Torre Pacheco, un any després: sense conflicte, però sense solucions polítiques

Ha costat de superar. Hi ha hagut por. Els veïns del barri de San Antonio, a Torre Pacheco, fa un any que es reuneixen periòdicament per ajudar-se anímicament els uns als altres. Els aldarulls i allò que els va encendre, ho tenen clar, venia de fora. En aquest municipi hi conviuen nacionalitats diverses: argentins, hondurenys, xinesos, magrebins... Però mai havien viscut aquella violència. 

Allal és el propietari del bar del barri. Treu el mòbil i ens mostra fotografies. "Mireu, a aquest bar hi ve de tot. Dones magrebines i dones espanyoles. Aquesta és la meva filla, i aquesta la seva professora". Allò que va passar fa just un any, assegura, els va canviar la vida. Hi va haver un abans i un després. La gent va deixar d'eixir a passejar pels carrers, tenia por.

No volem ser un intercanvi, no volem ser carta d'intercanvi polític de ningú. Som pachequeros.

Ell és qui l'any passat reunia al més joves del barri, durant els dies de conflicte, per asserenar-los. Van ser quatre dies on, a partir de les set de la vesprada, ningú eixia al carrer. Els comerços abaixaven les persianes. I als joves, els més grans, els demanaven no eixir de casa. "És que la baralla no era entre magrebins i espanyols. Era entre espanyols i espanyols, perquè tots aquests joves ja han nascut ací, ja són pachequeros". 

Pensa que hi ha odi, odi contra els magrebins, i que la integració social és dèbil o inexistent. El context, exposa, no ho facilita. Els immigrants que arriben a Torre Pacheco ho fan per feina, hi treballen tantes hores com poden, no tenen temps per relacionar-se. Hi ha problemes, admet, ja que molta gent no té casa, però no hi ha solucions. "Ningú ha vingut a posar solucions". 

"Una guerra sota la taula"

El de San Antonio és un barri tranquil. Al matí els veïns compren el pa al supermercat, fins a les onze van al bar de l'Allal i, quan la calor pica fort, es refugien a casa. El nucli social de la vida al carrer és la plaça de San Antonio. Al vespre hi ha grups d'ètnies diverses, conversant. Al costat d'aquesta plaça hi ha la plaça del centre social, un altre punt de trobada. Té un mural que ocupa una gran paret. Són quatre dones de diferents edats i orígens. 

La furgoneta de Mustafa passa a velocitat moderada per la plaça. Ell reparteix pa. Somriu, aparca, baixa, i ens explica la seva història. Porta la meitat de la seva vida en aquest poble, gairebé 30 anys, i el considera el seu poble natal. 

Jo he nascut dues vegades, la segona ací, a Torre Pacheco

Quan va poder, va portar la seva filla. Aquest any, la filla ha aprovat el Batxillerat i l'any que ve anirà a la universitat. Està orgullós. Ell treballa de dotze a catorze hores cada dia. Abans al camp, ara repartint menjar. Mustafa té la seva anàlisi dels fets: "És la imatge que la dreta i la ultradreta volen donar dels immigrants. Aquest barri és una barreja d'obrers, magrebins, gitanos... I després de tot, encara segueix tenint la mateix imatge. Però els que van venir de fora buscaven mostrar una cosa que no és".

I contra els arguments que els estigmatitzen, respon: "Fa quinze anys que cotitzo a la Seguretat Social, molts més anys que alguns dels que parlen malament de nosaltres". Per ell "hi ha una guerra sota de la taula. Una guerra que té el seu passat, però que no volem que vagi cap al futur".

Polarització, integració o conflicte 

Dels 40.000 habitants de Torre Pacheco, gairebé un 30% han vingut de fora. Els d'origen marroquí són la població més nombrosa, uns 6.500. Però també hi ha romanesos, equatorians, indis, xinesos, colombians, senegalesos...

S'hi viu de l'agricultura. Una agricultura extensiva que descriu el poble. Aquells incidents, analitza el sociòleg de la Universitat de Múrcia Juan José Escribano, van donar consistència i presència a determinats posicionaments socials que no tenien pes en la societat murciana: "A les enquestes del 2018 la immigració no era percebuda com a problema gairebé per ningú. Al 2025, un 3,5% de la població ho assenyala com a problema. A la tardor del 2025 ja era el segon problema, amb un 10%. I a l'hivern, era el factor que més preocupava als murcians, amb un 12%". 

Segons la seva opinió, el fets del juliol d'ara fa un any, van ser una excepció: "una excepció provocada des de fora, una excepció que les xarxes socials i els interessos de determinats partits polítics van amplificar i modificar al seu gust". 

Era un dimecres 9 de juliol. Un home de 68 anys va ser agredit. L'agressió va ser atribuïda a tres joves magrebins. Les xarxes van amplificar i distorsionar el fets. I es va desencadenar una forta tensió al municipi.

Entre el divendres 11 de juliol i el dilluns 14, hi va haver enfrontaments, persecucions de grups d'extrema dreta, arribats des de fora del municipi, que cridaven a "la caça del moro".

Es van viralitzar vídeos i fotografies sense context, i falsos. La tensió va augmentar. I hi va haver agressions. I es van posar controls policials als accessos de Torre Pacheco, i un fort desplegament policial als carrers per garantir la seguretat. 

Els experts assenyalen que la desinformació i els discursos d'odi a les xarxes van ser factors clau. Es va estigmatitzar i perseguir tot un col·lectiu per una acció individual. Va ser a Torre Pacheco, però hauria pogut ser a qualsevol altre lloc. Per Escribano, aquest municipi no té res d'especial, només que té més presència d'immigrants que altres municipis. 

La tensió ara ha desaparegut i la percepció de la migració com a problema s'ha rebaixat i s'ha situat als nivells anteriors a aquell episodi. "La ciutadania contempla la migració com un fenomen que està al seu entorn, que forma part del seu dia a dia, però no com un problema, sinó en el plànol més pacífic. On hi havia una visió economicista de la immigració, va aparèixer una visió més ideològica i identitària, en el pla cultural", diu Escribano.

El que si que s'ha pogut produir, segons el sociòleg, és una certa divisió entre aquells que pensen que la immigració està lligada a la seguretat, i aquells que pensen que aquesta visió és purament racista i xenòfoba.

"En aquest sentit, si que es va poder donar una visió polaritzant entre la ciutadania de la Regió de Múrcia, amb percepcions diferents, però no un xoc de visions." A Torre Pacheco, afirma, la integració és dèbil. O no s'ha donat. Perquè el barri de San Antonio no interactua amb la resta de la població. Però no hi ha conflicte.

A Torre Pacheco la integració en sentit d'interlocució entre col·lectius d'immigrants i col·lectius autòctons, no hi és. Però tampoc hi ha conflicte social

Un any després, a les enquestes, els murcians assenyalen els polítics i la corrupció com el problema que més preocupa.

Un any sense solucions polítiques 

Nabil fa 19 anys que viu a Torre Pacheco. La seva dona va nàixer ací. El seu sogre hi viu des de fa quatre dècades. El seu fill, té assumit, és pachequero. Nabil treballa de nit, de dia estudia. Fa un curs a Cartagena, a una mitja hora en cotxe. Dorm tres hores. Vol progressar, per això s'està formant. 

El poble viu igual, hi ha convivència, no hi ha problema. Hi ha inseguretat tant ací com a nivell internacional

Per ell, els immigrants que treballen al camp, a la hostaleria, als comerços... són els que han aixecat el poble. A aquells que no els consideren benvinguts els pregunta si "haurien d'expulsar sis milions de persones d'Espanya. I Espanya, pot viure sense immigrants?". Si ara mateix els immigrants de TorrePacheco marxen, manté, "aquest municipi passaria a estar a la llista de la Espanya despoblada".

Soufiane té 14 anys i vol ser mestre o professor d'història. L'any que ve cursarà batxillerat. Té somnis. "Em va semblar fatal que vingueren ultres i es barallaren ací. Però tampoc em va semblar bé que es barallara la comunitat magrebí. Jo no volia que es barallaren". Ell es presenta: "Jo soc d'ací, de Torre Pacheco, la meva mare és del Marroc".

El fill de Nabil també té catorze anys. Al Marroc, al país d'origen del seu pare, hi va una volta a l'any. Parla àrab amb accent estranger, li retreuen allí. Per Nabil, aquesta generació té un problema. No són ni carn ni peix. Han de trobar el seu lloc. Per ells, de moment, els polítics no estan fent res. 

Fa poc al barri es va fer la Festa del Sacrifi. Va ser un acte amb més de 30.000 persones. No hi va anar cap polític, de cap color. 

Només se'n recorden de nosaltres cada quan anys, quan hi ha eleccions.

Llavors, "venen a les nostres cases, toquen a la porta. Eres estranger? Tens papers? Pren, ací tens la papereta per votar. En aquest moment si que ens consideren d'ací, llavors sí. Però després marxen i no els veiem durant quatre anys més, fins que torna a haver eleccions". 

La política els ha girat l'esquena, pensa Nabil. En un any, no s'han buscat solucions, ni s'han posat polítiques sobre la taula. Una oportunitat perduda.