La bretxa orgàsmica: les dones tenen fins a un 30% menys d'orgasmes que els homes
La bretxa orgàsmica és un fenomen en les relacions heterosexuals, en què hi ha una desigualtat en l'assoliment de l'orgasme i les dones acaben tenint menys orgasmes que els homes. Ens fixem en la recerca de la psicòloga, terapeuta sexual i professora emèrita de la Universitat de Florida Laurie Mintz, tot un referent en la matèria, i en parlem amb la psicòloga, terapeuta sexual i de parelles Montse Iserte.
Un estudi publicat el 2024 sobre com impacta l'edat en la bretxa orgàsmica conclou que "els homes informen de taxes d'orgasme entre un 22% i un 30% més altes que les de les dones."
En tots els grups d'edat, els homes van informar de taxes d'orgasme més altes que les dones. La dels homes va oscil·lar entre el 70% i el 85%, mentre que la de les dones, entre el 46% i el 58%.
Es tracta d'un problema heteronormatiu del qual es té constància des de fa més de 70 anys, a partir de l'informe Kinsey sobre el comportament sexual publicat el 1953.
S'accentua en les trobades esporàdiques perquè, segons Montse Iserte, "hi ha més nervis, control i falta de confiança amb l'altre."
És un fenomen que no passa en relacions lèsbiques, segons afirma Montse Iserte i explica Laurie Mintz a la seva obra principal, on parla de la igualtat en l'orgasme:
Les dones tenen més números d'arribar a l'orgasme amb una dona que amb un home perquè, en el sexe lèsbic, la penetració només s'inclou si la dona creu que incrementa el seu plaer.
Així i tot, sobre la idea preconcebuda que entre dones es coneixen millor i, per tant, "si tens un clítoris, sabràs què fer amb ell", Mintz la rebat a la seva obra. "Els nervis del clítoris de cada dona estan distribuïts diferent. Cap és igual, així que el que es necessita per a un orgasme és diferent per a cada dona", explica.
I argumenta: "El sexe lèsbic és orgàsmic perquè tenir un clítoris t'ensenya que necessites preguntar la teva parella com li agrada ser estimulat."
I pel que fa al sexe amb una mateixa, Mintz torna a la idea que "molt poques dones es donen plaer exclusivament introduint res a la vagina":
Les dones saben el que necessiten quan estan soles, però hi renuncien quan estan amb la parella masculina, pensant que haurien d'arribar a l'orgasme diferent i centrant-se en el plaer d'ell.
Les causes de la bretxa orgàsmica
La principal causa de la bretxa orgàsmica és, doncs, un mite: pensar que es pot assolir l'orgasme femení només amb la penetració, sense estimular el clítoris, segons afirmen les dues terapeutes.
Mintz ho diu així en una presentació de la seva obra: "És la mentida número 1 que se'ls explica a les dones sobre follar."
A més, Iserte afegeix la "vergonya" que poden sentir les dones masturbant-se davant d'un home:
Pensem que l'home ens ha de proporcionar els orgasmes i si ens masturbem, ells poden percebre que no en saben prou.
Explica que les dones necessiten estimular el clítoris, de la mateixa manera que els homes necessiten estimular el penis. I recorda que "les dones han de conèixer el seu cos, saber què els agrada i què no."
També creu que "no han d'esperar que les parelles els solucionin la vida sexual". "Això no significa que no s'hagin d'interessar en el seu plaer, són claus en l'acompanyament.", concreta.
Hi ha més raons que fan que existeixi la bretxa orgàsmica. Laurie Mintz les detalla en els seus estudis:
- "Slut shaming" o vergonya de putes: considerar grollera una dona per tenir sexe.
- Les inseguretats que una dona pugui sentir amb el seu cos.
- Una educació sexual deficient: no es menciona el clítoris, no es menciona el plaer, i com a absència d'això, tendim a accedir-hi a través de la pornografia que ofereix "imatges irreals."
Des de perseguir l'orgasme fins a fingir-lo
Montse Iserte recorda que l'objectiu en una relació sexual no ha de ser el d'arribar a l'orgasme, sinó el del gaudi i del plaer.
Però lligats a la idea de tenir un orgasme, hi ha dos conceptes que s'han estudiat que aporten més dades a la bretxa orgàsmica: l'objectiu de perseguir l'orgasme i les expectatives de tenir-ne un.
Un estudi sobre la recerca de l'orgasme ha demostrat que els homes busquen més el propi orgasme que les dones en relacions heterosexuals de parella i ha comprovat que els homes tenien 15 vegades més orgasmes que les dones.
Pel que fa a les expectatives de tenir-ne un, un altre estudi demostra que quan una dona estimula el clítoris, estant amb un home, pot augmentar les expectatives de tenir un orgasme. I disminueixen si la relació es basa només en la penetració vaginal.
La desigualtat en el plaer en una relació heterosexual pot portar, sovint, a fingir orgasmes. Hi ha un estudi que relaciona directament la dificultat d'arribar a un orgasme amb el fet de fingir-lo.
Ben coneguda és una escena rodada fa més de 35 anys, protagonitzada per l'actriu Meg Ryan a la pel·lícula "Quan en Harry va trobar la Sally", en què Sally demostra a Harry com les dones poden fingir un orgasme de manera convincent:
Com evitar aquesta disparitat
Les solucions que Montse Iserte proposa per evitar la disparitat en el plaer entre homes i dones en una relació heterosexual passen per "l'educació sexual sobre el plaer" i deixar de viure "la sexualitat com un tabú". Assegura que "cal trencar els mites sobre el cos femení, parlar i educar."
En l'esfera íntima, Iserte creu que la clau és la comunicació amb la parella: "Cal estimular molt la ment, dedicar el temps suficient a l'excitació."
Laurie Mintz també convida a "deixar d'invisibilitzar parts del nostre cos". I explica que aquesta tasca comença utilitzant "el llenguatge correcte": "Hem de parlar de vulva, de clítoris."
