Sentència històrica contra Dinamarca per haver separat una mare groenlandesa del seu nadó

El novembre del 2024, la groenlandesa Keira Alexandra Kronvold va donar a llum la seva filla Zammi. Tanmateix, només va poder passar amb ella dues hores. Després, les autoritats daneses van prendre-li el nadó i el van dur a un centre d'acollida. 

Això va passar després que Kronvold fos sotmesa a les proves psicològiques FKU i no les superés; es tracta d'un test de competència parental que es feia a les dones embarassades a Dinamarca per determinar si estan mentalment preparades i, per tant, poden mantenir la custòdia dels fills, una norma que des de l'any passat ha modificat els criteris per a les mares groenlandeses.

Ara, un any i mig més tard, un alt tribunal danès ha dictaminat que la retirada del nadó va ser il·legal i va infringir els drets legals fonamentals de la dona, segons la Convenció sobre els pobles indígenes i tribals de l'Organització Internacional del Treball (OIT) del 1989. També ha dictaminat que les proves utilitzades per prendre la decisió estaven desactualitzades.

Amb aquesta sentència, la groenlandesa podrà intentar recuperar la seva filla, que ara té 18 mesos i viu amb una família d'acollida danesa. Primer, però, haurà de veure si ha superat una nova avaluació a la qual s'ha sotmès seguint els criteris d'un nou sistema.

Kronvold ha guanyat així un cas històric per a les mares groenlandeses. És la primera vegada que un tribunal superior danès es pronuncia sobre aquesta qüestió, i s'espera que tingui repercussions substancials per als pares groenlandesos i els seus fills separats des dels anys noranta.

Tot i que en molts dels casos ja es tracta de persones adultes que van ser separades dels seus pares quan eren nadons, aquest canvi podria empènyer el govern danès a moure fitxa amb una disculpa o, fins i tot, una compensació.

Proves prohibides a les mares groenlandeses

Aquestes proves psicològiques estandarditzades s'utilitzen àmpliament a Dinamarca com a part de les investigacions de protecció infantil, però fa temps que reben dures critiques d'organismes de drets humans. Les consideren culturalment inadequades per a la població groenlandesa i altres minories, ja que dubten que tinguin prou en compte la seva llengua i cultura. 

De fet, un informe de l'Institut Danès pels Drets Humans va acreditar que el test psicològic tenia biaixos culturals: al 7% dels nens nascuts a Groenlàndia se'ls separava dels pares, per només un 1% dels nens nascuts a Dinamarca.

Per fer front a la polèmica, el govern danès va prohibir les proves estandarditzades a persones d'origen groenlandès l'any passat. Però, malgrat la modificació de la llei, desenes de famílies groenlandeses continuen separades dels seus fills després de sotmetre's a les proves abans del canvi.

Més mares inuits separades dels seus fills

Segons l'advocat de Kronvold, però, aquesta sentència pot servir a altres dones que van ser examinades abans del canvi de llei per reclamar que se les revaluï amb els nous criteris i perquè s'anul·lin les decisions anteriors.

El setembre de l'any passat, la també groenlandesa Ivana Nikoline Brønlund va recuperar la seva filla, de qui havia estat separada quan la criatura només tenia una hora de vida. 

El municipi on residia va decidir que la dona havia de passar el test estandarditzat –que ja havia estat prohibit per a les embarassades de l'illa–, ja que van considerar que "no era prou groenlandesa" malgrat haver nascut al país i ser filla de pares groenlandesos. Però una comissió d'apel·lacions va anular la decisió.