Segregació escolar, una esquerda invisible: "No vaig conèixer cap Jordi fins als 13 anys"
Catalunya fa anys que arrossega un dels índexs més elevats de segregació escolar d'Europa. Històricament, l'escola catalana s'ha situat entre els 10 sistemes escolars de la Unió Europea amb més desequilibri en la composició social dels seus centres.
Els informes del Síndic de Greuges, d'Equitat.org i de diverses universitats alerten des de fa temps d'una realitat persistent: hi ha escoles amb una concentració molt alta d'alumnat vulnerable i d'origen migrat, mentre d'altres, sovint situades a pocs carrers de distància, mantenen una composició social molt més homogènia i acomodada.
El reportatge "Les escoles dels 'altres'", del "30 minuts", analitza les implicacions que té aquest fenomen, tant en els resultats escolars dels alumnes com en la cohesió social del país.
La segregació escolar no és només una qüestió educativa. És també un problema de cohesió social, d'igualtat d'oportunitats i, en última instància, de model de país. L'escola és el primer espai on molts infants aprenen a conviure amb persones diferents, a compartir experiències i a construir un sentiment de comunitat. Quan aquesta convivència desapareix de les aules i els alumnes creixen separats segons l'origen social, cultural o econòmic de les seves famílies, les conseqüències poden ser profundes i duradores.
Mounya Farhouni , mare de quatre fills, resumeix el dolor i la impotència de moltes famílies. Ella va intentar escolaritzar els seus fills a l'escola més propera, però va acabar en un centre altament segregat.
Si és gent catalana, aquella escola és molt bona; però si la majoria són famílies immigrants, es considera que el nivell és baix.
Arreu de Catalunya hi ha escoles on gairebé tots els alumnes són fills de famílies migrades i d'altres on la presència d'aquests infants és testimonial. El resultat és una mena de doble realitat educativa que no reflecteix la diversitat dels municipis.
Fracàs escolar i menys oportunitats laborals
A Catalunya hi ha uns 350 centres públics de primària i secundària catalogats "de màxima complexitat". I molts no estan situats en barris especialment segregats des del punt de vista urbanístic.
A Manresa, la meitat dels centres públics tenen aquesta etiqueta. A Figueres, sis de cada deu. A Sabadell, gairebé la meitat. A Barcelona, un de cada quatre centres públics.
La recerca sobre la segregació escolar fa anys que conclou que aquesta concentració de vulnerabilitat perjudica sobretot els alumnes desafavorits. Les escoles segregades acumulen dificultats socials, lingüístiques i econòmiques que fan molt més difícil garantir la igualtat d'oportunitats.
Però també hi pesa un factor menys visible: les baixes expectatives. Docents i alumnes expliquen sovint com molts joves racialitzats són orientats automàticament cap a itineraris formatius més curts, com si la universitat no fos un horitzó possible per a ells.
Les conseqüències són clares: més fracàs escolar, més abandonament prematur i menys oportunitats laborals. En alguns instituts altament segregats, els nivells d'abandonament a quart d'ESO són especialment elevats.
"Em sentia abandonat", explica l'Anas, un jove arribat del Marroc que va passar anys sense adaptar-se lingüísticament ni acadèmicament. I la Paula relata que va deixar d'anar a classe després de patir aïllament i conflictes constants.
Per a moltes famílies migrades, això representa una ferida profunda. El sentiment d'exclusió no és només simbòlic. Té efectes reals sobre les expectatives vitals, la confiança institucional i la percepció de pertinença.
La segregació també té conseqüències sobre la cohesió social del conjunt del país. Si infants autòctons i d'orígens diversos pràcticament no comparteixen aula ni experiències quotidianes, augmenten la distància emocional i els prejudicis mutus.
A més, aquesta separació també impacta directament en l'aprenentatge i l'ús social del català: quan els alumnes viuen en entorns escolars molt homogenis i amb poca barreja lingüística i cultural, les oportunitats de practicar la llengua fora de l'aula disminueixen i el català perd força com a llengua compartida de relació.
Joves que expliquen que no van conèixer cap "Laia" ni cap "Jordi" fins als 13 anys perquè tots els seus companys eren d'origen migrant. En canvi, altres alumnes catalans passen tota la seva escolarització sense tenir pràcticament contacte amb companys magribins, pakistanesos o africans.
El cas de França
A l'estat francès, els estudiants han tornat al carrer aquesta tardor per demanar més inversió a les escoles, en unes mobilitzacions que liderin els instituts de la perifèria de París.
A França, fa anys que preocupa el risc d'estar construint una societat paral·lela, amb comunitats que gairebé no es coneixen i que acaben percebent-se amb desconfiança.
Els experts alerten que això ja ha afavorit les tensions socials, frustració i desafecció democràtica que es viu en aquest país, com adverteix l'exministra d'Educació de França, Najat Vallaud: "Si no creixem junts, simplement no sabrem com viure junts", afirma.
Aquest problema no és només fruit de la geografia urbana. També hi influeixen les dinàmiques de tria escolar.
Diversos estudis indiquen que les famílies amb més recursos tendeixen a buscar centres fora del seu barri, sovint concertats, mentre que les famílies més vulnerables acostumen a optar per l'escola més propera. Les quotes econòmiques presents en alguns centres concertats també actuen com una barrera invisible.
Mentrestant, molts centres de màxima complexitat pateixen un altre fenomen: la matrícula viva. Alumnes que arriben a mig curs, sovint acabats d'arribar al país, són derivats majoritàriament als mateixos centres. Algunes escoles expliquen que reben desenes d'alumnes nous durant el curs, fins al punt d'haver de desdoblar classes al gener.
Tot això genera una sensació d'abandonament entre moltes comunitats educatives. Hi ha escoles on les jornades de portes obertes pràcticament queden buides mentre altres centres tenen cues de famílies. Mestres i AFAs denuncien que alguns centres han quedat estigmatitzats pel perfil social dels seus alumnes, independentment de la qualitat pedagògica dels projectes educatius.
Mesures per reduir la segregació escolar
En els darrers anys, el Pacte contra la Segregació Escolar impulsat pel síndic de greuges del 2019 i el decret aprovat el 2021 han començat a reduir parcialment el problema. Segons dades oficials, la segregació s'ha reduït aproximadament un 30% en el conjunt del sistema. Però les desigualtats continuen sent molt visibles, especialment als centres més complexos.
El debat de fons és quin model de societat vol construir Catalunya. Una societat on els infants creixin separats segons el cognom, la renda o l'origen dels seus pares, o un país on l'escola sigui realment un espai compartit.
Perquè la segregació escolar no només condiciona el futur dels alumnes més vulnerables. També podria condicionar el futur democràtic, social i cultural de Catalunya.
Quan els nens aprenen des de petits a conviure junts, és molt més probable que de grans siguin capaços de construir una societat cohesionada. Però quan el sistema educatiu alça murs invisibles entre comunitats, el risc és acabar convertint la diferència en distància i la distància en fractura social.