Nou estudi sobre les causes de la covid-19 greu en pacients vacunats
Una recerca finançada amb fons de La Marató 2020 demostra que els autoanticossos neutralitzants d'interferó I són un factor de risc independent per a la gravetat d'infeccions víriques com la covid-19, fins i tot en persones vacunades
La pandèmia de covid-19 va posar de manifest la complexitat del sistema immunitari i la seva resposta contra patògens emergents. De fet, la resposta immunitària a la covid és un camp d'investigació encara viu i una de les incògnites que romanen obertes està relacionada amb la variabilitat en la gravetat de la malaltia que van presentar els individus vacunats. Malgrat l'èxit de les vacunes, que van ser claus per prevenir les formes més greus de la malaltia, s'ha vist que algunes persones vacunades també en pateixen.
El perquè d'aquest fenomen és el que han estudiat en col·laboració el grup de Càncer hereditari de l'IDIBELL i l'ICO, liderat per la Dra. Conxi Lázaro, i el Dr. Xavier Solanich del grup de Malalties sistèmiques, vasculars i envelliment de l'IDIBELL i l'Hospital Universitari de Bellvitge, en un projecte de recerca que ha rebut el suport econòmic de la Fundació La Marató de 3Cat amb fons de l'edició 2020, dedicada a la covid-19.
Els autoanticossos neutralitzants d'IFN-I, un factor de risc de covid-19 greu
L'estudi, recentment publicat a Clinical Immunology, ha posat el focus en un possible factor clau que podria explicar aquesta vulnerabilitat: els autoanticossos neutralitzants d'interferons de tipus I (NAA-IFN-I). Aquests autoanticossos ja s'havien relacionat anteriorment amb la gravetat de la covid-19 en persones no vacunades, però encara no s'havia estudiat el seu rol en els vacunats.
Per analitzar-ho, es van recollir dades clíniques i de laboratori de 670 pacients vacunats que van ingressar a l'Hospital de Bellvitge per pneumònia derivada de covid-19 entre abril del 2021 i desembre del 2022. De tots ells, el 13,7% (92) van resultar ser positius per autoanticossos neutralitzants d'IFN-I, dels quals un 38% (35) eren capaços de bloquejar els IFN-I in vitro. Els pacients amb aquests autoanticossos van desenvolupar una pneumònia significativament més greu. Dit d'una altra manera: els pacients amb autoanticossos neutralitzants d'IFN-I van demostrar ser més propensos a desenvolupar pneumònia greu tot i haver tingut una resposta adequada a la vacuna. Ara bé, també han comprovat que la vacuna va ajudar a atenuar aquesta predisposició: en els pacients vacunats, la presència d'aquests autoanticossos feia incrementar 2,3 vegades el risc de patir pneumònia crítica, una xifra relativament baixa si es compara amb els pacients no vacunats, on el risc es multiplica per 17 si el pacient té autoanticossos contra IFN-I.
Malgrat la vacunació, el risc persisteix però és menor
Segons els investigadors, és evident que els autoanticossos neutralitzants d'IFN-I juguen un paper clau en la resposta immunitària a la covid-19, tant en pacients vacunats com no vacunats. De fet, són un factor de risc independent: tenir aquests anticossos comporta un risc afegit, igual que ho fan l'edat avançada, tenir obesitat, o estar immunodeprimit. El risc és menor que en persones no vacunades, però persisteix.
Això implica que la detecció de NAA-IFN-I pot ajudar a distingir persones amb major risc de patir infeccions víriques greus i començar un tractament antivíric precoç o seguir recomanacions vacunals preventives més estrictes. Queda per veure com es pot fer una translació d'aquesta nova informació a la pràctica clínica habitual.
