Un any de la gran apagada: què va fallar? Pot tornar a passar?
El 28 d'abril del 2025 a les 12.33.27 del migdia, la península Ibèrica es va quedar a les fosques. El subministrament no es va recuperar completament fins passades 14 hores. I sense electricitat, tota l'activitat s'aturava.
Mentre alguns s'afanyaven a comprar llanternes, espelmes i petits fogons --que havien de pagar en efectiu--, molts sortien al carrer a gaudir de la treva sobrevinguda.
Va ser l'apagada "més greu i sense precedents que s'ha produït a Europa en els últims 20 anys", així la va qualificar l'informe d'ENTSO-E, la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d'Electricitat.
En el seu informe final sobre l'apagada conclouen que el "zero elèctric" va ser fruit de múltiples factors que es van produir en cadena.
Un any després, hem volgut preguntar als principals actors del sistema elèctric i a nombrosos experts i analistes què va passar, qui n'és el responsable, però també com ha canviat la gestió del sistema des de llavors i si es pot tornar a produir un episodi com aquell.
Què va fallar i per què es va produir l'apagada?
Tots coincideixen a grans trets: la seqüència del que va passar aquell 28 d'abril està prou documentada, va ser un problema de sobretensió que cap a les 12.32 va disparar-se de forma incontrolada i va provocar desconnexions massives de generació. Tot plegat encara va disparar més la tensió fins que la península Ibèrica va perdre el sincronisme amb la resta de l'Europa continental. Finalment, el servei es va restablir al 50% abans de la mitjanit i ja gairebé al 100% a les 7 del matí de l'endemà.
Aquesta és la radiografia general; a partir d'aquí, cadascú posa el focus en els elements diversos que van contribuir a disparar la tensió i a no controlar-la.
Per alguns, s'operava amb marges molt ajustats; per d'altres, les plantes convencionals no van contribuir correctament a controlar la tensió, i encara per d'altres, era la normativa el que fallava, desfasada en un mercat en què les renovables cada cop tenen més pes.
A continuació, tots els experts entrevistats exposen el seu punt de vista. Prem sobre els noms per llegir la resposta sencera.
Qui és el responsable de l'apagada? S'acabaran dictaminant responsabilitats?
Les discrepàncies s'agreugen quan entrem en el terreny de les responsabilitats. Molts dels experts consultats consideren que, inevitablement, seran els tribunals els que acabaran atribuint responsabilitats, perquè els diferents informes independents parlen de múltiples causes i no assenyalen cap culpable clar.
De moment, la CNMC ja ha anunciat l'obertura d'una cinquantena d'expedients sancionadors. Fruit de les investigacions, ha detectat incompliments tant en Red Eléctrica --en el seu cas les qualifica de molt greus-- com en les principals energètiques (Endesa, Iberdrola, Naturgy), entre altres empreses. També en l'operativa de les associacions nuclears d'Ascó-Vandellòs i Almaraz-Trillo, en el cas d'aquesta última també molt greu.
S'haurà de veure si aquests expedients, que podrien trigar a resoldre's fins a 18 mesos, acaben en sancions o bé s'arxiven i, per tant, quin impacte tenen en les reclamacions.
Podria tornar a passar o ja s'han aplicat mesures per impedir-ho?
L'opinió aquí és unànime: res es pot garantir al 100%, però la possibilitat que una apagada com la del 28 d'abril es torni a repetir és molt baixa.
L'apagada ha suposat un abans i un després en la gestió del sistema elèctric. Des de llavors, moltes coses han canviat i s'ha aprovat normativa que ha de servir per reforçar el sistema. Hi ha més control i més supervisió.
La mesura potser més polèmica ha estat la coneguda com a "operació reforçada de Red Eléctrica", que suposa ampliar l'activitat de les centrals hidràuliques i sobretot de gas amb l'objectiu d'assegurar un control efectiu de la tensió a la xarxa.
Una solució que havia de ser temporal, però que un any després continua aplicant-se i encarint la factura dels consumidors.
L'apagada també ha servit per accelerar la tramitació d'un nou sistema de control de tensió que permet a les renovables participar en aquest servei.
Què hem après amb l'apagada?
L'apagada --coincideixen la majora-- ha aportat lliçons. L'aposta per un sistema en què les renovables estan cridades a tenir un paper principal obliga a gestionar d'una altra manera (més flexibilitat, més bateries...). I aquí molts destaquen que finalment s'hagi accelerat l'aprovació d'una norma que permet a les renovables participar en el control de la tensió, una funció que fins ara només podien fer les plantes convencionals (nuclear, hidràuliques i cicles combinats).