Qui és Gadi Eisenkot, el general que ha liderat el "bloc del canvi" a Israel per fer front a Netanyahu
El líder del bloc opositor israelià i candidat a primer ministre, el general Gadi Eisenkot, ja té el mandat oficial de formar un nou govern a Israel. La missió l'hi ha encarregat aquest diumenge el president del país, Isaac Herzog, en una cerimònia oficial a la residència presidencial de Jerusalem.
Eisenkot ha acceptat el repte i ha assegurat que pot aconseguir "ràpidament una majoria substancial a la Knesset", el Parlament israelià. La missió, però, no sembla tan fàcil: la coalició del bloc del canvi que encapçala el seu partit, Yashar, té només 48 dels 120 escons que hi ha al Parlament, lluny dels 61 de la majoria necessària per ser investit primer ministre.
Aconseguir els suports que li falten implica convèncer una part o tot el bloc de dretes que ha sumat 53 escons (inclosos els 27 del Likud, que només hi pactarà si Netanyahu es manté com a primer ministre, els 6 de l'ultradretà Sionisme Religiós; o els 7 dels ultraortodoxos Judaisme Unit de la Torà, entre d'altres); els partits de majoria àrab, que van obtenir 19 escons a les eleccions del 27 d'octubre; o els dos principals partits ultraortodoxos (Judaisme Unit de la Torà i Shas), que n'han obtingut 13.
Gadi Eisenkot ha advertit que el país està en un moment "d'emergència nacional" i de "no retorn per a l'estat d'Israel". I ha assegurat que "caldran mesures polítiques creatives i poc habituals" per sortir d'aquest atzucac.
Lidera el "bloc del canvi" per fer fora Netanyahu
Però qui és aquest general que ha liderat el "bloc del canvi" i a qui els partits àrabs pensen aplanar el camí per fer fora Netanyahu?
Gadi Eisenkot és un excomandament militar de l'exèrcit israelià de 66 anys, que va ser cap de l'Estat Major entre el 2015 i el 2019. S'ha presentat com a cap de llista de Yashar (que vol dir "recte o just") dins de l'anomenat "bloc del canvi" per fer forta Netanyahu, una coalició centrista que ha sumat 48 escons (21 Yashar, 12 Beyachad –que vol dir "Junts"– i 8 els Demòcrates).
Eisenkot és fill de jueus marroquins d'una família modesta d'Eilat, al sud d'Israel. Se'l considera una persona seriosa i amb poc carisma, una sobrietat que hauria jugat a favor seu en aquests comicis.
No domina l'anglès com Netanyahu i acostuma a rebutjar entrevistes amb mitjans de comunicació estrangers, i a ser breu i concís en les respostes –potser per herència de la cultura militar, segons els experts– davant la premsa israeliana.
Conscient de la fractura i polarització del país, ha enviat missatges d'unitat durant tota la campanya electoral sota la bandera del partit centrista Yashar, i s'ha compromès a "tornar a unir tots els israelians".
Per això, no descarta ni pactar amb la ultradreta ni amb els ultraortodoxos ni amb els partits araboisraelians per formar un nou executiu, si el Likud li gira l'esquena. També s'ha compromès a millorar la imatge internacional d'Israel, molt malmesa després de les guerres a Gaza, al Líban o a l'Iran i per l'augment de la violència i dels atacs de colons israelians contra ciutadans palestins a la Cisjordània ocupada.
Tot i això, no és ni de lluny una persona pacifista. Està en contra de la creació d'un estat palestí i a favor d'estratègies militars com els bombardejos massius a Gaza, encara que sigui en zones amb població civil. I s'ha compromès a posar fi al poder de Hamas en 18 mesos, si és escollit primer ministre. Un dels seus fills i dos nebots han mort en les operacions militars israelianes a la Franja de Gaza.
Eisenkot ja s'ha mostrat disposat a reforçar les relacions amb els Estats Units i a "treballar estretament" amb Donald Trump per reforçar l'estabilitat al Pròxim Orient.
Entre les seves prioritats hi ha crear una comissió d'investigació pels eventuals errors de seguretat que van permetre l'atac de Hamas del 7 d'octubre del 2023; la colonització de Cisjordània, però només si es fa respectant la llei israeliana –cosa que aniria en contra de les ocupacions il·legals d'assentaments que s'han multiplicat durant el govern de Netanyahu–, limitar les exempcions de fer el servei militar que beneficien els ultraortodoxos i reforçar els drets de les persones LGTBIQ+.
Per seduir l'electoral i els partits liberals i de centre, també ha promès "protegir la independència judicial, l'estat de dret, els drets de les minories i la llibertat de premsa".