Temporada de platges: amb dutxes o sense? Cal deconstruir la primera línia de mar? Falta sorra?
Redacció
Les platges catalanes ja han arrencat la temporada de bany. El temps acompanya els banyistes, que retornen a l'aigua igual que ho fan alguns debats.
Si bé aquest any la sequera no condiciona la temporada, sí que ho fa el debat sobre la necessitat de dutxes a les platges i el consum d'aigua que aquestes comporten. Una altra reflexió que també torna amb la temporada és l'impacte sobre el litoral.
Mentre alguns municipis opten per la renaturalització i la deconstrucció de la primera línia de mar, ajudats per la llei; altres lluiten contra un retrocés de les platges que la crisi climàtica ha posat de manifest.
La costa catalana és un bon exemple de tot plegat.
Deconstruir per adaptar-se a la crisi climàtica
La revisió del litoral i de la construcció que s'hi ha fet és un dels aspectes que porten els efectes climàtics.
La platja de la Pineda, a Vila-seca, comença la temporada d'estiu amb una gran transformació. El Ministeri de Transició Ecològica ha canviat l'anterior passeig marítim per un nou model més resilient al canvi climàtic.
S'han creat zones verdes, s'ha tret el trànsit rodat de primera línia de mar, s'han guanyat 20 metres més de sorra a la platja i s'han recuperat les dunes, que fan de protecció natural davant els temporals.
Una altra població que fa gairebé una dècada que aplica mesures contra la crisi climàtica és Calafell. La meitat de la platja de Segur de Calafell està formada per sorra i l'altra meitat són dunes poblades de vegetació autòctona.
El municipi va ser pioner fa dos anys a desconstruir uns 800 metres quadrats de passeig marítim per deixar més superfície de sorra i reduir l'impacte dels temporals. Des de la comunitat científica apunten que tant la incorporació de sistemes dunars com la deconstrucció de passejos són mesures eficients per lluitar contra els efectes de la crisi climàtica a les platges.
El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV Jaume Folch afegeix, però, que cal fer un pas més i protegir les praderes de plantes aquàtiques, com la posidònia, que fan de reservori de sorra i de barrera davant els embats dels temporals.
Retrocés de les platges
Un dels llocs on la crisi climàtica es fa notar és sobre les platges.
Els banyistes de les platges del Maresme podran estendre la tovallola a la majoria de platges, sobretot a l'Alt Maresme, entre Malgrat i Mataró. En aquesta zona, la majoria han guanyat sorra. A partir d'aquí, com ja és habitual, les platges pateixen més la falta d'arena.
Un hivern plujós ha fet que l'aportació de sorra des de les rieres hagi estat més gran. Tampoc hi ha hagut grans temporals i els de menor envergadura s'han alternat entre llevant i garbí. En funció de l'orientació de la platja, els temporals s'enduen sorra o n'hi aporten. En alguns casos, com a Vilassar, els temporals de llevant de gener i febrer se la van endur pràcticament del tot, però els de garbí al març la van retornar.
Els que tenen més dificultats per afrontar la temporada de bany són Montgat i Cabrera. Aquestes poblacions tenen un dèficit històric de sorra i han demanat a l'Estat que tiri endavant alguna actuació per recuperar-la.
L'únic municipi on s'ha fet -amb oposició dels ecologistes- és a Premià. Es van invertir 5 milions d'euros en espigons i en regeneració de tones de sorra. De moment, la platja ha resistit els temporals.
Les dutxes, al centre del debat
Després de tres estius sense funcionar, Palamós ha decidit tornar a posar dutxes a les platges perquè els banyistes puguin esbandir-se la sal del mar en sortir de l'aigua. N'hi ha una desena en total, que ja estan en ple funcionament: 5 a la platja Gran, 4 a la Fosca i una a la platja Morro del Vedell.
Com en altres municipis, Palamós va suspendre el servei arran de la sequera del 2023 i, des de llavors —tot i que l'escassetat d'aigua havia deixat de ser un problema— no l'havien reprès.
L'any passat sí que van posar-hi rentapeus, però fins ara havien mantingut tancades les dutxes de cos sencer per "responsabilitat i compromís mediambiental", segons argumenta el consistori. "La millora de les reserves d'aigua ha permès recuperar ara aquest servei", apunten.
Però no tots els municipis han fet aquest pas. Portbou, per exemple, continua sense tenir dutxes ni rentapeus a les platges i, de moment, no tenen previst tornar-los a instal·lar. L'Ajuntament de Roses tampoc ha volgut recuperar les dutxes i ha optat per col·locar-hi només alguns rentapeus, a excepció d'una dutxa adaptada al costat del servei de bany assistit per a persones amb mobilitat reduïda.
En altres platges del litoral gironí, com Platja d'Aro i Pals, sí que hi ha dutxes des de l'estiu passat. En el cas de Platja d'Aro, la sequera s'ha notat en la consciència mediambiental: el cabal d'aigua de la dutxa s'ha reduït de 10 a 6 litres al minut.