Aconsegueixen extreure mostres d'ADN del 70% dels cossos exhumats de la Guerra Civil
La Generalitat ja té 700 mostres d'ADN de morts durant la Guerra Civil i arran de la repressió franquista. Representen el 70% dels cossos que s'han exhumat fins ara de 140 fosses comunes.
Ara s'estan creuant tots aquests perfils genètics amb les mostres que han donat 5.000 familiars de desapareguts, la majoria soldats republicans morts en batalla. El canvi d'estratègia de la direcció general de Memòria Democràtica, amb intervencions cada vegada més selectives, fa preveure que els pròxims anys hi pot haver moltes més identificacions.
Noranta anys després de l'inici de la Guerra Civil, al cens de persones desaparegudes a Catalunya hi consten més de 8.000 persones que han inscrit sobretot familiars. En l'últim any s'han afegit 400 víctimes a aquesta llista, que serveix de punt de partida perquè els historiadors estirin el fil i localitzin els punts d'excavació on recuperar els cossos.
Per poder-ne identificar el màxim, ara Memòria Democràtica prioritza, sobretot, les excavacions de les fosses que tenen més possibilitats d'èxit.
Segons el director general, Francesc Xavier Menéndez, s'actua en aquelles que tenen la ubicació ben delimitada, informació sobre quants cossos hi podria haver i de qui podrien ser.
Si a sobre tenim familiars associats, és fantàstic, perquè ja podem disposar de l'ADN d'aquestes famílies per poder-lo creuar amb els cossos que extraiem.
Encreuaments selectius: més possibilitats d'èxit
Una de les excavacions prioritàries va ser la de la fossa del cementiri vell d'Abrera, d'on a finals del 2025 es van exhumar 15 cossos d'afusellats per la repressió franquista el febrer del 1939.
Per confirmar si són, entre d'altres, el de l'alcalde republicà d'Olesa de Montserrat Fèlix Figueras Aragay o el de les militants antifeixistes Lluïsa Xifré i Joana Piñero, s'han extret mostres d'ADN de les restes que es comparen amb les dels seus familiars.
Aquest procés és el que es coneix com un encreuament selectiu i, d'aquests, se'n fan cada vegada que hi ha prou proves per relacionar restes, noms de desapareguts i familiars. Un cop l'any, també es comparen les mostres d'ADN dels 5.000 familiars que busquen desapareguts amb les 700 que s'han pogut extreure del miler de cossos exhumats fins ara.
Tenir resultats positius no és tan fàcil
Identificar genèticament restes de soldats i represaliats morts fa uns 90 anys no és senzill perquè hi ha moltes limitacions.
La primera és la degradació de l'ADN dels cossos exhumats, segons explica Mar Costa, l'encarregada de fer les anàlisis a l'àrea de Genètica Clínica i Molecular de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Assenyala que en molts casos els perfils genètics que s'han extret de les restes no estan clars o tenen algun marcador que no està clar.
Si tinguéssim perfils complets seria molt més fàcil identificar els cossos.
El pas del temps també va en contra a l'hora de trobar fills o germans de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme perquè molts ja han mort. I tenint en compte que com més pròxim és el parent més possibilitats hi ha que el resultat sigui positiu, a l'entrevista que es fa a les famílies s'intenta localitzar la persona més idònia.
"I si després hi ha una possible identificació però no queda clar, en alguns casos s'ha demanat a posteriori algun familiar extra", explica Mar Costa.
Més enllà de la genètica
En el procés d'identificació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme també tenen un paper important els detalls i les proves que documenten els arqueòlegs i els antropòlegs que treballen a les fosses. Segons l'antropòloga Antònia Díaz, en general, les restes que s'exhumen a Catalunya tenen una conservació òptima.
I això, fa més fàcil que puguin diagnosticar el sexe, l'edat i quin tipus de fractures tenen els ossos per determinar com van morir.
Per l'arqueòloga Ana Camats també són molt importants els objectes que troben al costat dels cossos i que ajuden a determinar la seva identitat. En molts casos, els cossos que desenterren són de nois molt joves, de 17 o 18 anys, soldats de la Lleva del Biberó a qui els va tocar anar a lluitar al front.
Moltes vegades trobem insígnies del cos de l'exèrcit de la República, per exemple, unes botes militars.
Fa un parell d'anys, aquest tipus de detalls van ajudar a identificar el soldat republicà Julio Lizana, l'últim a qui s'ha posat nom amb les mostres d'ADN dels seus nets. Al costat del seu cos, més de vuitanta anys després de morir per l'impacte d'un explosiu quan lluitava contra les tropes franquistes a Bellprat, a l'Urgell, hi van trobar una màscara antigàs, botons, unes claus i un encenedor.
El de Lizana és el vint-i-setè cos identificat des del 2016 quan es va posar en marxa el programa d'identificació genètica. Els cossos identificats es retornen a les famílies en un acte solemne, i són els familiars els que decideixen on volen enterrar les despulles. És l'últim pas d'un procés complex que pretén dignificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i reparar el dolor dels familiars que els busquen.
