Un cens inèdit recopila les dades de 37.000 milicians antifeixistes de la Guerra Civil
Aquest 18 de juliol, quan es commemoren 90 anys de l'inici de la Guerra Civil, el Memorial Democràtic ha presentat una base de dades inèdita dedicada a les milícies antifeixistes de Catalunya. Una informació que s'ha extret, sobretot, dels papers de Salamanca i que suposa 11 anys d'investigació.
El cens inclou ara per ara més 37.000 entrades amb els noms i cognoms de milicians, si bé se'n podran afegir més a mesura que avanci la investigació. Es tracta de combatents que van lluitar als fronts d'Aragó, les Balears o de Catalunya, entre d'altres, i que militaven en organitzacions com la CNT, Estat Català, el PSUC o el POUM.
Les Milícies Antifeixistes de Catalunya és un projecte de recerca i difusió impulsat pel Memorial Democràtic que té l'objectiu de preservar i difondre la memòria dels milicians antifeixistes que es van organitzar voluntàriament a Catalunya per defensar la legalitat republicana davant el cop d'estat del juliol de 1936.
Es tracta de la primera base de dades elaborada sobre les Milícies Antifeixistes, creades el 21 de juliol de 1936 pel president de la Generalitat Lluís Companys, amb l'objectiu de contenir l'avenç de les tropes revoltades. L'arxiu està obert a la ciutadania i es pot consultar íntegrament al web del Banc de la Memòria Democràtica.
La CNT i el PSUC, les principals organitzacions
A través dels documents que van ser confiscats per les tropes franquistes durant la Guerra Civil i que es van retornar a la Generalitat el 2006, i que es coneixen com a Papers de Salamanca, se saben dades dels milicians com el gènere, el lloc de residència, l'adscripció política i sindical, la data d'ingrés i la columna o unitat amb la qual van anar al front.
Pel que fa a l'afiliació política destaca el pes de la CNT-FAI en la resistència contra els revoltats. El 39% dels milicians al front estaven registrats a la confederació anarquista i un 2% a la FAI. Són rellevants també els registrats al PSUC, que eren un de cada quatre combatents antifeixistes.
Aquesta informació relativa a l'afiliació política s'ha establert a partir dels avals de militància aportats pels mateixos combatents en la documentació de sortida, vinculada a percepció dels subsidis de guerra. La doble militància era freqüent en aquella època i les dades reflecteixen l'adscripció declarada en el moment de tramitar la documentació administrativa.
Pel que fa a l'origen, el 90% dels combatents residia a Catalunya. Un 7% tenia la residència en altres territoris de l'estat, sobretot l'Aragó, el País Basc, les Illes Balears i el País Valencià.
Un 3% del total de milicians antifeixistes eren estrangers, amb una forta presència de països com França, Itàlia, Alemanya o el Regne Unit.
El 95% dels combatents voluntaris organitzats a Catalunya eren homes i el 5% eren dones.
Un exercici d'"història pública"
El director del Memorial Democràtic, Jordi Fonts, ha valorat el cens de forma molt positiva, perquè aporta dades molt precises, que representen una "gran aportació".
"No només és una bases de dades amb noms i cognoms, sinó que hi ha moltes més dades", exposa Fonts, que considera que la iniciativa representa un exercici d'"història pública", perquè tots els resultats de la investigació es posen a l'abast de la ciutadania.
El projecte s'ha fet a través d'una col·laboració entre el Memorial i l'Arxiu Nacional de Catalunya que les dues entitats valoren molt positivament. Ho diu la directora de l'arxiu, Pilar Cueva, que celebra la unió en "projectes d'interès compartit."
"No només col·laborem, sinó que compartim informació i que busquem quins són els canals més adequats perquè arribin d'una forma més ràpida i més eficient a la nostra societat", assegura.
La recerca ha estat desenvolupada per l'historiador Gonzalo Berger Mulatteri, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i especialista en l'estudi de les Milícies Antifeixistes.