Milers de docents reclamen negociar en una jornada de vaga educativa a tot Catalunya: "Millores laborals ja"
Redacció
Recta final de final de curs escolar amb un calendari atapeït de mobilitzacions de mestres i professors, que reclamen millores salarials i laborals.
Aquest dimarts ha estat la primera de les tres jornades de vaga a l'educació a tot Catalunya, convocada per la majoria de sindicats de l'ensenyament, una jornada de protesta a la qual s'ha sumat l'escola concertada. Segons Educació, amb dades del 91,16% dels centres, el seguiment de la vaga és del 34,77% de la plantilla, una xifra que USTEC eleva fins al 70%.
La USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical han sortit al carrer per reclamar al govern negociar. Unes protestes que han continuat aquest dimecres al Baix Llobregat i el Penedès.
Aquest dimarts l'epicentre de les mobilitzacions ha estat a Barcelona, amb la manifestació que ha sortit de la plaça Urquinaona a les 12 del migdia. USTEC ha xifrat en 80.000 persones la participació a la marxa, que ha acabat a la plaça de Sant Jaume. Segons la Guàrdia Urbana, eren 26.000.
Mestres i professors reclamen una nova proposta
Dues columnes de docents han sortit a dos quarts d'onze, una de la plaça Espanya, passant per la Gran Via, i l'altra a l'altra banda de la ciutat, a l'estació del Clot, passant per la Meridiana i el carrer Aragó.
Les columnes han confluït a la plaça Urquinaona, on han iniciat la marxa cap a la Generalitat.
A la capçalera de la marxa lluïa el lema "Ja n'hi ha prou, millores laborals ja", per reclamar més sou, més recursos, menys burocràcia i reducció de ràtios.
La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha reclamat a la consellera Esther Niubó que s'assegui a negociar a la reunió de la mesa sectorial de dijous amb una proposta concreta que "reverteixi les mancances dels treballadors i de l'alumnat". Segura ha titllat d'"escorrialles" la pujada salarial pactada amb CCOO i UGT i ha afirmat, en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, que traslladaran a la reunió de dijous la petició d'un increment retributiu d'entre 400 i 500 euros al mes.
Arran de les crítiques de Niubó que ha titllat de desproporcionades les 17 jornades de vaga convocades aquest maig i juny, Segura ha assegurat que "desproporcionats són els ràtios de les aules, la manca de recursos per atendre l'alumnat, la pèrdua de poder adquisitiu i la persecució policial als sindicats".
Ignasi Fernández, del sindicat Professors de Secundària, ha interpel·lat directament el president de la Generalitat.
L'ambient està calent. Té un conflicte de país. Els professors de Catalunya no volen ser policies, ni psicòlegs, ni segurates. El que volen és ensenyar com a professors i cobrar com a professors.
Per la seva banda, Niubó ha assegurat en una entrevista a "La Selva" de 3Cat que "aquest govern ha fet els deures" i ha reivindicat que "venim de signar un acord sense precedents, per valor de 2.000 milions d'euros".
La consellera ha indicat que la reunió de dijous és "molt important", amb "la màxima voluntat de reconduir aquesta tensió que afecta equips directius, docents i famílies". En aquest sentit, ha afegit que "un element important on podem fer un pas endavant és en l'àmbit de la inclusió".
Dimissions per la infiltració de mossos
Segura ha carregat de nou contra la infiltració de dos agents dels Mossos en una assemblea de docents: "És un escàndol que vulnera drets fonamentals, s'ha traspassat la línia vermella. Han de rodar caps."
"Demanem responsabilitats per la persecució política a la qual hem estat sotmesos, per enviar-nos mossos a les aules i a les assemblees. Dimissió a la consellera", ha recalcat.
La concertada també surt al carrer
Una estona abans, ha arrencat a plaça Urquinaona la protesta dels docents de la concertada.
Mestres i professors de centres concertats s'han sumat a les protestes, tot i que en una manifestació separada. Han acabat concentrant-se també davant de la Generalitat.
Ernest Relaño, secretari acció sindical feUSOC, assegura que no són models oposats i que, si les negociacions amb la conselleria no avancen, tornaran a la vaga els dies 27 de maig i el 5 de juny, els altres dos dies de vaga convocats de vaga a tot Catalunya.
Les substitucions són mesures urgents, però sobretot l'equiparació de les hores lectives amb la pública. En fem 24 per 18 que en fan a la pública. És una càrrega lectiva brutal.
Un cop a la plaça Sant Jaume, han llegit un manifest davant de la Generalitat i han deixat pas a als docents de la pública.
Talls de carreteres a primera hora
Mestres i professors han tallat des de les set del matí i prop d'una hora la ronda de Dalt de Barcelona en tots dos sentits, cosa que ha provocat en plena hora punta fins a 8 quilòmetres de cua i, fins i tot, l'embús dels laterals.
La protesta ha tallat també els accessos a la ronda des del nus de la Trinitat. El bloqueig ha provocat l'empipament dels conductors, i un d'ells fins i tot s'ha enfrontat amb els docents a Santa Coloma de Gramenet i els Mossos hi han hagut d'intervenir.
Els docents han tallat durant més de dues hores la Gran Via a l'altura de la Campana, amb vehicles atrapats a banda i banda.
Passades les nou del matí, han aixecat el tall i han començat una cercavila passant per diferents centres educatius de la zona fins a la plaça Espanya, on formaran una de les dues columnes que confluiran a la manifestació.
Els mestres del Maresme, a primera hora, han tallat la C-32 a Mataró en sentit Barcelona. Després han aixecat el tall per desplaçar-se cap a l'estació de Rodalies per agafar el tren cap a Barcelona.
A Osona, un altre grup ha tallat una estona la C-17 a Malla carregats amb taules i cadires de les aules.
I poc abans de les vuit han tallat l'AP-7 en sentit sud a la Roca del Vallès i a Sant Cugat del Vallès, en tots dos sentits, uns talls que han aixecat abans de les nou.
Desenes de docents han arrencat a tres quarts de vuit del matí una marxa lenta de bicicletes i cotxes per la C-55 de Manresa a Barcelona.
Serveis mínims als centres
Com en l'anterior convocatòria de vaga del mes de març, la Generalitat ha fixat serveis mínims obligatoris als centres educatius durant els dies d'aturada. Els mínims varien segons el nivell educatiu, el tipus de centre i el servei que s'hi presta.
A tots els centres educatius hi ha d'haver una persona de l'equip directiu.
Als centres d'infantil, primària i secundària haurà d'haver-hi una persona de l'equip directiu i un docent per cada tres aules. A les llars d'infants, els serveis mínims seran del 33% de la plantilla total.
En el cas dels centres d'educació especial, per a alumnat de 3 a 16 anys, s'ha establert el 50% de la plantilla. També hauran de funcionar amb la meitat del personal els serveis de menjador escolar, monitors, cuiners, acollida, extraescolars i atenció a alumnat amb necessitats especials.
Segons la Generalitat, aquests serveis mínims busquen garantir el dret al treball de les famílies amb menors a càrrec que no disposen d'alternatives i han de portar els fills a l'escola, així com la seguretat dels infants que accedeixin als centres.
Què reclamen els docents?
Les aturades responen al rebuig dels sindicats convocants al pacte que el govern va tancar amb CCOO i UGT. USTEC-STEs, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical consideren que l'acord es va signar "d'esquena a la majoria" i exigeixen que la Generalitat torni a negociar.
Entre les principals reivindicacions hi ha recuperar el poder adquisitiu del professorat, incrementar la inversió educativa, reduir les ràtios, millorar l'atenció a la diversitat a les aules i reduir la càrrega burocràtica dels centres.