Mor als 100 anys el psiquiatre i exmonjo de Montserrat Jordi Vila-Abadal
El psiquiatre Jordi Vila-Abadal, nascut el 8 d'abril del 1926 a Barcelona, ha mort aquest dimarts. Compromès amb Catalunya i amb la justícia social, ha tingut un paper capdavanter en entitats civils i ha escrit diversos llibres.
La voluntat de renovació i la idea de modernitat l'han acompanyat fins al final. Segons ha comunicat la família, Vila-Abadal havia donat el seu cos a la ciència i no es preveu cap acte de comiat públic.
Un pou de ciència
Vila-Abadal era, ras i curt, un pou de ciència. Un home proper i culte. No el va abandonar mai l'afany per la cultura i per les qüestions d'actualitat.
Entre 1964 i 1968 va ser monjo de Montserrat i de Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya del Nord. Després de decidir secularitzar-se, el 1979, va fundar un centre pioner per a toxicomanies no alcohòliques i més tard l'associació Acollida i Acció Terapèutica (ATT), encara activa.
Ha publicat, entre d'altres, els assajos "Per què es droguen els joves?" (1988) i "La joventut, entre l'encant i el desencant" (1993).
En una entrevista de fa dos anys a la revista Foc Nou, va dir que va decidir deixar la vida religiosa "perquè l'Església és irreformable".
En aquesta mateixa conversa amb la periodista Teresa Carreras, sobre les persones addictes, va dir:
Hi vaig fer un treball de comprensió, empatia i d'ajudar-los a trobar punts de referència que els animessin a voler viure sense necessitat de drogar-se.
I va afegir: "Vaig aprendre que el model neoliberal de la societat actual margina moltes persones que, per suportar la seva trista situació, recorren equivocadament a l'ús de drogues. Ara em reafirmo en la idea que una societat neocapitalista sempre marginarà persones que per sortir de la seva situació acudiran a falsos remeis."
Soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, va publicar la trilogia "Cartes al cel" (2004), "Noves cartes al cel" (2006) i "Cartes que no lliguen" (2009). El seu últim llibre, "De l'ésser humà i la natura: Reflexions d'un agnòstic", és del 2022, és a dir, publicat als 96 anys.
Va ser president del CIEMEN, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, entre 1998 i 1999. El 2000 va fundar la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans i el 2006 va ser cofundador i president de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD).
