Ucraïna referma el suport d'Europa coincidint amb els 35 anys de la seva independència
Redacció/Agències
Aquest dilluns, Ucraïna acollirà una nova reunió dels seus principals aliats europeus, coincidint amb la celebració del 35è aniversari de la declaració d'independència, proclamada el 24 d'agost del 1991.
Es tracta d'una nova cimera de l'anomenada Coalició de Voluntaris, una aliança de diferents països i organismes internacionals. La reunió, que tindrà lloc a Kíiv, serà copresidida pel Regne Unit, França i Alemanya.
De fet, la trobada serà el primer viatge internacional d'Andy Burnham, el nou primer ministre britànic. Burnham assisteix a la reunió amb la promesa de donar suport a la construcció d'un nou sistema de míssils de llarg abast per a Ucraïna.
També es preveu la presència a la reunió d'António Costa, president del Consell Europeu.
S'espera que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, demani més equips de defensa aèria i més pressió d'Europa sobre Moscou, en un moment en què les víctimes civils del conflicte estan augmentant per la intensificació dels atacs entre Ucraïna i Rússia.
Nou paquet d'ajuda europea
La celebració de la reunió coincideix amb l'aprovació, aquest dilluns al matí, d'un nou paquet d'ajudes per part de la Comissió Europea.
El principal òrgan executiu de la Unió Europea ha donat llum verda a una ajuda financera de 6.100 milions d'euros per a Ucraïna, que es destinaran a nous sistemes de defensa, míssils, munició i radars.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reafirmat el suport europeu a Ucraïna, "un futur membre de la UE":
Mentre Rússia intensifica els atacs, nosaltres fem un pas més per ajudar Ucraïna a defensar la seva població i el seu espai aeri.
El nou paquet s'afegeix als 16.000 milions d'euros aprovats prèviament per la Comissió Europea, dels quals ja se n'han fet efectius més de la meitat.
Reunió amb els països nòrdics i bàltics
Aquest diumenge, Zelenski va presidir una altra reunió amb dirigents bàltics i nòrdics en el marc de la qual va reiterar la voluntat d'Ucraïna de resistir.
Segons el president ucraïnès, Rússia planteja que s'allistin 300.000 nous soldats per lluitar contra Ucraïna després de les eleccions legislatives russes, que se celebraran entre el 18 i el 20 de setembre.
Durant la trobada, el primer ministre noruec, Jonas Gahr Store, va prometre un paquet d'ajudes de 7.700 milions d'euros per a Ucraïna per al 2027, la mateixa xifra que ha aportat aquest 2026. Segons Oslo, el gruix de les ajudes es destinarà a despesa militar, si bé també es finançaran despeses humanitàries.
En declaracions diumenge passat, Zelenski va apuntar que l'exèrcit ucraïnès tenia un dèficit de 23.000 milions d'euros, i va instar la Unió Europea a accelerar l'arribada d'un préstec per cobrir aquest dèficit.
Segons el president ucraïnès, si no aconsegueixen 8.500 milions d'euros abans que s'acabi l'any, l'exèrcit del país no disposarà de prou armament.
Nou intercanvi d'atacs amb més víctimes civils
Les cimeres internacionals es produeixen enmig d'una escalada del conflicte a Ucraïna, que ha registrat un augment important de les víctimes civils.
Almenys nou persones han mort aquest dilluns a la matinada en un nou intercanvi d'atacs entre els dos països: a Krasnodar, al sud de Rússia, tres menors han mort i set més, juntament amb dos adults, han resultat ferits després que les restes d'un dron impactessin contra un centre infantil.
Les autoritats russes també informen de la mort d'un home a la regió fronterera de Bélgorod, a conseqüència de l'atac d'un dron contra el vehicle on viatjava. A la mateixa zona, dues persones més han mort per l'explosió d'un dron en un centre comercial.
També arran d'un atac amb drons ucraïnesos, han cremat quatre centres logístics de la plataforma russa de comerç en línia Ozon, sense que s'hagi registrat cap víctima. Segons el Ministeri de Defensa rus, Rússia ha interceptat i destruït 351 drons ucraïnesos aquest diumenge a la nit i aquest dilluns a la matinada.
A Ucraïna, almenys tres persones han mort en un atac rus als afores de la ciutat de Khàrkiv.
51 empreses privades implicades en la defensa aèria
a