Mor l'historiador Josep Maria Sans i Travé, director de l'Arxiu Nacional entre 1992 i 2015
L'historiador medievalista, arxiver i director de l'Arxiu Nacional de Catalunya entre 1992 i 2015, Josep Maria Sans i Travé, ha mort aquest diumenge. Nascut el 1947 a Solivella, a la Conca de Barberà, al llarg de la seva trajectòria com a historiador se'l va reconèixer pels estudis que va fer sobre la Generalitat medieval i moderna.
L'Arxiu Nacional ha destacat la seva figura polifacètica. Concretament, el descriu com a "estudiós dels templers, docent universitari, de gran sensibilitat pel patrimoni, impulsor del coneixement històric del notariat, de l'edició de fonts i la difusió de la recerca, compromès políticament, amb gran do de gents, amant del seu petit país, la Conca de Barberà, i figura clau, en les darreres dècades, en la història dels arxius catalans en general i de l'Arxiu Nacional en particular".
En un missatge a les xarxes, el qualifica de "baluard d'erudició, del patrimoni i la cultura".
Cap d'arxius de la Generalitat recuperada
Sans i Travé es va llicenciar en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i va completar la formació a universitats, arxius i centres de recerca italians. L'any 1973 va doctorar-se a la Universitat de Bolonya i, posteriorment, va incorporar-se a la Universitat de Barcelona com a professor.
Director tècnic de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona des del 1976, l'any 1980 va ser designat cap del Servei d'Arxius del Departament de Cultura, a l'inici del primer govern de Jordi Pujol. Va fer el primer desenvolupament de l'Arxiu Nacional i el disseny i creació tant de la xarxa d'arxius locals i comarcals com dels arxius centrals administratius dels diversos departaments de la Generalitat.
L'any 1992 va assumir la responsabilitat de consolidar el gruix institucional del primer arxiu de la Generalitat de Catalunya. Al capdavant de l'Arxiu Nacional de Catalunya va inaugurar l'any 1995 la seu de Sant Cugat del Vallès. Un dels grans esforços de Sans i Travé com a director de l'Arxiu Nacional va ser la batalla constant pel retorn dels anomenats Papers de Salamanca, espoliats amb la derrota a la Guerra Civil.
També va col·laborar a establir, a partir del 2003, un mecanisme reglat de transferència dels fons dels presidents de la Generalitat actual a l'Arxiu Nacional, que ha contribuït a assegurar-ne la preservació. Pel que fa als fons històrics de l'àmbit privat, va pilotar l'ingrés de documentació de personatges com Pau Casals, Montserrat Roig o Josep Puig i Cadafalch.
