesta categoria és el de "Rogue One: Una historia de Star Wars" ("Star Wars: Rogue One", Gareth Edwards, 2016). L'eclipsi afegeix dramatisme a l'escena de la destrucció del planeta Jedha. 

De fet, l'eclipsi el provoca la mateixa arma destructora, la mítica Estrella de la Mort, protagonista de grans moments d'aquesta saga de ciència-ficció.

Altres eclipsis

Es pot fer un calaix de sastre amb eclipsis d'altres pel·lícules de tot tipus. 

A l'adaptació d'una novel·la de Stephen King "Dolores Claiborne: L'ombra d'un crim" ("Dolores Claiborne", Taylor Hackford, 1995), es va ambientar una escena clau durant la recreació d'un eclipsi total. 

Al llibre, representava l'eclipsi real del 20 de juliol de 1963, que va ser visible des de Maine, la terra natal de l'escriptor.

Al film d'aventures fantàstiques "El dragón del lago de fuego" ("Dragonslayer", Matthew Robbins, 1981), la batalla final es desenvolupa envoltada d'una atmosfera de foscor provocada per un eclipsi.

I a una aventura més moderna, "Lara Croft: Tomb Raider" ("Simon West", 2001), l'eclipsi forma part d'una alineació planetària, un esdeveniment astronòmic clau per controlar el temps (el cronològic, no el meteorològic). 

Si us atabala tanta acció i preferiu el cinema independent i de baix pressupost, més poètic que realista, podeu mirar "Judy Berlin" ("Eric Mendelsohn", 1999), una història de vides creuades durant un dia d'eclipsi a Nova Jersey. 

Però per il·lustrar aquest apartat, em quedo amb l'eclipsi de l'obra èpica polonesa "Faraó" (Jerzy Kawalerowicz), perquè mostra que el coneixement és poder i que la ignorància ens fa manipulables. Un exemple del desastre que suposa, per a la ciutadania, retallar hores de ciència, i altres matèries, a les escoles.

Eclipsis simbòlics

Si em permeteu la llicència, no puc deixar passar els eclipsis metafòrics, com el mencionat al títol original de la pel·lícula "Vidas al límite" ("Total eclipse", 1995), el biopic d'Agnieszka Holland sobre la intensa relació entre els poetes Arthur Rimbaud i Paul Verlaine.

També hi ha metàfora al tercer capítol de la saga "Crepuscle", titulat "Eclipsi" ("The Twilight Saga: Eclipse", David Slade, 2010). Una relació a tres bandes (com la del Sol, la Terra i la Lluna en un eclipsi) explica l'evocador títol. Confesso que no vaig passar del primer capítol. Vampirs puritans? No, gràcies.

Sense dubte, l'eclipsi metafòric a destacar és el que dona títol literal a una de les grans pel·lícules del mestre Michelangelo Antonioni, "El eclipse" (L'Eclisse, 1962). 

L'eclipsi funciona com a símbol de la incomunicació contemporània personificada per una de les parelles més espectaculars de la història del cinema: Monica Vitti i Alain Delon.

Eclipsi musical

Però no tot ha de ser mística i solemnitat, així que acabem amb un eclipsi molt poc realista però molt divertit: el que dona vida a la planta Audrey II a la comèdia musical "La botiga dels horrors" ("Little Shop of Horrors", 1986). Rick Moranis explica la història a ritme de doo-wop.