Qui parlarà català demà? Els reptes d'un mercat virtual i global, segons el sociolingüista Toni Mollà
"Quan estic prenent un cafè al centre de València em fa la sensació que soc l'única persona que parla valencià." És la reflexió de Toni Mollà, un dels sociolingüistes de referència al País Valencià.
Porta més de 40 anys investigant sobre com els canvis socials, econòmics o tecnològics afecten les llengües i, en especial, el català. Acaba de publicar "Les llengües de demà. Entre el negoci i els algoritmes", segons defineix, el seu testament sociolingüístic.
Quedem al cafè Lisboa, durant molts anys punt de trobada d'escriptors, músics, artistes i intel·lectuals, també, durant la clandestinitat. Aquest és un dels pocs establiments, al centre de la ciutat, que no ha perdut la identitat, ni la llengua.
El català o és públic, o no serà
Per què s'erosionen les comunitats lingüístiques i desapareixen determinats idiomes? Si les llengües moren, també poden revifar? "Les llengües del futur –afirma Mollà– seran virtuals i, almenys en part, deslligades de l'antic territori lingüístic." Però, en aquest futur, té presència el català?
Toni Mollà no té pèls a la llengua. Investiga, es fa preguntes, aporta dades, dibuixa respostes i parla sense embuts. "Vivim en una societat oberta i tenim el turisme que tenim. El monolingüisme és impossible i el plurilingüisme és una necessitat individual":
Però si en eixe context no aconseguim que la llengua del país siga una llengua pública, s'imposarà el castellà.
Un dels punts que, per al futur de la comunitat lingüística catalana, demanen una atenció especial són els moviments poblacionals, "siguen legals, il·legals o turístics". Un tema complex que depèn de factors econòmics, com les llengües, que també tenen vessant econòmica:
Molts dels que venen ací no saben ni on venen.
I afegeix que "durant anys el turisme s'havia circumscrit a determinades ciutats: Salou, Benidorm, Palma... Ara ja no es aixina. És a tot arreu, i eixes ciutats estan mutant, i s'estan convertint en autèntics decorats. I, en aquests decorats, les llengües, si em permets la broma, indígenes, formarem part del decorat".
Al seu llibre exposa que, al País Valencià, a l'àrea metropolitana de València i a la conurbació Alacant-Elx, hi ha bosses de parlants només castellanoparlants. I que a Catalunya, on es parlen més de 300 llengües, la majoria estan concentrades a les zones urbanes.
La ciutat, les ciutats, apunta, esdevenen un punt d'alerta perquè "afavoreixen la concentració de talent important per a la revitalització lingüística". A les ciutats, també s'està produint un èxode silenciós de la població autòctona.
Té mercat lingüístic el català?
"Jo crec que el mercat lingüístic català és un bon mercat, si no el seccionen en mercadets, que és el que va fer l'estat de les autonomies i el que fan els govern autonòmics", afirma el sociolingüista.
Toni Mollà pensa que els diagnòstics i les aproximacions que s'estan fent sobre la situació de la llengua estan ancorats en uns paràmetres que cal actualitzar. Apunta que, quan es parla del català i es compara la seva situació a la de les llengües gaèliques, s'erra. Caldria mirar a les nòrdiques, amb les quals es poden establir més paral·lelismes.
El català té un mercat lingüístic important, diu, de 12 milions de parlants. Ara bé, "no hem de fer plantejaments que la llengua està al marge del conflicte o al marge del mercat, això és pur romanticisme. També podríem dir, doncs eixim del capitalisme! Això també és una altra solució romàntica".
La discriminació lingüística, una proposta malsonant
Així les coses, per tal que una llengua, en un sistema capitalista, tinga "alguna cosa a dir", ha de permetre "la mobilitat social dels seus parlants, o dels futurs parlants. I també, ha d'establir la discriminació lingüística, que això no té bona fama". Clar i ras, aquesta és l'aposta de Mollà.
Pensa, a més, que "sense discriminació lingüística no hi ha cap possibilitat de normalització lingüística". I que s'hauria d'aplicar des de l'escola, fins als àmbits econòmics, polítics, els mitjans de comunicació o les transaccions econòmiques.
"Una altra cosa és si això és possible ara mateix. Això ho diran els senyors que es dediquen a fer política parlamentària. Però la meva funció és una altra. La meva funció és assenyalar com funcionen aquestes coses en altres comunitats lingüístiques", recorda.
I el punt zero, el punt de partida per a la normalització, és la immersió lingüística. Negar-la, afirma, "és negar l'existència d'una comunitat lingüística".
El català té un impacte real en la societat?
Una altra de les decisions poc encertades que s'han pres a casa nostra, segons Mollà, és que les polítiques lingüístiques "al contrari dels exemples nòrdics, s'han centrat en aspectes individuals i en qüestions escolars".
I les qüestions individuals, assevera, no determinen el futur de la comunitat lingüística. Per això proposa revisar què han fet aquests països. "Per exemple, als països nòrdics, les polítiques lingüístiques i culturals estan lligades a les polítiques econòmiques, i especialment al món de la tecnologia, el que ells diuen indústries creatives, que és el que ací anomenem indústries culturals". Això fa que les polítiques culturals, i la llengua, tinguen un pes econòmic i tinguen efectes a la societat.
I hi aporta dades. Per tal que les indústries culturals "tinguen efecte en la societat, han d'ocupar un mínim del 5% de l'activitat econòmica. Al País Valencià eixes indústries no arriben a l'1%. Per tant, no tenim cap impacte a la societat. A Catalunya no arriben al 4%".
Aquest és, per Mollà, un àmbit important d'actuació, el desenvolupament de les polítiques culturals, que, remarca, són polítiques econòmiques, i "que han de lligar el canvi de model productiu als temes lingüístics i culturals".
I continua, "les llengües no són altra cosa que elements proteccionistes dels mercats interiors. I és importantíssim, perquè és una manera de recuperar el criteri de la discriminació. Si nosaltres estem protegint això, estarem discriminant aquells que no vulguen produir un tipus d'indústria cultural o creativa, en eixa llengua".
El català de demà: virtual i desterritorialitzat
Posem-hi context. L'algoritme, la tecnologia o la societat de masses estandarditzen. Vivim en un món destradicionalitzat i desterritorialitzat, on han canviat les regles de joc. "Gràcies a la tecnologia, o per culpa seva, aquest concepte de territorialitat s'ha superat."
La comunitat lingüística catalana ja no és la que viu i treballa als Països Catalans. És la que viu i treballa arreu del món, en català.
I en aquest sentit, considera necessari que les polítiques lingüístiques contemporànies tinguen una dimensió i una massa crítica. "Cal que la massa crítica siga suficient per assegurar que hi haja un mercat interior, i un mercat exterior". I d'això, cita com a exemple el volum d'obra, d'autors catalans, que ha estat traduïda gràcies a iniciatives com la de l'Institut Ramon Llull.
Els mitjans audiovisuals públics: una oportunitat
Toni Mollà insisteix: la política lingüística no és només el que fan les institucions. Però hi ha estructures, que són institucions públiques, que juguen un paper central. Ací hi posa els mitjans de comunicació públics catalans, valencians i balears. D'iniciatives per a un mercat audiovisual compartit, n'hi ha hagut.
"Al principi de Canal 9 i TV3, amb Francesc Vallverdú, vam intentar que les pel·lícules tingueren una única versió. Vam arribar a pactar un càsting, i a pactar unes versions de la trilogia d''El padrí'", recorda.
La segona gran ocasió per a la indústria creativa i audiovisual en català va ser la pel·lícula "La mort de Guillem":
Allò sí que va ser una via econòmica per a l'audiovisual compartit.
"La mort de Guillem" va ser un exemple de cooperació entre mitjans públics d'una mateixa comunitat lingüística. Se'n va fer una estrena simultània, a TV3 amb una audiència del 17,6%, a À Punt quasi d'un 11%.
Va rebre diversos premis, el de millor pel·lícula dels Premis de l'Audiovisual Valencià i el Premi Gaudí a millor pel·lícula per a televisió. Una producció que es va convertir en un fenomen audiovisual compartit, una finestra d'oportunitat oberta. Un punt a tenir en compte si atenem a un voluntat que deixa escrita al seu testament sociolingüístic:
La nostra societat podria arribar a ser un bon referent en la lluita pel plurilingüisme equitatiu.