Trasplantament rècord: un pacient sobreviu nou mesos amb un ronyó de porc fins a rebre'n un d'humà
Un ronyó de porc modificat genèticament ha permès a Tim Andrews, un home de 67 anys amb insuficiència renal terminal, sobreviure el temps rècord de 9 mesos prescindint de la diàlisi fins a aconseguir el trasplantament d'un donant humà.
Els especialistes de l'hospital General de Massachusetts (Mass General Brigham), als Estats Units, que han fet el tractament, publicat a The Lancet, destaquen la importància del cas, que ha fet servir per primer cop un ronyó de porc com a "pont" temporal fins a disposar d'un òrgan de donant humà.
Els resultats demostren que els xenotrasplantaments —d'un òrgan animal a una persona—, tot i que s'han de millorar alguns aspectes, poden ser una solució temporal per als pacients en llista d'espera de ronyons humans, ha indicat el Mass General Brigham en un comunicat.
Un dels metges i principal investigador de l'equip mèdic i d'investigació, Leonardo Riella, diu que també és un recurs davant l'escassetat d'òrgans:
Sabem que la millor opció terapèutica per als pacients amb malaltia renal en fase terminal que han desenvolupat insuficiència renal és el trasplantament, però no disposem de prou òrgans humans per fer trasplantaments a temps.
Amb aquest trasplantament "pont" fan possible que els pacients deixin de necessitar diàlisi mentre esperen un ronyó d'un donant humà i, potencialment, a mesura que "demostrem la seva seguretat i durabilitat a llarg termini", afegeixen, es podrien aplicar "com a teràpia definitiva per dret propi".
Són possibilitats mèdiques que plantegen debats ètics molt sensibles, però que en el cas del pacient Tim Andrews, "li ha donat esperança", ha dit.
Als EUA, unes 100.000 persones esperen un ronyó, mentre que només es fan 25.000 trasplantaments cada any. Més de 7.000 persones al Regne Unit estan a la llista de trasplantaments de ronyó, segons recull BBC News.
A Espanya, l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) ha descartat permetre trasplantaments d'òrgans de porc a humans amb finalitats terapèutiques. Diu que té dubtes sobre l'eficàcia i la seguretat de les tècniques i que cal definir molt bé els criteris d'inclusió dels pacients que són candidats a rebre aquests procediments.
Supervivència rècord de 271 dies amb un ronyó de porc
El cas de Tim Andrews era el d'un pacient amb insuficiència renal provocada per diabetis tipus 2, i s'estimava que tenia un 9% de possibilitats de rebre un ronyó humà en un termini de cinc anys, davant d'un risc superior al 40% de morir o ser donat de baixa de la llista d'espera.
A Andrews li van dir que podia tardar set anys a arribar al capdamunt de la llista, però que la gent només viu cinc anys, de mitjana, amb diàlisi, i va acceptar el trasplantament de ronyó d'un porc.
El pacient va poder passar 271 dies sense necessitat de diàlisi, cosa que representa la supervivència més prolongada sense aquest tractament després d'un xenotrasplantament porcí.
L'Hospital General de Massachusetts és pioner en aquest tipus de trasplantament. El març del 2024 aquest mateix equip mèdic va fer el primer trasplantament de ronyó de porc a un altre pacient, que va sobreviure 52 dies, i va morir per problemes cardíacs no relacionats amb el ronyó porcí.
Un any fins al trasplantament de ronyó humà
El gener del 2025, Tim Andrews es va sotmetre al trasplantament. Els cirurgians li van implantar amb èxit un ronyó d'un porc miniatura del Yucatán anomenat Wilma, que havien modificat genèticament perquè fos compatible amb el sistema immunitari humà.
Andrews, de l'estat de New Hampshire, ha descrit el trasplantament de ronyó de porc com un "miracle" que també el va alliberar de la diàlisi.
"Era viu i feia molt de temps que no ho estava", va dir a The Guardian, afegint que podia cuinar, passar l'aspiradora i fer llargues passejades amb el seu gos, Cupcake.
El ronyó de porc va funcionar de seguida, encara que hi va haver un episodi primerenc de rebuig, que es va resoldre amb tractament.
No obstant això, al cap d'uns sis mesos del trasplantament, es van detectar lesions als vasos sanguinis del ronyó. L'òrgan es va inflamar i va acabar provocant una fallada orgànica, per la qual cosa l'hi van extirpar al mes d'octubre, indica la revista.
Segons l'estudi, no queda clar exactament el perquè, ja que el pacient no va produir cap anticòs detectable contra el ronyó de porc, cosa que suggereix un mecanisme diferent del que s'observa habitualment en el rebuig de trasplantaments d'òrgans.
Andrews va necessitar de nou diàlisi durant 82 dies, fins que va poder rebre un ronyó d'un donant humà mort, que durant els sis mesos que porta de seguiment, funciona bé.