Dilluns, 23.10
"Ubiqüitat" i "Al·lèrgies planetàries: de qui és la culpa?", a "60 minuts"
"Ubiqüitat"
Arreu del món, empreses de tecnologia i proveïdors de telefonia estan ampliant les seves xarxes digitals. Internet es converteix en omnipresent, capaç de connectar-ho tot. Però hi ha persones sensibles a la radiació electromagnètica. Senten al seu cos els impulsos invisibles dels routers Wi-Fi, dels telèfons intel·ligents i de les torres de telefonia mòbil i es veuen obligats a fugir del món connectat.
Però, a mesura que les xarxes digitals s'expandeixin, ara amb la imminent posada en marxa del 5G, hi haurà algun lloc al planeta lliure d'aquestes radiacions?
A "Ubiquity" ("Ubiqüitat"), el director Bregtje van der Haak mostra la vida de tres exiliats digitals. Presenta una perspectiva força diferent de la publicitat brillant per a telèfons i dispositius intel·ligents. Com es veu el món a través dels ulls d'algú amb sensibilitat electromagnètica? Com sonen els polsos invisibles? On trobaran refugi, a mesura que la xarxa mundial de torres per a cel·lulars i múltiples dispositius tanqui del tot? Al documental "Ubiquity", la radiació electromagnètica esdevé dolorosament audible i tangible.
"Amb aquest documental – diu el seu director Bregtje van der Haak - vull explorar l'impacte de les noves tecnologies sense fils i connectivitat omnipresent amb internet. Qui controla el poder de les empreses de tecnologia que estan canviant tan profundament el nostre món? I hi ha alguna cosa com "el dret a romandre fora de línia"? "-
Dirigit per Bregtje van der Haak
"Al·lèrgies planetàries: de qui és la culpa?"
Durant els últims 30 anys, el nombre d'al·lèrgies ha proliferat. Un repte per a la medicina que s'enfronta amb el nostre món modern; amb els canvis alimentaris, les contaminacions i les espècies vegetals que jo no tenen fronteres. "Al·lèrgies planetàries: de qui és la culpa?" Presenta les últimes investigacions sobre aquest tema i els nous tractaments per als malalts.
Als països industrialitzats, la nostra manera de viure ha canviat més en 30 anys que en diversos mil·lennis. Mentre que la nostra esperança de vida s'ha més que doblat als països desenvolupats, el nombre d'al·lèrgies s'ha multiplicat allà on la vida diària s'ha urbanitzat. El nombre d'al·lèrgies s'ha multiplicat per set i prop d'un 40% de la població presenta manifestacions al·lèrgiques. Les reaccions més freqüents són: rinitis, conjuntivitis, asma o èczema. Majoritàriament, les al·lèrgies són benignes, d'altres poden ser mortals.
Què és l'al·lèrgia? Com s'expliquen els seus mecanismes, encara envoltats de misteris? El documental explora les diferents hipòtesis a través dels darrers experiments científics. A mesura que la manera de viure canvia i que l'hàbitat s'urbanitza, les al·lèrgies augmenten.
L'herència genètica és un factor de predisposició. Si els pares no són al·lèrgics, el fill només té un 15% de probabilitats de desenvolupar al·lèrgia. Però, si un dels dos pares sí que ho és, augmenten a un 40% i si tots dos ho són, a un 80%. És una malaltia multigènica, en què entren en joc nombrosos factors, incloent-hi molts factors genètics.
Les al·lèrgies es manifesten per mitjà de malalties diferents. L'asma n'és una.
L'Organització Mundial de la Salut calcula que hi ha 300 milions d'asmàtics al món i, només a França, l'asma provoca 63.000 dies d'hospitalització l'any. Els estudis científics han mostrat que els pics de contaminació estan relacionats amb més hospitalitzacions, consultes i tractament de crisis. Però, encara que no hi hagi pics, a les ciutats estem exposats a una contaminació crònica que pot tenir repercussions sobre l'aparell respiratori. D'una banda, hi ha la contaminació exterior causada per la contaminació dels automòbils, l'ozó, les partícules del gasoil, i, de l'altra, la contaminació interior relacionada amb els compostos orgànics volàtils que hi ha a les coles, els vernissos, a les coses que portem a la tintoreria o el tabac. Avui se sap, per exemple, que el que agreuja les al·lèrgies i l'asma són les partícules nocives del gasoil. En canvi, als llocs sense industrialitzar ni urbanitzar, com Àfrica o les comunitats amish dels Estats Units, hi ha moltes menys al·lèrgies.
El documental fa preguntes sobre les conseqüències d'aquests trastorns en la nostra salut, presenta els resultats de les últimes investigacions sobre aquest tema i també explica les noves vies terapèutiques per alleujar els malalts.
Dirigit per Piérrick Hordé i Véronique Berthonneau.
Sant Joan Despí, 25 d'octubre del 2019