Què canvia o pot canviar en el mapa municipal de Catalunya després del 26M

En les eleccions municipals d'aquest diumenge, els 947 municipis de Catalunya han renovat els consistoris. Junts per Catalunya és el partit que ha guanyat a més municipis, però ha retrocedit respecte als que tenia i, en canvi, Esquerra Republicana de Catalunya ha avançat fins gairebé els 350. Els votants han consolidat el PSC amb algunes majories absolutes sonades a l'àrea metropolitana de Barcelona. També reculen els comuns, la CUP i el PP.

En nombre de vots, que és el que ensenya realment la força de cada partit al territori, els ciutadans han col·locat en primera posició ERC, que puja i frega els 820.000 vots. També va cap amunt el PSC, amb 230.000 votants nous respecte a fa quatre anys. JxCat perd suport i passa de la primera posició a la tercera.

 

 

Els republicans han estat els més votats al conjunt del país, gràcies a les victòries a Barcelona i a 344 municipis més. ERC guanya en llocs com Manresa, Palamós, Cambrils, Solsona o Amposta.

Podeu consultar els resultats municipi per municipi:

 

El PSC recupera l'anomenat cinturó roig i se situa com a segona força en vots. Reté i reforça bastions com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Granollers i Sabadell. I pràcticament duplica els resultats a Mataró.

Al mapa del conjunt del país també hi ha moltes taques roses, de Junts per Catalunya: 376. Són els que guanyen en més poblacions, però són menys poblades, i en conjunt perden més de 500 regidors. Guanyen, això sí, en llocs com Sant Cugat del Vallès, Reus, Vic, Igualada i Olot.

La resta de forces també van a la baixa. Sobretot el PP i la CUP, que perden més de 100.000 vots. Els cupaires guanyen a Berga i Navàs. Els comuns s'han imposat al Prat de Llobregat i Montcada i Reixac, i el PP, a Badalona i Castelldefels.

 

Possibles canvis a 3 de les 4 capitals

La victòria d'ERC a Barcelona i Lleida porta el canvi d'alcaldia a dues de les quatre capitals catalanes. A Tarragona, el PSC de Josep Fèlix Ballesteros resisteix però empata amb ERC i està pendent dels pactes. Només Girona no té possibilitats de canviar d'alcalde després que Marta Madrenas es manté amb Junts per Catalunya.

A Barcelona, el canvi d'alcaldia d'Ada Colau a Ernest Maragall, tot i l'empat a 10 regidors, és el més destacat al país. La victòria d'ERC és històrica perquè duplica regidors i –per primer cop des de la reinstauració de la democràcia– guanya unes eleccions municipals a Barcelona.

Barcelona en Comú passa a ser la segona força. El PSC es recupera, després de tocar fons el 2015, i ara també multiplica per dos els regidors i passa a la tercera posició. Barcelona pel Canvi, de l'exprimer ministre Manuel Valls, millora resultats de Ciutadans. Qui més perd és Junts per Catalunya, que perd la meitat dels regidors i treu els seus pitjors resultats, igual que el PP, que retrocedeix. Tant la CUP com Primàries queden fora del futur consistori.

Amb aquests resultats, Ernest Maragall es perfila com el pròxim alcalde de Barcelona –el més veterà, per cert–. El candidat republicà, però, no té majoria i cal esperar els possibles pactes, de manera que, ara per ara, no es pot donar res per tancat.

 

Possibles pactes a Barcelona

Amb 10 escons, ERC hauria de governar amb menys regidors que Colau durant l'últim mandat. Per tant s'obren les portes a pactes i Maragall podria trucar tant a la porta de Junts per Catalunya com a la dels comuns, amb qui tindria una majoria molt més còmoda.

Mentrestant, Jaume Collboni diu que l'alcaldia de Maragall no està tan clara, fet que obre escenaris com un possible pacte amb Valls. De fet, el primer secretari del PSC Miquel Iceta ha assegurat que faran "el que faci falta perquè Barcelona no tingui un alcalde independentista".

 

Recanvi històric a Lleida

Un altre de les capitals que canvia d'alcalde és Lleida. Esquerra Republicana, amb Miquel Pueyo, supera el PSC a la Paeria per primer cop en 40 anys sumant 4 regidors de cop. A només 81 vots de diferència, el fins ara alcalde socialista Fèlix Larrosa queda en segon lloc i empata a 7 regidors amb els republicans.

PSC i Ciutadans són els únics que van a la baixa, i són els dos partits que han treballat junts arran d'un pacte de suport –no d'acord– aquest últim mandat. Comú de Lleida es manté, igual que el PP i JxCat. I aquí, com a Barcelona, la CUP queda fora.

 

 

Pactes a Lleida que no sumen

Miquel Pueyo, doncs, té molts números de ser el primer paer en cap republicà des del 1979 perquè un possible pacte a la contra per evitar-ho, entre PSC, Cs i PP, no arriba a la majoria absoluta.

Dels sis partits que han tret representació, l'únic pacte que suma la meitat més un és el d'Esquerra Republicana amb Junts per Catalunya i el Comú de Lleida, que, tot i no ser independentista, sempre s'ha mostrat favorable a un canvi de govern a la Paeria.

De fet, els comuns, amb dos regidors, tenen la clau de govern però és poc probable que donin suport a un hipotètic govern format pel PSC, Ciutadans i el PP.

 

Tarragona: Ballesteros, pendent d'un fil

A Tarragona, el fins ara alcalde Josep Fèlix Ballesteros, del PSC, resisteix només per 500 vots davant d'ERC, amb Pau Ricomà. Tercer empat a les quatre capitals catalanes. Ballesteros pateix desgast però el PSC continua sent la força més votada, mentre ERC li trepitja els talons després d'obtenir els seus millors resultats.

Ciutadans i Junts per Catalunya, que venia dels seus pitjors resultats, no es mouen. Els comuns –confluïts per primer cop a Tarragona– en sumen 1, la CUP repeteix i el PP es desgasta.

Aquí, també baixen els dos partits que han estat al govern, on el PSC va incorporar el PP al govern municipal.

 

 

El que seria el quart mandat de Ballesteros es complica. D'entrada, és el favorit per ser el pròxim alcalde perquè és el guanyador, però aquí un pacte a la contra sumaria. Els regidors de les forces independentistes més els comuns podrien desbancar Ballesteros i situar Pau Ricomà com a alcalde.

El PSC guanya en vots però perd 2 regidors i es queda amb 7, els mateixos que Esquerra Republicana. Però Ricomà creu que el seu resultat històric, de 4 a 7 regidors, el legitima per liderar el canvi.

 

Més municipis on hi ha possibles canvis

Esquerra ha guanyat per primera vegada a Cervera des del 1931 i amb Junts per Catalunya podria governar un ajuntament últimament ingovernable.

A la Seu d'Urgell hi guanya la marca blanca del PSC, Compromís, amb 6 regidors. però un pacte independentista entre JxCat, segona força amb 5, ERC (4) i la CUP (1), el podria tornar a deixar a l'oposició.

A Tortosa, Meritxell Roigé revalida la victòria per Junts, però les forces d'esquerres podrien sumar majoria.

El PP de Xavier García Albiol torna a guanyar a Badalona, suma un regidor més i confia a governar. Xavier García Albiol ha tornat a guanyar les eleccions a Badalona, i ja és la tercera vegada, en una campanya on ha prescindit del logo del PP. La coalició de Guanyem Badalona i Esquerra, amb Dolors Sabater al capdavant, supera els socialistes, que fins ara estaven a l'alcaldia. Caldrà veure, però, si podrà governar o si un nou pacte d'esquerres el torna a deixar a l'oposició.

 

 

A Cerdanyola del Vallès, el PSC arrabassaria l'alcaldia a l'entorn cupaire.

Els socialistes també recuperen, i amb força, l'alcaldia de Sabadell, perduda aquest últim mandat. Marta Farrés ha doblat els resultats del 2015.

I a Terrassa, després de 40 anys d'ajuntaments socialistes, Tot per Terrassa, la candidatura de Jordi Ballart, s'ha imposat. L'exalcalde socialista, que va deixar el govern amb l'aprovació del 155, és el vencedor amb 10 regidors.

 

 

També queda en mans socialistes Sant Feliu de Llobregat, feu històric d'Iniciativa per Catalunya.

A Manresa, Esquerra Republicana pren, per només 11 vots de diferència, l'alcaldia a Junts per Manresa, el seu soci de govern aquest últim mandat. De fet, tot apunta que renovaran la coalició.

 

A Vic, Junts per Catalunya ha recuperat la majoria absoluta amb Anna Erra, després de 24 anys. Erra ha arrasat, amb el 43% dels vots. A més, per primer cop, des del 2003, la llista del xenòfob Josep Anglada ha quedat fora de l'ajuntament vigatà.

Els socialistes conquereixen Sant Feliu de Llobregat, feu històric d'Iniciativa per Catalunya, i Sant Vicenç dels Horts, que per només 66 vots passa de mans republicanes a socialistes.

 

 

 

Esquerra ha estat per primer cop la força més votada a Blanes. ERC s'imposa per només 0,1 punts en un triple empat a 5 regidors amb el PSC de Mario Ros i els comuns de Jordi Urgell. Ros perdria l'alcaldia a mans del republicà Àngel Canosa, que passa de 2 regidors a 5. Malgrat que el consistori ha quedat menys fragmentat, aquest triple empat farà que els pactes siguin determinants per governar la ciutat.

Acaben de compondre l'ajuntament JxCat, amb 3 regidors, un menys que CiU el 2015, i Cs, amb 3, aconsegueix un regidor més que a les anteriors eleccions municipals.