The Line, la macrociutat futurista sense cotxes i amb parets de mirall a l'Aràbia Saudita

Una ciutat per a nou milions de persones, sense cotxes, amb parets de mirall i vegetació frondosa al mig del desert és el projecte de faraònica urbs que trigaria 50 anys a construir-se

Redacció

Ja fa 5 anys que el règim de l'Aràbia Saudita va deixar anar la idea d'un projecte faraònic més pròxim a la fantasia que a la realitat. El va anomenar The Line i es tractava d'una nova ciutat plantejada i construïda del no res, al nord-oest del país, una zona desèrtica pràcticament despoblada.

Però la proposta saudita s'allunya molt del model de ciutat que puguem tenir al cap. La nova urbs consistiria en un sol edifici, un sol eix recte de 170 quilòmetres de llarg, format per dos blocs paral·lels de 500 metres d'alçada i 200 d'amplada que aniria des de la costa del mar Roig, travessant muntanyes, fins ben entrat el desert. Hi podrien viure fins a 9 milions de persones.

Les parets de mirall són el primer que crida l'atenció d'aquest projecte de Neom(Neom)

50 anys de feina per completar el projecte

Els encarregats de tirar endavant el projecte són un consorci d'empreses energètiques, immobiliàries i tecnològiques, a més de fonts d'inversió i també d'administracions. S'anomenen Neom i preveuen invertir un bilió d'euros, des d'ara i amb una previsió de 50 anys de feina, fins a completar l'obra.

Actualment, els treballs ja haurien començat, amb feines com el condicionament del terra del desert o la preparació dels campaments per als obrers que hi hauran de treballar.

(Neom)
(Neom)

Aposta per la sostenibilitat

El funcionament intern a The Line seria molt diferent al de les ciutats actuals. Enmig d'infraestructures dotades de la més potent tecnologia, el transport, per exemple, es basaria en un metro rapidíssim que permetria creuar tota la ciutat en 20 minuts. Per a totes les altres necessitats, com el comerç, escoles, centres lúdics o esportius..., els seus habitants hi podrien arribar a peu en cinc minuts.

Tampoc hi hauria cotxes. O més ben dit, només hi circularien per sota terra i per qüestions logístiques, com ara l'entrega de compres.

Totes les fons d'energia serien sostenibles i el complex es ven com el model més respectuós i saludable fins ara mai vist, una autèntica "revolució de la civilització", com es pot veure en aquest vídeo promocional.


Més enllà d'un repte arquitectònic

El projecte, que s'ha anat concretant al llarg d'aquests últims anys, és una aposta que sembla que va molt més enllà de ser un simple repte arquitectònic. Es podria parlar de The Line com el projecte estrella d'un ambiciós pla per modernitzar la societat i l'economia de l'Aràbia Saudita per part del controvertit príncep Mohammad Bin Salman.

El príncep saudita, Mohammed Bin Salman, ven el projecte com a trencador i sostenible (Bandar Algaloud via Reuters)

El jove cap de la monarquia saudita, de només 36 anys, sembla conscient que els temps estan canviant i vol oferir una imatge de modernitat sostenible i creativa com a resposta a un estancament econòmic, social i polític del seu país respecte a alguns dels seus veïns al golf Pèrsic.

Les polítiques religioses, repressives i ultraconservadores que han caracteritzat el país en les últimes dècades comencen a ser mal vistes pels saudites més joves, a més d'allunyar inversions estrangeres. Això jugaria a favor del rentat de cara que pretén el príncep.

És en aquesta batalla que l'evolució de les polítiques reformistes del règim aniran lligades a l'èxit o fracàs del megaprojecte de The Line.  

(Neom)
(Neom)

Edifici ciutat o ciutat país?

Però la proposta pot anar encara més enllà: La idea de NEOM, el consorci que gestiona la construcció de The Line, seria constituir una zona econòmica especial, amb les seves pròpies lleis, règim fiscal i regulacions pròpies.

(Neom)

Fins i tot, s'estaria plantejant anomenar NEOM a la província que rodejarà el que serà aquesta nova ciutat, o nou edifici, o nou país... el temps dirà si aquesta proposta futurista i, en certa manera revolucionària, acaba sent un èxit o simplement una idea més, com tantes altres, mai aplicada.


Qui el construiria?

Una altra de les incògnites -que no es resol en tot el material promocional del projecte- és qui construirà aquesta megaurbs. A banda de la repressió i les polítiques conservadores en l'àmbit social i religiós, les monarquies del golf Pèrsic es caracteritzen per una política laboral molt restrictiva, fins i tot amb casos de treball gairebé esclau.

Segons els informes d'Amnistia Internacional, el país té una política migratòria molt dura que, entre altres, impedeixen als treballadors canviar de feina sense el permís de l'empresa. A més, els migrants queden fora de la protecció de la legislació del país.

Molts dels macroprojectes faraònics que es fan en aquests països es construeixen amb aquesta mà d'obra barata i sense drets laborals.