Unes 200 persones se salten el tancament de Collserola amb una caminada popular: "Cal buscar alternatives"

Unes 200 persones han participat aquest dissabte en la caminada reivindicativa per reclamar la reobertura del Parc de Collserola, afectat des de fa gairebé mig any per les restriccions per combatre la pesta porcina africana. 

Una unitat dels Mossos d'Esquadra i agents de la Policia Local s'han desplaçat al lloc de la convocatòria però no els han impedit l'entrada al parc. Sí que han provat d'identificar, sense èxit, els responsables de la protesta. El gruix del grup ha passat sense impediments per sota de la cinta que barrava el pas a la pista forestal.  

Des d'aquest moment, els agents sí que han impedit el pas d'una vintena de persones que han fet tard a la sortida, i els han informat que si passaven la cinta serien identificats. Un vehicle d'una empresa VTC que havia accedit al camí per deixar-hi una persona també ha estat identificat. 

La iniciativa deriva d'una recollida de signatures al portal Change.org, que n'ha sumat més de 5.000, i que no subscriu cap entitat en concret.  El recorregut, que ha arrencat al camí de Can Catà, a Cerdanyola del Vallès, ha acabat a la zona de Can Coll, on han fet un esmorzar popular. 

Caminada reivindicativa

Els veïns de Collserola esgrimeixen motius de salut, tant mental com física, perquè el govern flexibilitzi un tancament que consideren  "indiscriminat i perjudicial". Una de les impulsores de la mobilització és la veïna de Cerdanyola del Vallès Cristina Alier, molt crítica amb la gestió de la crisi. 

Alier proposa que es permeti l'accés de la gent al medi natural i que el focus del control recaigui en els accessos a les granges porcines. Demana que es controlin estrictament i de manera molt escrupolosa.

Creiem que les restriccions no s'han gestionat bé, les granges s'haurien de perimetrar i controlar els accessos d'entrada i sortida de camions i personal.

Alier considera que les mesures contra la pesta porcina a Collserola han estat un despropòsit ple d'incoherències. 

Segons diu, no s'entén per què es permet que els vehicles dels residents del parc puguin sortir de la zona d'alt risc sense desinfectar les rodes però, per contra, no es pugui caminar per una pista forestal a 50 metres de casa.

Buscar alternatives al tancament

En la mateixa línia s'ha pronunciat Carles Escolà, que va ser alcalde de Cerdanyola entre els anys 2015 i 2019 i que també s'ha sumat a la mobilització. Escolà considera incomprensible que es permeti fer un rodatge en terrenys de l'Incasòl a Sant Cugat del Vallès, certes activitats econòmiques o l'accés a segones residències, però en canvi, no s'hi pugui anar a caminar o córrer: 

Ha arribat l'hora de buscar alternatives, i les mesures les han de prendre les empreses que tenen interès a frenar la propagació de la pesta porcina.

Justament la construcció del decorat d'un poblat celta a Can Sant Joan, a Sant Cugat del Vallès, per a la pel·lícula "The last druid", de Russell Crowe, mentre l'accés al Parc de Collserola està tancat, ha estat la gota que ha fet vessar la indignació veïnal.

L'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, se'n va queixar i va demanar per carta al conseller d'Agricultura que es permetés passejar per parcs i zones boscoses delimitades dins de la zona de restriccions. Vallès havia de participar en la caminada popular d'avui però no hi ha anat perquè s'ha fet a Cerdanyola. 

Caiguda en picat de visites i ingressos

El Parc de Collserola ha perdut un 83% de visitants i 100.000 euros d'ingressos durant els 6 mesos de restriccions per la pesta porcina.  Segons el director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, Raimon Roda, la presència al parc s'ha mantingut en un 17%, el percentatge de gent que segurament s'està saltant les restriccions. 

L'any passat, els comptadors instal·lats en els accessos al parc van calcular un total de 5,2 milions de visites. Roda apunta que la baixada de visitants, però, és més gran en uns accessos que en uns altres. Els més transitats són els barris de muntanya de Barcelona, si bé molts dels comptadors es troben a prop de punts concorreguts, com les escoles.

En l'aspecte econòmic, els principals afectats per aquesta pèrdua de visitants són els bars i restaurants de Collserola, que en molts casos són concessions públiques. Calculen que han tingut una davallada del 70% dels ingressos.

I pel que fa al conjunt del parc, dels ingressos que generava normalment en taxes, la institució calcula que se n'han perdut uns 100.000 euros:

Si no hi ha activitats a l'aire lliure o filmacions, per exemple, no hi ha taxes, la qual cosa té un impacte econòmic directe.

Les restriccions per la pesta porcina també afecten els projectes d'investigació que es fan a Collserola, que han quedat aturats perquè no es pot accedir a l'entorn natural. Hi ha una vintena de projectes d'investigació i innovació aturats, relacionats amb l'estudi de la fauna, com ratapinyades, amfibis o papallones, o bé amb la flora i el canvi climàtic. Alguns dels estudis han hagut de trencar una dinàmica ininterrompuda de 30 anys. 

Flexibilitzar les mesures parcialment