Qui era Zac Bretller, el fals fill de l'oligarca que inspira l'últim llibre de Patrick Radden Keefe
La matinada del 29 de novembre de 2019, un jove de 19 anys es precipita des del cinquè pis del luxós edifici londinenc Riverwalk, a la vora del Tàmesi. El seu cos el troben hores més tard surant al riu.
La víctima es deia Zac Bretller, un adolescent d'una família benestant jueva de classe mitjana alta, net d'un reconegut rabí, educat en els millors centres, que aparentment ho tenia tot. La policia metropolitana de Londres va tancar el cas força ràpidament com un suïcidi.
Ningú va investigar què hi feia a dos quarts de tres de la matinada en aquell apartament propietat d'un perillós gàngster de la ciutat, Verinder Kumar Sharma, conegut com a Dave l'Indi.
Els pares d'en Zac, el Matthew i la Rachelle, no van trobar en la policia el suport que esperaven, sobretot quan van descobrir que el seu fill s'havia inventat una segona identitat i es feia passar per Zac Ismailov, el fill d'un oligarca rus.
El jove feia un any que es movia en cercles dels baixos fons de Londres on corren els negocis bruts, dient que estava a punt d'heretar una fortuna de 270 milions de dòlars. En aquest entorn va conèixer en Sharma i un inversor de criptomonedes, Akbar Shamji, i altres persones que, com ell, mentien sobre la seva identitat real.
L'adolescent es va veure atrapat en un món tant enlluernador com fals i perillós, del Londres actual.
Un amic de la família Bretller va explicar la història d'en Zac a l'escriptor Patrick Radden Keefe, considerat un dels millors periodistes d'investigació del moment, mentre rodava la sèrie del seu llibre "No diguis res", que tracta sobre el moviment de l'IRA a Irlanda del Nord.
Aquesta família va viure una injustícia, el sistema no els va ajudar i jo no els puc donar justícia ni tornar el fill, però si que hi ha persones que van estar implicades en la seva mort i necessitaven culpar algú i la veritat la veureu en aquest llibre.
El cas d'en Zac, el va atraure des de l'inici, ha explicat l'autor al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio. Després de les primeres investigacions ja va publicar un article a New Yorker i tot plegat ha acabat en un llibre de 400 pàgines.
La investigació a "El fill de l'oligarca"
En un treball de recerca profund, l'autor s'endinsa en la investigació del cas, juntament amb els pares d'en Zac, que des del primer moment van posar en qüestió la feina de Scotland Yard.
La família i la posterior investigació de Radden Keefe evidencien com es van passar per alt proves de l'escena del crim: no es van analitzar restes de sang de l'apartament a temps i van deixar lliures els sospitosos de l'entorn del crim organitzat.
A més, es van ignorar els resultats de l'autòpsia, que va trobar ferides incompatibles amb la caiguda, però sí amb una pallissa o tortura. Tampoc es va fer cas dels missatges amenaçadors d'en Sharma i en Shamji, o les càmeres de seguretat que mostren una baralla amb algú a l'apartament.
Com a periodista Radden Keefe considera que una de les seves responsabilitats, a més de buscar la veritat, és ser rigorós i demanar comptes al sistema, en aquest cas policial i judicial. "El llibre és com una prova que no desapareix i ho acaba demostrant", diu.
Arran de les noves proves, el jutge del tribunal forense de Londres va emetre un veredicte obert en determinar que les circumstàncies de la mort no eren clares i no es podia assegurar de cap manera que es tractés d'un suïcidi.
Relat documentat i rigorós
A través del que anomena gènere de no-ficció narrativa, Radden Keefe manté atrapat el lector en el relat de la investigació real que documenta profusament i del qual, diu, no s'inventa cap detall.
Tot el que hi ha està documentat; és com una cuina oberta en un restaurant, vull que la gent vegi com treballo i he arribat a les conclusions.
"També, si alguna cosa no la sé, ho he de dir", diu Radden Keefe.
La història d'en Zac podria ser la de molts altres casos que queden sense investigar, però que també serveix a l'autor per explicar la realitat de la capital britànica, lliurada fa anys al capitalisme més salvatge i la relació entre diners i poder. Un Londres refugi per a milionaris estrangers amb molts diners per blanquejar i sense escrúpols.
També reflexiona sobre la relació de pares i fills, un tema que va tocar Radden Keefe molt de prop amb dos fills adolescents, i que fa plantejar què sabem realment d'ells en aquesta edat.
Analitza la necessitat d'inventar-se una identitat paral·lela de molts joves i adolescents com va fer en Zac, i de la qual els seus pares no en sabien res. O per què ens creiem coses que semblen inversemblants.
"L'adolescència és una època molt plàstica, vas canviant de forma, i és on es trobava el Zac en aquell moment", diu l'autor, que recorda que també ho va fer Bob Dylan, que va inventar tota una història sobre qui era, que s'havia escapat i havia estat en un circ.
En Zac era brillant, molt intel·ligent i en sabia molt de mentir. Tenia 18 anys quan va començar a fer això i era molt ingenu també. L'atreia el perill, però no era conscient del perill que corria.
Patrick Radden Keefe té títols tan reconeguts com "No diguis res" (2019), que aborda les conseqüències de la violència del conflicte d'Irlanda del Nord, centrat en el segrest i assassinat per part de l'IRA Provisional de Jean McConville, una dona de Fall Road. O "L'imperi del dolor" (2021), sobre la dinastia dels Sackler, la família de farmacèutics que va crear el medicament originari de la crisi dels opioides als Estats Units.
També ha publicat el recull d'articles a "Canelles. Històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors" (2023).
El periodista és aquests dies a Barcelona per participar en la Biennal del Pensament i presenta aquest llibre, que, per cert, va escriure en gran part durant una estada de nou mesos a la ciutat, convidat pel CCCB. "El fill de l'oligarca" es va publicar l'abril passat i ja té la versió en català publicada per Edicions Periscopi.