Un estiu amb més banyistes ofegats que mai: on n'hi ha hagut i per què augmenten

Els ofegaments al medi aquàtic s'han disparat aquesta temporada de bany. L'últim cas registrat és el d'una dona de 81 anys que va morir aquest diumenge a Salou. Amb aquesta, ja són 39 les víctimes mortals des del 15 de juny. 

En són 11 més que l'any passat i se supera el 2022, un any negre en què van morir 38 persones. Això, tenint en compte que el recompte que fa cada any Protecció Civil durant la temporada de bany inclou dades fins a mitjans de setembre. 

Les onades de calor recurrents que hem tingut aquest estiu, amb 20 dies superant els 40° en algun punt del país, són l'explicació de l'increment, segons Joan Ramon Cabello, subdirector de Prevenció de Protecció Civil.

Hem registrat un augment de l'afluència de persones a les zones de bany, segurament per les onades de calor successives que hem tingut aquest estiu.

Dels 39 ofegaments, 23 –més de la meitat– han sigut en platges; 11 en piscines, i cinc en rius i pantans.

Un home de més de 65 anys, el perfil recurrent

Les dades d'enguany permeten distingir un perfil que es repeteix en les víctimes d'ofegaments: més de la meitat tenien més de 65 anys i gairebé 7 de cada 10 eren homes.

Pel que fa a l'edat, Juan Pablo Garro, coordinador a Castelldefels de l'empresa de socorrisme Proactiva, apunta que són persones que poden tenir la salut més delicada i més exposats als efectes de la calor: "La majoria dels ofegaments passen en els primers 10 o 20 metres de làmina d'aigua de la platja, on un desmai de bocaterrosa d'una persona gran pot resultar mortal". 

El fet que la majoria de víctimes siguin homes es repeteix any rere any i s'explica, segons Ramsés Martí, expert en seguretat aquàtica, per un excés de confiança. 

És un perfil recurrent que es repeteix any rere any. Segurament els homes tendeixen a arriscar-se més en endinsar-se dins al mar. 

Protecció Civil recomana banyar-se sempre en companyia, que podrà donar l'alerta de socors en cas d'emergència.

Les desigualtats són un factor clau en l'ofegament de menors

A la Costa Daurada és on més ofegaments hi ha hagut fins ara: han estat 14 dels 24 casos registrats aquest estiu. 

Protecció Civil considera que l'explicació més plausible és que són platges amb cabuda per a molts banyistes. En són exemple els tres nois de 12 i 13 anys que van perdre la vida a mitjans de juny a la platja de l'Arrabassada de Tarragona. 

En els ofegaments de menors, un estudi de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) apunta a les desigualtats com un factor clau.

La recerca analitza 39 morts d'infants i adolescents per ofegament entre els anys 2019 i 2023. Eneko Barberia, director de l'IMLCFC, explica que més de la meitat tenien nacionalitat estrangera, un factor que no s'ha d'interpretar en termes d'origen sinó com un reflex de les desigualtats socials.

Tenen més dificultats per accedir a formació, com cursets de natació, que els permetria estar més segurs en l'àmbit aquàtic. 

"Tenim platges iguals amb diferent nombre de socorristes"

Més enllà de les mesures d'autoprotecció, els experts demanen unificar les  normatives, que ara depenen de cada municipi: "Podem trobar al nostre país platges iguals amb morfologies iguals amb un nombre de socorristes totalment diferent, amb socorristes amb mitjans tècnics i uniformes diferents, i protocols diferents", explica Martí. Segons ell, "la gestió del socorrisme no ha avançat al mateix ritme que han avançat els usos socials que fem dels espais d'aigua".

També planteja la necessitat de reforçar la seguretat als rius i pantans més freqüentats pel bany incorporant-hi socorristes.