Ramon Bellmunt, el pagès que es va convertir en el primer atleta professional català
Amb 94 anys, Llorença Bellmunt, filla de Ramon Bellmunt Vidal (1900-1977), recorda com el seu pare es va endinsar en el món de les curses.
"El pare va començar quan van anar amb els amics a una festa major; com ara van al futbol, aleshores anaven a córrer, i al grup els en faltava un i li van preguntar: 'Ramon, per què no corres tu, que t'agrada?' I s'hi va posar i va guanyar", explica.
S'entrenava sense adonar-se'n recorrent camins i finques d'oliveres de les Garrigues, on feia de pagès. Les curses populars de les festes majors van ser el seu trampolí cap a l'atletisme professional, com explica Jaume Suau Castro, historiador especialista en atletisme lleidatà.
"Comença corrent els cossos de la cordera, que són unes curses tradicionals en les quals al guanyador se li dona una cordera o un vedell. N'arriba a guanyar una trentena. El FCB s'adona de la seva vàlua, el fitxa i fa el salt a l'atletisme modern", relata.
Durant els anys vint i trenta va participar en les grans proves de l'època com la Jean Bouin, la Pere Prat o els Campionats de Catalunya i Espanya de cros. El 1931 es proclama campió de Catalunya de cros. Se'l considera el primer atleta professional català.
Guerra civil i exili
La seva carrera esportiva es veu truncada per la Guerra Civil i l'exili, que es creu que passa a la localitat francesa de Tuïr. Hi ha molts interrogants sobre aquesta etapa de gairebé 9 anys que el manté allunyat de la seva dona i els seus tres fills.
Ho reflecteix una de les cartes que envia a la Llorença pel seu sant:
Estimada filla Llorença, és el dia del teu sant i el teu pare et desitja que el passis feliç amb la teva mare, germans i avis, que un altre any el teu pare et podrà abraçar personalment
Entre els anys 1945 i 1946, Ramon de cal Matabous, com se'l coneix al poble, torna a Arbeca, on es retroba amb la família i reprèn la vida de pagès. Un dels seus nets, Ramon Perelló, el descriu com un home humil i poc parlador.
Era un home senzill, del córrer no en parlava gaire, ho sabíem pels fills
La família ha cedit el fons fotogràfic i documental a l'Arxiu Comarcal de les Garrigues. Servirà per recuperar la memòria d'aquest arbequí precursor de l'atletisme i tot un referent a Arbeca, on un cros intercomarcal i l'estadi municipal porten el seu nom.