Sintonies de 3Cat que formen part de la memòria col·lectiva: de "La casa nostra" a "Bola de drac"

De ben segur que alguna vegada has cantat en veu alta amb algú la cançó d'aquella sèrie o programa que et va marcar. O, fins i tot, encara que no tingués lletra, has entonat la melodia amb un somriure. Les sintonies són això: identitat sonora i també sentiment de pertinença a un col·lectiu i a una generació. I el catàleg de 3Cat està ple d'exemples perquè t'hi capbussis.

"La casa nostra" i les sitcoms

Els mataronins The Tyets són els encarregats de l'opening de "La casa nostra". Ritme i to alegre per interpel·lar precisament això, que és el que esperes d'una sèrie de comèdia. La sitcom de Dani de la Orden és l'última que s'incorpora a la llista de 3Cat formada per les altres propostes del gènere que l'han precedit i que han traspassat generacions només amb uns primers minuts musicals.

Qui no recorda el ritme del "Jo flipo", dels The Companys, a "Lo Cartanyà"; el segell de Jaume Sisa a la sintonia d'"Oh! Europa", o la introducció de "Teresina S.A.", de Joan Vives Sanfeliu, també autor de la llegendària sintonia original de Catalunya Ràdio? I no, no podem passar per alt els riffs de la guitarra de Quimi Portet a l'inoblidable opening de "Plats bruts", on el geni d'Osona va demostrar, un cop més, per què és un dels grans músics de casa nostra. Portet també és coautor, entre d'altres, de la sintonia del programa "Natura sàvia".  

Un fisiòleg i psicòleg rus, Ivan Pàvlov, va venir a dir un dia que si associem un estímul sonor amb una conseqüència, això fa que tinguem una reacció determinada quan el tornem a sentir. En paraules actuals, això voldria dir que, quan de cop i volta sents la melodia de la teva sitcom preferida, et poses en alerta i corres a obrir l'app de 3Cat, és que la culpable és la música. No en tenim cap dubte. 

"Nissaga de poder" i les telenovel·les

Els Montsolís van passar a ser, a partir del 1996, la família que més cops va entrar a les llars catalanes sense estar-hi directament convidada. "Nissaga de poder" és recordada com una de les telenovel·les de més èxit de TV3, i la seva sintonia és obra d'Albert Guinovart, que per primera vegada rebia l'encàrrec de compondre un opening per la televisió. El de Guinovart --responsable també de les músiques introductòries de "Laberint d'ombres" (1998), "El cor de la ciutat" (2000) o "Mirall trencat" (2002)-- és un dels noms destacats d'una llista on també trobem la figura de Josep Mas "Kitflus", autor de la música de "Poble Nou", però també de les sintonies dels telenotícies, el canal 3/24 o de l'etern "Per molts anys" lligat per sempre al Club Super3. Tota una generació ha crescut cantant-la als aniversaris i crec que seguirà així molt de temps. Entre les sèries recordades hi trobem també "Ventdelplà", on Antoni Olaf va ser qui va posar-se rere la partitura, en una cançó recordada per la interpretació de Gerard Quintana, autor de la lletra.  

Més enllà del fet lògic de relacionar una cançó amb un contingut determinat, el fet que determinades cançons hagin traspassat generacions acaba provocant un sentiment de vincle amb allò que representa i a l'època en què s'emmarca. Això, les melodies que han servit per presentar les sèries de 3Cat al llarg de la seva història ho han sabut fer molt bé. Potser és per la calidesa, per la capacitat de quedar-se al nostre cap o pel fet d'haver sabut traduir i sintetitzar al llenguatge de la música les històries que hi ha dins els guions de les telenovel·les.

"El foraster" i els programes d'entreteniment

Els acords d'una guitarra acústica i una lletra en anglès del músic islandès Halldor Mar. Aquesta és la cançó que, en la majoria de temporades, ha introduït cada capítol d'"El foraster" de Quim Masferrer. Escoltar-la és posar-se en situació i poder visualitzar, fins i tot amb els ulls tancats, plans de càmera d'un indret preciós i potser familiar de la nostra geografia. A l'entreteniment de 3Cat hi trobem incomptables exemples de com les cançons que han introduït els programes han esdevingut una carta de presentació imprescindible per l'audiència. 

Les sintonies d"El Club" o "Malalts de tele" són obra de Marc Parrot, un altre dels noms darrere algunes de les sintonies mítiques de la casa; els qui van ser petits fa uns anys i ara ja no ho són tant recordaran, amb inevitable nostàlgia, les cançons de La Família del Super3, produïdes majoritàriament pel músic barceloní. Tots els que hem estat súpers --també en generacions anteriors-- ens hem sentit part d'una tribu gràcies al fet de sentir-se identificat amb les seves cançons. Altres recordaran programes esportius com "Basquetmania", la primera sintonia del qual va ser obra de Carlos Segarra de Los Rebeldes, o les guitarres del desaparegut i clau productor Marc Grau a les introduccions d'espais com "Motor a fons" o "Cinc i acció". Quina remoguda musical! 

"Atrapa'm si pots" i els concursos

L'"Atrapa'm si pots" és la proposta que, des de ja fa uns quants anys, ens regala moments inoblidables protagonitzats per concursants que ja són gairebé de la família. A tots ells els hem conegut després que hagin sonat les poques notes que té la introducció del programa i, malgrat tot, han estat suficients per crear el necessari segell sonor per identificar-lo.

Josep Maria Bachs obria i tancava la paradeta al final de "Filiprim", però el concurs magazín --del qual just s'han complert 40 anys de la seva estrena-- també tenia sintonia, acompanyada d'un muntatge gràfic animat que era autèntica artesania audiovisual. Igualment ho era la introducció de "Tres i l'astròleg", una altra proposta audiovisual de la mateixa firma del senyor Bachs i molt recordada pel públic.

Força anys més tard van arribar el "Bocamoll" i també "El gran dictat", presentat aquest últim per Òscar Dalmau, i que comptava amb una sintonia que era una adaptació instrumental del remix que va fer Junkie XL del clàssic "A little less conversation", d'Elvis Presley. 

"Bola de drac" i els dibuixos animats 

Però si hi ha un gènere audiovisual que ha acabat deixant una empremta inesborrable en el record sonor, aquest és el dels dibuixos animats. És gairebé impossible que, si vas pel carrer i decideixes entonar les primeres notes de l'opening de "Bola de drac", no trobis  ningú que et segueixi la lletra de la cançó. És un exemple perfecte d'aquest bagatge auditiu que acumulem i que sobrepassa generacions. Bona part de la culpa és l'adaptació al català d'una música que, en aquest cas, cantava l'enyorat Jordi Vila, la veu del qual també trobem darrere les cançons de la versió inicial de "Les Tortugues Ninja" o "Ranma", entre altres clàssics.   

Cantar de memòria la sintonia de "Doraemon, el gat còsmic" és gairebé un passaport obligatori per poder obtenir el títol d'"infant de la generació Super3", com també ho és fer-ho amb la de "Shin chan" --escolteu la versió de Joan Colomo i l'OBC, feu el favor-- o la dels clàssics que van precedir aquestes sèries en anys anteriors, com el "Dr. Slump". Però és que la llista de les cançons que han introduït els dibuixos animats amb segell 3Cat és inacabable. Qui no recorda el tema de "Les Tres Bessones", de Pep Lladó, o els openings de "Rovelló" o de "10+2"? Alguns vam arribar a estimar les matemàtiques gràcies a aquells entranyables números, encara que temps després potser aquella relació d'amor es convertís en gairebé odi per aconseguir entendre la ciència dels càlculs.