Un matí al Tiny Desk, l'escenari més petit del món, que té un missatge per a Rosalía
Hi han passat Taylor Swift, Buddy Guy, Bad Bunny, Dua Lipa o Justin Bieber. També Diego el Cigala, Concha Buika, Rita Payés, Sílvia Pérez Cruz, Tarta Relena, Guitarricadelafuente o Amaia. El dia que hem aconseguit entrar-hi, l'actuació anirà a càrrec de Don Was and the Pan-Detroit Ensemble.
Dic "aconseguim" perquè l'accés al Tiny Desk és un dels secrets més ben guardats de Washington i funciona amb normes del món d'abans: el boca-orella, qui hi toca no s'anuncia i està prohibit fer fotos ni vídeos durant l'actuació.
Tampoc es pot penjar res a les xarxes socials fins que el concert es publica, setmanes després, al web de l'NPR, la ràdio pública nord-americana. El públic que en pot gaudir en directe es limita a amics i familiars, potser algun compromís també, dels artistes convidats i dels treballadors de l'emissora.
Uns treballadors que ja no semblen ni immutar-se amb el tràfec d'instruments i músics que un cop per setmana envaeixen una part de les seves oficines per fer-hi un concert.
"Aquesta era la taula de Bob Boilen, que juntament amb Stephen Thompson i després amb Robin Hilton, van iniciar aquest invent. Ell treballava aquí, i quan aconseguien que vingués algú a tocar, recollien les seves coses i s'apartaven perquè el seu despatx es convertia literalment en l'escenari".
Qui ens ho explica, amb passió, és Félix Contreras, productor de l'NPR. Troba que té la millor feina del món: remenar i descobrir música i músics i triar qui podria venir a gravar un Tiny Desk:
Al principi costava que la gent vingués. Tothom ho trobava estrany. Gravar en una oficina? Ara, com que ja és un èxit, tothom vol venir.
Però no tothom que vol, pot. "Estem orgullosos del nostre criteri: no volem només famosos o consagrats. Aquí venen artistes molt consolidats que valoren formar part del catàleg, però també gent que no coneix ningú. A nosaltres ens interessa la música. Si descobrim una proposta que ens agrada, el convidem, encara que sigui un perfecte desconegut", explica Contreras.
Don Was and The Pan-Detroit Ensemble
Don Was no és, ni de lluny, un perfecte desconegut. Músic multipremiat, ha estat productor musical dels Rolling Stones i Bob Dylan entre molts d'altres, president del prestigiós segell de jazz Blue Note i colíder del grup Was Not Was als anys 80.
No li falten hores de vol musicals. I tot i així, quan acaba l'actuació del grup que ara lidera, té la sensació d'haver viscut un moment nou: "És màgic. Aquest escenari tan petit però alhora tan icònic. És curiós perquè, d'una banda, saps que això va directe a l'arxiu, sents aquesta responsabilitat, però també ho gaudeixes, perquè l'ambient és relaxat i divertit. És una barreja de transcendència i lleugeresa".
Com amb totes les actuacions, el concert d'avui es converteix en un vídeo molt cuidat d'uns 30 minuts, amb 4 o 5 cançons que s'han assajat només una vegada i que s'han gravat sense cap pausa, com si fos un directe. I com totes, al cap d'unes setmanes de postproducció, es penja a la web de l'NPR i a YouTube.
Arxiu i souvenirs musicals
L'èxit d'aquest format l'acrediten els milions de reproduccions --el rècord, de moment, el té Dua Lipa amb 140 milions--.
Malgrat que el funcionament ha evolucionat, l'NPR manté les normes prou inamovibles: al principi s'aprofitava que els artistes venien a tocar a prop de Washington per quadrar l'agenda. Ara alguns artistes venen expressament. Pagant-s'ho tot ells, això sí.
El concert sempre s'ha de fer a les instal·lacions de l'emissora. Només s'han fet excepcions per la pandèmia, com el de C. Tangana. O una vegada quan la Casa Blanca va trucar per proposar una actuació durant els últims mesos de la presidència de Barack Obama.
Van començar amb actuacions al voltant de 15 minuts i ara n'hi ha que passen dels 30. A vegades el protagonista és un sol artista i d'altres hi ha més de 20 persones amb els seus instruments darrere l'escriptori minúscul, fent tremolar uns prestatges on sembla que ja no hi càpiga res més.
Perquè una altra tradició consolidada és que cada artista hi deixa un record: una gorra signada, un raspall, un pòster, un mitjó, una tassa ... Badar entre tots aquests objectes i jugar a buscar "qui ha deixat què" és un altre efecte secundari d'aquest invent. I potser la base d'un futur museu d'andròmines amb pedigrí musical.
Félix Contreras, que també és el responsable del pòdcast "Alt.Latino" de l'NPR, posa en valor la llibertat que el Tiny Desk dona als artistes:
Sovint aprofiten per fer alguna cosa diferent al que fan habitualment. Proven i experimenten sabent que aquest concert quedarà com una actuació única i irrepetible.
Contreras posa d'exemple l'actuació d'Ivy Queen. "Ella va venir amb tot el seu poder "reggaetonero" de Puerto Rico, però es va fer acompanyar d'un grup de corda i un piano. Va ser una combinació molt potent de veure i viure."
Artistes de l'Estat que hi han actuat i a qui esperen
Ja fa anys que l'antena de l'equip del Tiny Desk està molt atenta al que es fa a Espanya. "Teniu molt talent, s'estan fent coses increïbles que a vegades esborren les fronteres entre la música moderna i la tradicional, entre l'electrònic i l'acústic, i estem molt orgullosos de les propostes que han passat per aquí."
La llista, per aquest ordre i des del 2014, inclou Concha Buika, Diego el Cigala, Lau Noah, C. Tangana --des de Madrid per la pandèmia--, Omar Montes, Tarta Relena, Rita Payés, María José Llergo, Sílvia Pérez Cruz, Rusowsky, Guitarricadelafuente i Amaia.
Als responsables del Tiny Desk no els agrada fer llistes sobre qui falta o qui els agradaria que vingués a tocar i encara no ho ha fet, però cap al final de l'entrevista Félix Contreras es dirigeix a càmera amb un missatge clar:
Rosalía, estàs convidada. Quan vulguis i a fer el que vulguis. Truca'm, ok?