Espanya-Brasil cimera
Banc de Nàpols
Líban Israel
Eleccions ERC
Pedro Sánchez Trump
Guia Sant Jordi 2026
Trump alto el foc
Rússia ataca Ucraïna
Tarragona temporada de creuers
Aena: aeroport del Prat
Grip aviària
Messi Cornellà
Betis braga
Europa League

Qui és qui en la successió d'Ali Khamenei i com serà l'elecció del nou líder suprem de l'Iran

En morir sense designar un successor, l'Assemblea d'Experts iraniana, formada per 88 clergues, inicia els tràmits per designar un nou líder suprem mentre Occident atia la caiguda del règim

Redacció

La mort d'Ali Khamenei arran de l'atac coordinat entre Israel i els Estats Units obre un període de gran incertesa política a l'Iran. Tot i que tenia 86 anys, el líder suprem dels aiatol·làs no havia designat el seu successor, i això enceta un procés complex i hermètic per designar-ne un, que comença aquest mateix diumenge.

Teheran ha decretat 40 dies de dol oficial i set dies festius per la mort d'Ali Khamenei, tot i que els experts asseguren que la majoria de la població celebra la caiguda del tirà cap de la teocràcia. 

L'encarregada de triar el nou líder suprem del règim és l'Assemblea d'Experts, formada per 88 clergues xiïtes, on predomina el sector més conservador. Caldrà veure també el pes que té en la decisió la Guàrdia Revolucionària, el braç militar del règim dels aiatol·làs. 

Mentre no s'escull el nou líder, el règim ha nomenat un Consell Temporal per conduir el país, format pel president, Masoud Pezeshkian; el cap del Poder Judicial, Gholam-Hossein Mohseni-Eje'i, i un jurista membre del Consell de Guardians, Alireza Arafi.

Les autoritats iranianes també han advertit a la població que no permetran que hi hagi revoltes

La República Islàmica no afrontava un procés així des del 1989, quan Khamenei va ser nomenat líder suprem després de la mort de Ruhollah Khomeini. Ell va ser l'encarregat d'instaurar la República Islàmica 10 anys abans, el 1979, quan van derrocar el xa Mohammad Reza Pahlavi.

Principals candidats a la successió

Ali Khamenei ha mort sense designar un successor. Qui es considerava el principal candidat a prendre-li el relleu, el president Ebrahim Raisi, va morir el maig del 2024 en un accident d'helicòpter i des d'aleshores la cursa successòria es considerava oberta. 

L'hermetisme del règim iranià fa molt difícil conèixer els moviments polítics interns, però alguns experts assenyalen els següents candidats: 

Alireza Arafi

És el jurista membre del Consell dels Guardians que forma part del triumvirat que conduirà el país fins al nomenament del nou líder. També és vicepresident de l'Assemblea d'Experts i presideix el Centre de Gestió dels Seminaris Islàmics. Home fort en l'actual règim dels aiatol·làs

Alguns mitjans iranians consideren que aglutina l'autoritat religiosa i la influència política, però sembla que té pocs llaços amb la Guàrdia Revolucionària. 

Ali Larijani 

Un dels noms que més sonen, segons els experts, és el d'Ali Larijani, actual secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional i qui ha estat l'encarregat d'anunciar la formació del Consell Temporal. 

Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran (Majid Asgaripour/WANA (West Asia News Agency) via)

És una figura històrica dins el règim dels aiatol·làs: va ser president del Parlament iranià, té una llarga experiència institucional i un perfil pragmàtic. La seva reaparició els darrers temps l'han interpretat alguns analistes com un senyal de reposicionament per la successió. 

Tot i això, no ostenta el rang màxim dins del clergat, és a dir, no és aiatol·là, i això li confereix una autoritat religiosa limitada. Un inconvenient dins un règim teocràtic, que s'hauria de resoldre abans de nomenar-lo líder suprem. 

Mojtaba Khamenei

Fill d'Ali Khamenei i home amb una influència creixent dins l'Assemblea d'Experts i molta proximitat amb la Guàrdia Revolucionària. No té el rang màxim entre els clergues, però se'l considera influent. 

Ser el fill de l'anterior aiatol·là, però, podria suposar un inconvenient, ja que es podria arribar a considerar una successió dinàstica, un fet inèdit a la República Islàmica i, de fet, és un dels principals arguments que va esgrimir el règim per fer caure l'anterior xa. 

Hassan Khomeini

Net de l'anterior líder suprem i fundador de la República Islàmica, Ruhollah Khomeini. Amb 53 anys és el custodi del mausoleu dedicat al seu avi.

Se'l considera un moderat que ha fet costat a la branca que busca una obertura controlada del país. No ha ocupat mai llocs rellevants però darrerament se l'havia vist en diversos actes públics. 

Sadeq Amoli Larijani 

És aiatol·là i membre de l'Assemblea d'Experts. Va ser cap del Poder Judicial i forma part del Consell de Discerniment, l'organisme que resol les disputes entre el Consell de Guardians i el Parlament, màxims òrgans de govern del país. 

Té a favor seu que és una autoritat religiosa reconeguda, però ha mantingut tensions amb el sector més conservador. Per alguns analistes, és una opció institucional i té legitimitat clerical clara. 

Ahmad Khatami 

És clergue de rang màxim i membre de l'Assemblea d'Experts. Està alineat amb l'ala més conservadora del règim i, per alguns experts, representa l'opció ideològicament més continuista amb Khamenei

Mohammad Mahdi Mirbagheri 

Clergue ultraconservador i ferm opositor d'Occident. Actualment dirigeix l'Acadèmia de les Ciències Islàmiques a la ciutat sagrada de Qom i és un dels noms que han sonat per a la successió els darrers anys. 

El candidat occidental

Durant les importants protestes que hi va haver a l'Iran en contra del règim dels aiatol·làs a principis d'any va reaparèixer a l'escena internacional la figura de Reza Pahlavi, fill de l'anterior xa.

Reza Pahlavi a la Conferència de Seguretat de Múnic (REUTERS/Thilo Schmuelgen)

Pahlavi s'ha postulat des del seu exili als Estats Units com a cap visible per liderar un canvi de règim a l'Iran, exhibint una bona relació amb la Casa Blanca, però no queda clar amb quin suport compta a dins del país. 

Aquest dissabte, Pahlavi va llançar un missatge a les xarxes socials celebrant l'atac i fent una crida a la població perquè prengui el control del país.