Per Miquel Jarque
Arribo a Rocafonda al migdia d'un dimarts del mes de febrer. En aquest barri de Mataró hi ha una de les últimes promocions d'habitatges que va construir la dictadura franquista a Catalunya. El barri va acollir immigració espanyola de finals dels 60 i principis dels 70 i ara té ara una població d'11.000 habitants, el 34% dels quals són immigrants extracomunitaris.
Enfilo el carrer Poeta Punsola i Vallespí. És un formiguer de gent i constato que la comunitat marroquina és la més nombrosa, amb homes amb gel·laba, dones amb mocador al cap que es barregen amb senyores grans, homes jubilats i parelles joves amb criatures.
Arribo a l'estudi fotogràfic La Paz i em presento a en Mukhtar, un home d'uns 40 anys d'ulls vius i mirada neta. L'estudi, d'uns 100 metres quadrats, té un petit set amb teles i inspiració àrab, que intueixo que és per fer fotografies més artístiques.
M'explica que també fa vídeos de casaments. M'ensenya les càmeres i em diu que vol aprofitar l'equip d'edició i l'ordinador per muntar un canal de YouTube per fer reportatges per donar veu als sensepapers.
De seguida em presenta la Narjiss. Va néixer aquí, té 14 anys, estudia a l'escola concertada Maristes Valldemia de Mataró i treu bones notes. Porta mocador al cap i m'assegura que mai ha tingut problemes pel fet de dur-ne i que mai ha patit comentaris racistes. M'ho crec, però també sé que el racisme molt sovint no es verbalitza. Simplement s'exerceix.
