Un estudi apunta que el Superniño podria provocar 451.000 morts globals per calor extrema

El Superniño, que està gestant-se i sobreescalfant les aigües de l'oceà Pacífic des de la primavera, podria provocar 451.000 morts per calor extrema els pròxims mesos en diferents punts del món. Així ho apunta un estudi del Climate Impact Lab de la Universitat de Chicago. 

L'informe assegura que fins al febrer hi haurà una pujada dels termòmetres que pot superar els dos graus centígrads, un escalfament semblant al que es preveu d'aquí vint anys pel canvi climàtic. 

La suma d'aquest fenomen a l'escalfament global provocarà l'any que ve almenys un 44% de dies addicionals de calor extrema dels que s'esperarien en un any normal. A més, si s'allarga el Superniño durant l'estiu, com es preveu que pugui passar, se'n poden derivar més morts.

Les zones més vulnerables a aquest impacte, tal com apunta l'estudi, es concentraran a l'hemisferi sud. Nigèria encapçala la llista de països on es preveu que hi hagi més morts els pròxims sis mesos, amb 31.000 defuncions atribuïbles a la pujada dels termòmetres; seguida d'Indonèsia, amb 19.000 morts, i el Sudan, amb 17.000.

A Catalunya, es notaran els efectes d'aquest fenomen, que ja s'apunta que poden ser diversos, tant de sequera com de massa pluges. El tècnic de l'àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya Toni Barrera ha apuntat en una entrevista a Catalunya Ràdio que "encara és aviat per predir què passarà".

En la mateixa entrevista, Barrera també ha afirmat que "cada vegada és més probable" tenir episodis de calor extrema perquè el sistema climàtic està "molt alterat" i ha enviat un missatge tranquil·litzador davant d'una possible sequera: "Per ara, tenim reserves hídriques."

El fenomen del Superniño

Normalment, sobre el Pacífic, els vents alisis bufen d'est a oest i empenyen les aigües superficials càlides cap a Austràlia i Indonèsia. Això permet que, davant de les costes del Perú, aflori aigua freda i el clima segueixi com habitualment.

Tanmateix, de tant en tant, aquests vents es debiliten. L'aigua calenta deixa de desplaçar-se cap a l'oest, s'acumula davant la costa sud-americana i forma una enorme llengua d'aigua anormalment càlida, que s'estén per bona part del Pacífic. És el que es coneix com el Niño, i el Superniño és aquest mateix fenomen, però amb més intensitat.

És tanta la intensitat que es preveu que l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), organisme de les Nacions Unides i principal autoritat científica en el clima, va advertir a principis de setembre que aquest episodi del Niño podria ser "el més potent" mai registrat des que es va començar a mesurar el fenomen, fa quatre dècades.

Les conseqüències no són iguals a tot arreu. A Austràlia, Indonèsia o al sud-est asiàtic, el Niño acostuma a afavorir les sequeres. En canvi, al Perú, l'Equador, algunes zones dels Estats Units o de l'Àfrica oriental sovint provoca pluges torrencials i inundacions.