Sèrbia enterra Ratko Mladic i ressuscita uns fantasmes del passat que l'allunyen de la Unió Europea
"Només la unió salva els serbis", aquesta és la reinterpretació que al segle XIX el nacionalisme serbi va fer dels quatre foguers –tros d'acer que serveix per fer sortir espurnes d'una pedra de sílex– presents a l'escut de la bandera.
D'origen bizantí, els quatre foguers flanquejats per la creu van ser interpretats com la lletra "c" en ciríl·lic –que en l'alfabet llatí correspon a la lletra "s"–, i vinculats al lema que arrenca aquest text: "Samo sloga srbina spasava", en serbi.
Ara, el polèmic funeral amb honors d'estat amb què serà acomiadat el general serbobosnià Ratko Mladic mort a la Haia, on complia cadena perpètua pel seu paper en la matança de musulmans a Srebrenica i al setge de Sarajevo, ha tornat a posar el concepte d'unió al centre del debat a Sèrbia.
D'una banda, la unió a què històricament ha apel·lat el nacionalisme com a garant de la supervivència de la nació sèrbia. Una unió de tota la població sèrbia -de religió ortodoxa- resident a Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro i Kosovo, sota l'aixopluc de la mare pàtria, la Gran Sèrbia.
Un sentiment nacionalista que ha estat clau en la supervivència d'aquest poble mil·lenari assetjat durant segles per grans imperis com l'otomà i l'austrohongarès, però que també ha estat darrere de la ideologia que, més recentment, ha esperonat i comès massacres i genocidis a llocs com Bòsnia i Hercegovina o Kosovo.
I, d'una altra banda, també hi ha l'anhel d'una part important de la població sèrbia de formar part d'una altra unió, l'europea. Una integració que ara sembla una mica més lluny després de la decisió d'enterrar un criminal de guerra, com és Ratko Mladic, amb tots els honors.
Les contradiccions d'un país que navega entre dues aigües
El 2009 Sèrbia va presentar la seva sol·licitud per integrar-se a la Unió Europea. Ho va fer un any després de detenir Radovan Karadzic, l'expresident de la República Srpska de Bòsnia, que a dia d'avui compleix cadena perpètua pels crims de guerra i genocidi comesos durant el conflicte de Bòsnia i Hercegovina, entre els anys 1992 i 1995.
La detenció i l'entrega al Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia dels responsables d'aquests crims era una de les principals exigències de Brussel·les per acceptar la candidatura de Sèrbia a la integració.
En un moment en què Rússia encara no tenia l'ascendència internacional que ha assolit en els últims anys, la Unió Europea es presentava com l'opció de futur més sòlida per a un país que veia com algunes de les repúbliques exiugoslaves emprenien el camí de la integració.
En aquest context, les autoritats de Belgrad van detenir Ratko Mladic el maig del 2011 i, un any més tard, el Consell Europeu va donar llum verda a la seva candidatura a la integració.
Tot i fer els deures relacionats amb la detenció dels principals responsables dels crims de guerra, la negativa a reconèixer Kosovo com a estat, les qüestions relatives a l'estat de dret i la llibertat de premsa, així com l'apropament al Kremlin dels últims anys, segueixen sent una barrera per a la futura integració sèrbia a la Unió Europea.
Retrets entre Brussel·les i Belgrad
Una distància cada cop més gran amb Brussel·les que el funeral amb honors d'estat al general serbobosnià Ratko Mladic ha evidenciat encara més.
De fet, els retrets entre el govern de Belgrad i la institució europea van augmentar la seva intensitat aquest dijous quan un avió oficial de la República Sèrbia va traslladar el cos de Mladic de la Haia fins a Belgrad.
El viatge va estar encapçalat pel ministre de Justícia serbi, Nenad Vujic, que en tot moment va acompanyar els familiars del general de l'exèrcit de la República Srpska de Bòsnia.
Un cop a Belgrad, el taüt, que anava embolicat amb la bandera nacional, va ser traslladat per militars fins a la furgoneta que el va conduir fins a l'hospital militar. Durant el trajecte, centenars de persones situades als vorals i ponts que portaven pancartes i bengales van oferir el seu tribut a Ratko Mladic.
"Ratko Mladic va ser condemnat per genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra. El retorn de les seves restes mortals a Belgrad recorda a Europa les pàgines més fosques de la nostra història recent", va assenyalar divendres al seu compte d' X Marta Kos, comissària d'Ampliació de la UE, on també anunciava la cancel·lació d'un viatge que tenia planejat a Sèrbia.
"La glorificació que envolta la seva mort és incompatible amb els valors que construeixen el camí de la UE. Aquest camí exigeix enfrontar el passat, una reconciliació genuïna i el respecte a les víctimes dels crims de guerra. Els valors que sustenten el nostre futur comú no són negociables", va afegir Kos.
Per la seva banda, el president serbi, Aleksandar Vucic, va titllar d'"estúpides" les acusacions de Kos. "Se suposava que havíem de prohibir el funeral? Prohibir a la gent que hi assisteixi? No regular el trànsit?", va assenyalar. "Marta Kos no em donarà lliçons sobre qui és un criminal i qui no ho és", va destacar el líder serbi.
En aquesta conjuntura internacional, on l'ultranacionalisme i l'extrema dreta estan guanyant terreny, caldrà veure si acomiadar un criminal de guerra com un heroi és només un fet puntual o ressuscita amb força la idea d'una gran Sèrbia. Un projecte, que inclouria territoris com la República Srpska de Bòsnia a la qual pertanyia Mladic, difícilment executable per la via política i que podria despertar els fantasmes que, a finals del segle passat, van tenyir de sang els Balcans.