Una ruta d'estudiants madrilenys agraeix a Catalunya l'acollida d'infants durant la Guerra Civil
L'any 1938, Catalunya tenia 3 milions d'habitants. En aquell temps, va arribar a donar refugi a prop d'un milió de persones que fugien de les zones d'Espanya controlades per les tropes franquistes. 400.000 eren nenes i nenes.
Noranta anys després de l'inici de la Guerra Civil, un grup de professors jubilats, acompanyats d'una vintena d'estudiants de secundària i universitaris de Madrid, han volgut donar les gràcies als pobles catalans que van acollir milers d'infants madrilenys.
El professor Enrique Martínez diu que estan fent el que ells no van poder fer.
Els refugiats mai van poder donar les gràcies després de la guerra.
Quan el conflicte va acabar, la comunicació amb moltes de les poblacions que els van acollir va ser impossible. La historiografia imposada pel règim franquista es va encarregar d'amagar el moviment solidari de la societat catalana.
Preservar l'escola progressista
El professor Carlos Díez, que ja va impulsar fa uns anys la Missió Antoni Benaiges per complir el desig d'aquest mestre republicà de portar nens i nenes de zones interiors desafavorides a veure el mar, lidera aquest nou projecte.
Díez apunta que els nens que van venir a Catalunya durant la Guerra Civil no estaven apartats, "van rebre una educació a través de les seves pròpies mestres, seguint un projecte educatiu progressista".
Hi va haver pobles d'acollida que van requisar propietats per crear o ampliar escoles. L'historiador de la Selva del Camp, al Baix Camp, Àxel Baiget, diu que "al poble hi havia un problema d'espai i es va requisar el convent de Sant Rafel per instal·lar-hi l'escola".
L'administració catalana vetllava perquè la xifra de refugiats no superés el 5% de la població de cada municipi. Baiget diu que enmig del conflicte bèl·lic la població tenia un "estrès vital" i era important que l'arribada de refugiats es veiés com un acte solidari i no pas com un element de competència per aconseguir recursos bàsics.
Preservar la memòria
Els professors que han impulsat la ruta Tarragona Refugia diuen que els estudiants donen tot el sentit al projecte. Ells són els encarregats de preservar la memòria democràtica.
Martina Rubio és una estudiant de l'IES La Cabrera, al nord de Madrid. Explica que quan el professor li va fer la proposta "no m'ho vaig pensar dues vegades".
La ruta suposa un gran aprenentatge per a tots els participants.
L'Alejandra Riesco és del mateix institut. Està convençuda que la història s'aprèn millor fora de l'aula. Diu que empatitzen amb les persones que van abandonar casa seva, en contra de la seva voluntat, i van ser acollides amb "afecte, empatia i compassió".
També estan fent la ruta estudiants del Col·legi Lourdes i universitaris de l'associació de memòria històrica Ricardo Esparza.
La ruta recorre 14 poblacions del Camp de Tarragona i l'Ebre. Carlos Díez explica que han decidit fer-ho caminant perquè els refugiats sempre han de fer llargs trajectes a peu.
Fem el recorregut a peu per mostrar empatia amb els refugiats.
El projecte també vol donar visibilitat a la situació actual de vulnerabilitat i desprotecció que pateix la infància palestina, obligada a abandonar casa seva. Per això, tenen el suport de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient.
La iniciativa es finança exclusivament mitjançant aportacions de micromecenatge col·lectiu. Si les aportacions superen la despesa del viatge, destinaran els diners que sobrin als infants palestins.
Els impulsors de Tarragona Refugia diuen que hi ha molts catalans que són descendents dels nens i nenes refugiats que van arribar a Catalunya fugint del franquisme.