Sector aeroespacial: les pimes catalanes ensumen un mercat de 300.000 milions d'euros

L'espai ha passat de ser un àmbit molt associat sobretot a la ciència i a l'exploració a convertir-se en un mercat que algunes fonts valoren en 900.000 milions d'euros a escala global i 300.000 milions a escala europea. 

La glamurosa sortida a borsa el passat mes de juny de la nord-americana SpaceX, propietat d'Elon Musk, ha posat de moda un sector en què cada cop més empreses hi veuen un interessant model de negoci.

A Catalunya som a les beceroles, és un sector petit i poc rellevant encara dins l'economia, però hi ha un creixent interès tant públic com privat per ser-hi present.

Motors per viatjar a l'espai

A Pangea Propulsion, empresa ubicada a la Zona Franca de Barcelona, fa anys que creen una base tecnològica per la fabricació de motors per a coets espacials. Amb la seva especialització s'han guanyat clients com diverses agències espacials, com l'espanyola o la francesa.  

Els seus motors són reutilitzables i fan servir combustibles més nets. Adrià Argemí, conseller delegat de Pangea, explica que funcionen amb biometà que "permet la reutilització del motor que també permet una crema més neta". 

Utilitzem combustibles més verds i no tòxics com l'aigua oxigenada, no la que comprem a la farmàcia, sinó més concentrada.

Aquesta combinació, pionera a nivell mundial, redueix les emissions de CO2 fins a un 50%. Pangea també treballa per empreses privades amb projectes tant civils com militars, per als quals produiran en una nova planta inaugurada a l'Hospitalet de Llobregat. Argemí diu: "Imaginem que un coet utilitza el nostre motor, i porta un satèl·lit per observar la terra, d'ús civil. Si aquell coet porta un satèl·lit militar, el motor és el mateix". 

A Pangea hi treballen 100 persones, sobretot enginyers aeronàutics.

Dades per avaluar el risc climàtic

Baixem a la terra. Hi ha empreses com Mitiga Solutions que recopilen les dades climàtiques que s'envien des de satèl·lits i des d'estacions meteorològiques. Un model d'intel·ligència artificial els analitza amb l'objectiu de valorar el risc climàtic que corren els actius de les empreses clients. 

Des de fa dos anys és obligatori per llei incorporar aquestes dades en els balanços de les empreses, unes dades que els inversors observen cada cop amb més atenció. Alejandro Martí, el conseller delegat de Mitiga, explica com funciona la seva plataforma: "Estem parlant de la probabilitat que un incendi tingui lloc, de la teva vulnerabilitat i de com es traspassa aquest risc a una assegurança. No és el mateix una empresa que té oficines a prop del mar que una altra que treballa amb energies renovables. El risc és diferent." 

Segons dades d'aquesta plataforma, gairebé la meitat de les grans empreses fan servir models com el de Mitiga. De les pimes, una quarta part també ha decidit començar a avaluar els riscos que tenen els seus edificis, instal·lacions i altres actius.

Mitiga també treballa per a governs als quals assessora sobre els incendis forestals. "El nostre model diu quina és la probabilitat que hi hagi un incendi i quines seran les zones més vulnerables. Això és clau per la definició de les polítiques públiques de prevenció. Una vegada amb l'incendi en marxa el nostre model també indica com es pot propagar", diu Martí.

A Mitiga hi treballen 70 persones, entre les quals hi ha informàtics i enginyers, sobretot. 

Un sector de pimes molt especialitzades

El sector aeroespacial català ha més que triplicat el nombre d'empreses en els últims sis anys, de 25 a 83. Són majoritàriament pimes, treballen per a administracions públiques, facturen uns 237 milions d'euros l'any i donen feina a 1.800 treballadors, segons dades d'un estudi d'Acció, l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa. 

Gairebé tots els actors del sector tenen un perfil clarament definit. Josep Colomé, director de promoció del sector espacial a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, diu que "el sector s'ha transformat".

Abans estava reservat als grans campions perquè la infraestructura obligava a tenir una envergadura gran. Ara són empreses amb un factor d'innovació elevat.

"N'hi ha de petites que cobreixen nínxols de mercat vitals per als programes existents. Aquí es van començar llançant petits satèl·lits i es va demostrar que els productes resultants podien ser comercialitzables", explica Colomé.

Sobirania estratègica clau

Parlem de programes especialment impulsats des de les grans administracions públiques i també de productes que poden ser dades i connectivitat, com la geolocalització. Un material sensible que la Unió Europea vol tenir controlat tenint en compte que ara mateix son els Estats Units els grans dominadors de l'activitat a l'espai.

Adrià Argemí ho té clar: "L'espai és un lloc on es fa geopolítica, és crític. I tenir-hi un accés sobirà és clau"

Cada ciutadà interactua amb un satèl·lit de 10 a 15 vegades al dia.

Colomé diu que "ara Europa accelera per no quedar-se enrere. El programa de llançaments de satèl·lits ja és prioritari. I, alhora, s'incentiva que les empreses privades juguin i també hi participin".

La Generalitat aposta fort pel sector i ha creat l'estratègia Catalunya Espai 2030, amb una dotació de 150 milions d'euros i amb una idea clara: atreure inversions privades. Al mateix temps es pensen fer 8 missions amb satèl·lits en els pròxims 4 anys.

L'efecte tractor sobre altres sectors

El sector espacial creix sense pausa i ja demanda la col·laboració amb altres sectors que veuen com les seves possibilitats d'expansió són limitades. Parlem del de l'automòbil, assetjat per la potent indústria xinesa i que, en casos significatius com el de Volkswagen, es plantegen decréixer per sobreviure. 

Aquí, Argemí apunta que "per què no aprofitar empreses que treballen en aquest sector? Si treballaves per Seat, per què no treballar amb nosaltres? M'he trobat grans sorpreses, bones empreses que poden donar la volta a la situació i incorporar-se a sectors capdavanters com el nostre."  

Des de l'Institut d'Estudis Espacials, Colomé afegeix que "veiem indicadors que diuen que això: aquesta col·laboració ja està passant. La tecnologia de l'automòbil s'utilitza en ambients hostils, un fet que pot servir a l'espai".