L'envelliment reprograma l'activitat genètica de la pell i n'afavoreix la inflamació
Un equip d'investigació de l'IRB Barcelona ha identificat, amb l'impuls de La Marató de 2018, dues proteïnes clau en la inflamació que impedeix a la pell envellida regenerar-se i cicatritzar amb eficàcia
A mesura que envellim, la pell perd part de la seva capacitat de regenerar-se, cicatritzar les ferides i mantenir una barrera eficaç davant les agressions externes. Entre les causes d'aquest deteriorament hi ha una inflamació lleu i persistent associada a l'edat. Tanmateix, encara no es coneixen prou bé els mecanismes que mantenen activa aquesta resposta en les cèl·lules de la pell.
Un estudi de l'IRB Barcelona, dirigit per la Dra. Guiomar Solanas (actualment a l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu-Pediatric Cancer Center Barcelona) i el Dr. Salvador Aznar Benitah, descriu un mecanisme molecular que explica aquest procés. Durant l'envelliment, dues proteïnes, anomenades BMAL1 i YAP, canvien la seva manera de treballar conjuntament i augmenten l'activitat dels gens inflamatoris a l'epidermis, la capa més externa de la pell. El treball s'ha publicat a la revista Nature Aging i va rebre finançament, entre altres fonts, de La Marató del 2018, dedicada al càncer.
"Els nostres resultats mostren que, durant l'envelliment, els mecanismes que normalment mantenen l'equilibri de l'epidermis canvien de funció i passen a amplificar la inflamació", explica el Dr. Salvador Aznar Benitah, investigador ICREA i cap del laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer de l'IRB Barcelona.
Una maquinària que canvia de funció
BMAL1 és coneguda principalment pel seu paper en el rellotge circadiari, que coordina nombrosos processos de l'organisme al llarg del dia. YAP, en canvi, ajuda les cèl·lules a adaptar-se als canvis físics del seu entorn. L'estudi revela que totes dues proteïnes col·laboren a l'epidermis independentment dels ritmes diaris. En la pell adulta, aquesta interacció contribueix a preservar la identitat de les cèl·lules cutànies i a garantir-ne el funcionament correcte.
Amb l'envelliment, però, els canvis en la rigidesa de la pell i l'augment dels senyals inflamatoris fan que totes dues proteïnes es concentrin en regions de l'ADN que regulen gens relacionats amb la inflamació, fet que n'incrementa l'activitat.
D'IL-17 a la resposta de les cèl·lules de la pell
El descobriment dona continuïtat a un estudi del mateix laboratori, publicat el 2023. En aquella feina, l'equip va identificar IL-17 com un senyal inflamatori clau en l'envelliment cutani. En ratolins, el bloqueig temporal d'aquesta proteïna va reduir la inflamació persistent i va endarrerir alguns trets associats a l'envelliment de la pell.
La nova investigació mostra què passa dins de les cèl·lules epidèrmiques quan reben aquest senyal, procedent de les cèl·lules immunes de la dermis (la capa més profunda de la pell). Segons els experiments, IL-17 contribueix a activar YAP. Quan l'equip va bloquejar IL-17 en ratolins envellits, també van disminuir l'activitat associada a YAP i l'expressió dels gens inflamatoris estudiats.
"El 2023 vam identificar IL-17 com un senyal clau en l'envelliment de la pell. Ara hem descobert com les cèl·lules de l'epidermis responen a aquest senyal i amplifiquen la inflamació", explica Júlia Bonjoch, primera autora del treball.
Aquest descobriment aclareix com l'envelliment i la inflamació es connecten a la pell. El pas següent serà explorar si aquest mecanisme es pot regular de manera segura sense comprometre les funcions essencials de l'epidermis.
En aquest estudi també hi han participat investigadors del Max Planck Institute for Molecular Biomedicine de Münster, a Alemanya. La recerca ha comptat amb finançament de l'European Research Council, el govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, la Fundació La Marató de 3Cat, la Fondation Bettencourt Schueller, l'Associació Espanyola Contra el Càncer i Worldwide Cancer Research, entre altres entitats.
