Del MNAC a Una mà de contes: de la pintura al text i a l'audiovisual
Normalment, els capítols que s'emeten d'Una mà de contes comporten un procés de treball en què el conte, escrit com a guió, és el punt de partida per a
Normalment, els capítols que s'emeten d'Una mà de contes comporten un procés de treball en què el conte, escrit com a guió, és el punt de partida per a l'il·lustrador/a que fa la seva versió plàstica que, en ser enregistrada, dona peu a l'editatge final de les imatges que veiem a la televisió o a internet.
Els vint capítols fets amb col·laboració amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya segueixen, no obstant, un mètode singular. És a partir de la contemplació atenta de diverses obres del museu que s'elaboren històries amb els personatges que s'hi representen, i la realització es transforma en un recorregut amb la càmera, fixa o en moviment, per la pintura que origina tot el procés: la veu en off i la música completen la realització audiovisual.
Això implica que aquests contes poden ser utilitzats per plantejar qüestions tan interessants com la relació entre pintura i narració, entre pintura i cinema, entre música i imatge, entre obra original i reproducció, entre ser espectadors d'una obra d'art en un museu i ser espectadors d'un audiovisual en una pantalla domèstica.
Volem recordar que el web ens permet visionar aquests contes (Contes del MNAC: 1, 2, 3, 4), però també ens permet accedir als seus guions originals, així com a capítols de la Revista que hi fan referència, dins de Contes a fons i Contes entrellaçats. També recordem que a través dels tallers podem exercitar-nos en copiar pintures o crear contes il·lustrats que suposin un nou format per a aquestes històries.

Els vint capítols fets amb col·laboració amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya segueixen, no obstant, un mètode singular. És a partir de la contemplació atenta de diverses obres del museu que s'elaboren històries amb els personatges que s'hi representen, i la realització es transforma en un recorregut amb la càmera, fixa o en moviment, per la pintura que origina tot el procés: la veu en off i la música completen la realització audiovisual.
Això implica que aquests contes poden ser utilitzats per plantejar qüestions tan interessants com la relació entre pintura i narració, entre pintura i cinema, entre música i imatge, entre obra original i reproducció, entre ser espectadors d'una obra d'art en un museu i ser espectadors d'un audiovisual en una pantalla domèstica.
Volem recordar que el web ens permet visionar aquests contes (Contes del MNAC: 1, 2, 3, 4), però també ens permet accedir als seus guions originals, així com a capítols de la Revista que hi fan referència, dins de Contes a fons i Contes entrellaçats. També recordem que a través dels tallers podem exercitar-nos en copiar pintures o crear contes il·lustrats que suposin un nou format per a aquestes històries.
