Rússia prepara la desfilada militar més deslluïda per por dels drons ucraïnesos
Vladímir Putin el 2008 va decidir que la desfilada militar del Dia de la Victòria havia de tornar a ser una demostració del potencial bèl·lic rus. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, l'any 1991, les celebracions del 9 de Maig s'havien convertit en un esdeveniment més aviat simbòlic. Però el president rus va considerar que eren el millor aparador per ensenyar al món el seu equipament militar pesat, sobretot tancs i míssils, i reforçar així l'orgull nacional de gran potència.
Per això és tan significatiu que, dues dècades més tard, Putin hagi acceptat reduir la grandiositat de la seva festa patriòtica i hagi admès que ho fa per por d'atacs de drons ucraïnesos.
Per primer cop en 19 anys, no exhibirà ni tancs ni míssils aquest dissabte a la plaça Roja. Només hi marxaran columnes de soldats, sense els cadets de les acadèmies militars, i alguns avions acrobàtics que dibuixaran la bandera russa al cel.
També serà una de les cerimònies més curtes que es recorden amb la previsió que el president rus estigui exposat el mínim temps possible a la plaça Roja. I en una decisió inèdita, s'ha cancel·lat l'assaig general previ que es feia sempre dos dies abans de la desfilada.
A diferència de l'any passat, que es commemoraven els 80 anys la victòria soviètica sobre l'Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial, no hi assistiran destacats caps d'estat ni de govern.
No hi seran el president xinès Xi Jinping, ni el brasiler Lula da Silva, ni tampoc Nicolás Maduro, però en el seu cas perquè es troba pres als Estats Units.
Qui tampoc presenciarà la desfilada serà l'únic líder de la Unió Europea que viatjarà a Moscou pel 9 de Maig, el primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico. El polític comunitari més proper al Kremlin després de la derrota electoral de l'hongarès Viktor Orbán ja ha avisat que es limitarà a dipositar flors al monument de la Tomba del Soldat Desconegut de l'Exèrcit Roig i a reunir-se amb Putin.
Els únics representants d'altres països que seran a la desfilada d'aquest any seran el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, el sultà de Malàisia i els presidents de l'Uzbekistan, el Kazakhstan i Laos.
La por dels drons ucraïnesos
El Kremlin ha reconegut que el principal motiu d'aquest format reduït són els drons ucraïnesos, que ja són capaços d'arribar a milers de quilòmetres de la frontera ucraïnesa.
"El règim de Kíiv ara ha augmentat l'activitat terrorista i en el context de l'amenaça terrorista es prenen totes les mesures per minimitzar el perill", apuntava el seu portaveu, Dmitri Peskov.
Els últims dies, Ucraïna ha demostrat que els seus aparells poden burlar les defenses aèries de Moscou i atacar objectius al centre de la capital russa. Dilluns, un dron va impactar contra un emblemàtic gratacel de luxe, on viuen ministres i diputats, a pocs quilòmetres de la plaça Roja.
L'incident, que va posar la por al cos a Putin, no ha aparegut ni tan sols a la premsa oficialista.
Tot i que aquest dron no va causar víctimes, els moscovites pateixen les conseqüències del zel extrem de les autoritats. Des de dimarts, s'està tallant de manera intermitent l'internet mòbil i els SMS, i això ha provocat que no funcionin els serveis de venda en línia, els taxis, els datàfons o els caixers automàtics.
També hi ha hagut retards i cancel·lacions de centenars de vols a tots els aeroports de la rodalia de la capital.
Putin ignora la treva de Zelenski
El president rus està tan preocupat que, com ja va fer l'any passat, ha decretat una treva unilateral de només 48 hores per blindar la desfilada militar amb l'esperança que Zelenski es veiés obligat a secundar-la.
Per tal de pressionar-lo, va aconseguir que Donald Trump hi donés suport després que tots dos parlessin per telèfon.
Ucraïna no l'està respectant perquè, abans, Rússia no havia respectat la seva proposta d'alto el foc.
En les últimes hores, el Ministeri de Defensa rus ha acusat Kíiv de llançar més de 400 drons i, de fet, Zelenski ha tret pit d'haver atacat una refineria de la ciutat de Iaroslavl, a més de 700 quilòmetres de la frontera ucraïnesa, i altres objectius a Rostov del Don, Leningrad, Perm o Txetxènia.
Amenaces encreuades d'atacs dissabte
Això ha fet augmentar l'alarma al Kremlin, que tem que aquest dissabte Zelenski decideixi atacar la plaça Roja. Per això les autoritats russes han recorregut a la coacció.
No només amenacen amb un bombardeig massiu a Kíiv, sinó que també recomanen als veïns i diplomàtics de les ambaixades internacionals que evacuïn la ciutat. L'últim de fer-ho ha estat el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov: "Intenten esguerrar la festa sacra del Dia de la Victòria. Si això és el que busquen els nazis ressorgits a Occident a través d'Ucraïna, no tindrem pietat amb ells."
El president ucraïnès, conscient del nerviosisme del Kremlin, ha fet servir el mateix missatge per espantar els pocs convidats internacionals que assistiran als actes del Dia de la Victòria a Moscou: "Representants d'estats propers a Rússia volen ser a Moscou. Un desig estrany en un moment com aquest. No els hi recomanem."
De fet, Zelenski no ha volgut aclarir si finalment s'abstindrà de llançar drons cap a la capital russa.
La guerra, al cor de Moscou
El Kremlin va prometre una operació militar curta, però ha acabat enfangat en una guerra que fa més de quatre anys que dura, i que ja no es lliura sota els seus plans. Putin sempre havia procurat mantenir el conflicte allunyat de les ciutats russes, però això ha canviat els últims mesos.
Gairebé diàriament, els drons ucraïnesos impacten contra la infraestructura energètica i han traslladat la guerra a les llars dels russos sense que les defenses aèries de l'exèrcit rus ho puguin evitar.
Ara, a més, no només s'està fent evident que Putin és incapaç de protegir els seus ciutadans, sinó que ni tan sols pot blindar la plaça Roja, el símbol del poder imperial rus, el dia de la seva festivitat més important.