"Què està passant a les presons?": les mancances del sistema penitenciari català, a "Sense ficció"

El documental "Què està passant a les presons?", que "Sense ficció" estrena el 21 d'abril, recull el testimoni de totes les parts implicades per entendre les mancances del sistema penitenciaria català. 

Els presos, les seves famílies i els col·lectius que vetllen pels drets humans denuncien que a les presons els drets dels reclusos es vulneren sistemàticament i que l'administració no fa res per millorar aquesta situació. Per la seva banda, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, responsable de Serveis Penitenciaris, assegura que a Catalunya el sistema penitenciari és modèlic, tot i que amb cert marge de millora. I el Comitè de Prevenció Contra la Tortura del Consell d'Europa, visita rere visita a Catalunya, ha cridat l'atenció a la Generalitat per la vulneració sistemàtica dels drets dels interns a les presons catalanes.

L'abús de les contencions com a mesura repressiva

Catalunya té l'índex més alt de contencions mecàniques i d'aïllaments com a mesura de control amb els presos problemàtics. Un índex que a la resta de l'Estat, i també a les presons europees, és pràcticament inexistent. L'any 2025, a les presons catalanes es van practicar 313 contencions mecàniques regimentals a 214 interns. 

Per l'advocada Núria Sastre, membre de Justícia i Pau, les contencions mecàniques "s'haurien d'erradicar completament i Catalunya hauria de ser pionera".

Les contencions mecàniques, considero que són intolerables. Això és un tracte degradant i inhumà. És tortura pura.

Hi coincideix Iñaki Rivera, catedràtic de Dret Penal i director de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB.

Els presos i preses sempre ens han comunicat que la contenció mecànica és una de les humiliacions més brutals que han patit al llarg de la seva estada a la presó.

De fet, el testimoni de persones que han patit aquest tipus de mesura demostra que van viure aquest càstig de manera traumàtica. 

Jo vaig estar tres dies lligada, però no recordo gaire cosa perquè em donàvem molta medicació. No menjava ni anava al lavabo",explica la Cheta, ex-presa.

Vaig estar cinc dies lligat de mans i peus, havent-me de fer les necessitats a sobre. Sents molta impotència",denuncia el també l'ex-pres Jesús Nguere.

Sobre aquesta qüestió, Montse Balaguer, portaveu d'UGT Presons Catalunya, defensa plenament la feina dels funcionaris. 

Hem de sortir a defensar la plantilla constantment del relat que nosaltres som promotors de les contencions, quan és una feina que preferiríem no fer-la.

L'administració parla d'una política penitenciària modèlica, però el Comitè de Prevenció Contra la Tortura del Consell d'Europa li crida l'atenció visita rere visita per la sistemàtica vulneració dels drets dels interns.

Mauro Palma, expresident del Comitè per la Prevenció de la Tortura, ha visitat diverses vegades les presons catalanes.

El fet de no abolir les contencions mecàniques és, sens dubte, un element negatiu. I el terme 'recomanacions' té un significat molt precís. No són suggeriments."          

El març del 2026, el Parlament de Catalunya aprova crear un grup de treball sobre l'aïllament i les immobilitzacions a les presons.

Denúncies per casos de maltractaments

El col·lectiu de persones preses han denunciat durant els darrers anys centenars de casos de maltractament, agressions, tortures i mesures repressives per part dels funcionaris en tots i cada un dels centres penitenciaris catalans. Accions que fan augmentar el malestar entre presos i funcionaris i que dona un índex esgarrifós de depressions, suïcidis, autolesions i problemes en l'àmbit de la salut mental entre la població reclusa. 

Les presons catalanes tenen una població interna de 9.000 persones. El 60% presenta problemes de salut mental, cinc vegades superior a la taxa de la població general.

Gràcia Amo és portaveu de l'Associació de Familiars de presos de Catalunya. El seu fill, amb problemes d'addició, va morir a la presó.

Quan va entrar a la presó, vaig pensar que el curarien. Menjarà, no estarà pel carrer, li donaran medicació, el cuidaran i, potser quan surti, sortirà bé. I ves per on, no en va sortir.

Agressions a funcionaris 

En els darrers cinc anys, han resultat agredits 2.364 funcionaris de vigilància penitenciària; 221 agressions han estat greus.

Montse Balaguer, d'UGT, demana més protecció: "Això només s'aconsegueix si som agents de l'autoritat". 

Busquem la protecció de tot el col·lectiu penitenciari.

Responent a aquesta demanda, el febrer del 2026, el Parlament de Catalunya va aprovar concedir als funcionaris de presons la condició d'agents de l'autoritat.