Una invasió de paons divideix els veïns del poble italià de Punta Marina

Uns consideren que és un atractiu, altres que embruten i altres que els crits d'aparellament no els deixen dormir; l'Ajuntament ofereix les aus en adopció

Redacció/Agències

Els paons, una de les aus més elegants que les famílies benestants dels segles passats tenien per embellir els jardins, s'han convertit en tot un maldecap a Itàlia. Una inesperada invasió d'aquests ocells està generant divisió entre els veïns de Punta Marina, a la costa adriàtica del nord d'Itàlia.

Els últims anys, aquestes aus abans venerades, que apareixen als preuats mosaics de Ravenna com a símbol d'immortalitat, ja no els fan tanta gràcia en aquest poble de l'Emília-Romanya. No només campen per jardins sinó pels carrers, per les teulades, sobre els cotxes... els embruten i els ratllen.

El pitjor és que n'hi ha desenes i, en època de zel, busquen l'amor per les cantonades. Els mascles, famosos per les seves plomes de la cua que estenen de forma espectacular, despleguen els seus encants per atraure les femelles mentre els seus crits d'aparellament crispen els residents.

El poble està dividit a causa dels paons, entre els que hi estan a favor i els que estan en contra de la inusual i ja massa nombrosa presència d'aquests animals. 

Alguns residents consideren que són una atracció curiosa, però d'altres denuncien les molèsties i demanen controlar-ne la població. Tot i que no hi ha hagut cap recompte oficial, es diu que n'hi ha uns 120.

Odiats i estimats

"S'haurien de controlar", diu el pastisser Claudio Ianiero, de 64 anys veí de Punta Marina, mentre un paó s'acosta a l'aparador de la fleca, mirant els croissants amb mantega que hi té exposats. El pastisser presumeix de les galetes de paó, una de  les seves delícies, mentre explica que els habitants del poble han viscut en harmonia amb els paons durant anys.

Les aus vivien al bosc de pins que hi ha darrere el poble, però van començar a buscar protecció dels depredadors niant als jardins de les cases abandonades fugint dels depredadors, explica Ianiero. "Allà fora tenen molts enemics naturals, com ara... llops i guineus. Aquí, però, no en tenen cap, i estan proliferant d'una manera difícil de controlar", diu. 

Malgrat els inconvenients, aquests ocells, els blaus i verds de les seves plomes, tenen "alguna cosa màgica" per a Punta Marina, diu el pastisser. 

Hi ha veïns que creien que se'ls hauria de deixar en pau i d'altres volen que els portin a pastures més adequades, que no pas la vegetació urbana.

Però no tothom hi està d'acord. 

A prop, sis paons passegen per una cruïlla, mirant els seus reflexos en cotxes aparcats i aparadors de botigues. Marco Manzoli, de 81 anys i conductor d'autobús jubilat, diu que són essencialment delinqüents que defequen molt.

La població ha augmentat molt els últims 30 anys i ara és massa gran: interrompen el son, interrompen el trànsit i embruten el terra amb excrements semblants a gelats, que després trepitgem.

"Els paons pugen als cotxes... i els esgarrapen", diu el jubilat, que creu que espanten els vianants i faran que "els turistes ja no vinguin de vacances si no tenen un garatge per aparcar el cotxe".

Mara Capasso, una caixera de supermercat de 57 anys, diu que els crits d'aparellament desperten els veïns cada nit. Creu que haurien de portar els ocells "a boscos, llocs on puguin estar al seu hàbitat, perquè no haurien de viure mai sobre formigó".

Oferta d'adopció de paons

L'Ajuntament de Ravenna, d'on pertany el municipi de Punta Marina, ha aplicat diverses estratègies per gestionar la població al llarg dels anys. Però un intent de traslladar-los el 2022 va fracassar en gran part a causa de l'oposició dels grups de drets dels animals

Potser ara tindran més èxit, ja que "estem rebent ofertes d'adopció de tota Itàlia", va dir Ianiero. 

Tot i que l'Ajuntament va llançar una campanya el 2024 per instruir els habitants i els turistes sobre com conviure amb els ocells, com ara no alimentar-los, el veí Emanuele Crescentini diu que cal fer més. 

Equipat amb una jaqueta taronja fluorescent, Crescentini, de 50 anys, va dir que s'havia nomenat a si mateix "guarda" del paó real, que caminava pels carrers per protegir els ocells dels habitants enfadats.

"Hi ha molt d'espai a Punta Marina, podrien escampar-se per tot arreu i no causar cap problema", diu Crescentini. "Podríem donar un exemple de coexistència intel·ligent i madura. Es pot fer", afegeix.