Un tractament de neuromodulació a domicili redueix els símptomes de la depressió resistent

El treball, que ha estat finançat amb fons de La Marató 2021, també demostra la viabilitat i seguretat de tractar la depressió amb estimulació transcranial per corrent directe a domicili
Un tractament de neuromodulació a domicili redueix els símptomes de la depressió resistent
L'equip investigador del projecte durant una visita de donants de La Marató a l'hospital de neurorehabilitació Guttmann

Un estudi liderat per Guttmann i publicat a Psychiatry Research ha demostrat la viabilitat, seguretat i eficàcia preliminar d'un programa d'estimulació transcranial per corrent directe (tDCS) a domicili per a persones amb depressió resistent al tractament. Els 33 participants que van completar el programa de 6 setmanes van registrar una reducció mitjana del 25% dels símptomes depressius, i el 15,2% els van reduir un 50% o més. Els resultats obren la porta a nous estudis per confirmar l'eficàcia del tractament i valorar-ne la incorporació a la pràctica clínica, amb un model que evitaria desplaçaments i facilitaria el seguiment dels pacients sense incrementar la càrrega assistencial, la qual cosa permetria optimitzar processos i millorar l'eficiència. El projecte s'ha realitzat en col·laboració amb l'Hospital de Bellvitge i ha estat finançat de La Marató de 3Cat del 2021, dedicada a la salut mental.

Segons dades de l'OMS, aproximadament 322 milions de persones en el món pateixen depressió. D'aquestes, prop d'un 30% no obtenen una millora després de com a mínim dues opcions de tractament, casos en els quals es parla de depressió resistent. Una alternativa terapèutica per a aquestes persones pot ser la tDCS, una tècnica no invasiva que aplica un corrent elèctric de baixa intensitat mitjançant elèctrodes situats al cuir cabellut per modular l'activitat de determinades zones del cervell.

Sis setmanes de tractament a casa

En l'estudi hi han participat 33 persones que tenien una mitjana de 15 anys amb diagnòstic de depressió i que van rebre formació per utilitzar el dispositiu a casa. Van completar el programa de 30 minuts diaris de tDCS a domicili durant sis setmanes, amb un registre automàtic de les sessions i un seguiment telefònic setmanal per part de professionals. En total es van completar 1.219 de les 1.386 sessions previstes, gairebé el 90%. Tots els efectes adversos comunicats van ser lleus o moderats, com ara formigueig, mal de cap o sequedat del cuir cabellut.

En acabar el programa, 16 dels 33 participants (48,5%) havien experimentat una reducció dels símptomes d'almenys el 25%, que és la xifra mínima que es considera clínicament rellevant en aquests casos. Dins d'aquest grup, cinc persones (15,2% del total) van assolir una reducció del 50% o més. "En persones amb una mitjana de 15 anys amb diagnòstic de depressió, reduir els símptomes un 25% és una millora clínica rellevant. Parlem d'una resposta parcial, no de la desaparició de la depressió, però és un resultat que anima a continuar investigant aquesta opció terapèutica", explica Sergi López, psiquiatre de Guttmann Barcelona i de l'Hospital Universitari de Bellvitge.

L'equip investigador destaca que fer les sessions a casa evita desplaçaments i facilita que les persones integrin el tractament en la seva rutina, cosa que pot afavorir-ne l'adherència. "Alhora, el seguiment remot ens permet detectar incidències, mantenir el contacte amb els participants i concentrar el temps dels professionals en els moments en què cal intervenir. És una manera d'ampliar l'accés al tractament i fer un ús més eficient i sostenible dels recursos sanitaris", destaca el Dr. Gabriele Cattaneo, investigador de Guttmann Institut de Recerca i investigador principal de l'estudi.

Biomarcadors de resposta

Un altre dels objectius del treball era explorar possibles biomarcadors de resposta al tractament, que en el futur podrien ajudar a identificar quines persones tenen més probabilitats de beneficiar-se de la tDCS. Entre altres paràmetres, es va analitzar l'activitat alfa relativa a la regió frontal esquerra del cervell, un patró d'activitat elèctrica cerebral mesurat mitjançant electroencefalografia que s'ha relacionat amb el funcionament dels circuits frontals implicats en la regulació emocional i els processos motivacionals. Les dades suggereixen que les persones que van millorar tendien a presentar, abans del tractament, una activitat alfa relativa més elevada en aquesta àrea que les que no van obtenir cap resposta. Tanmateix, aquests resultats són exploratoris i caldrà confirmar-los amb mostres més grans. 

L'equip investigador assenyala que caldran nous estudis amb un grup control per confirmar aquests resultats clínics i valorar la incorporació d'aquest tractament a la pràctica clínica, amb un model que evitaria desplaçaments, milloraria l'adherència, facilitaria el seguiment per part dels pacients i permetria optimitzar els recursos assistencials.