Per Ricard Buigues
22 de desembre del 2009. Aquest és el dia que la Zainab er Raklauy, d'origen marroquí, va decidir posar-se el vel. Tenia 14 anys. Ho té gravat a la memòria. Va ser una decisió personal, sense consultar prèviament la seva família.
El seu pare li va advertir que dur mocador li podria tancar algunes portes. Ella no va tardar gaire temps a adonar-se que aquesta peça de roba marcaria una frontera entre ella i una part del seu entorn més pròxim. No amaga l'allunyament dels seus companys de l'institut. Va ser un distanciament subtil, però prou intens per detectar-lo.
La Zainab té clar el que vol. Espera que la valorin per les seves capacitats i no pas per la seva indumentària. Sap què és sentir-se discriminada. Quan tenia 6 anys va arribar a Gandesa, a la Terra Alta, per retrobar-se amb el seu pare que dues dècades abans havia decidit emigrar del Marroc per guanyar-se la vida a Europa.
Ella i la seva germana eren les úniques immigrants que anaven a l'escola del poble. Encara recorda els insults i persecucions que van haver de suportar, per part d'alguns companys, pel fet de ser d'un altre país.
Després es va traslladar a Tortosa i finalment, la família es va establir a Tarragona, on va fer el batxillerat. Només s'ha tret el vel a l'Institut perquè la direcció del centre públic va prohibir el seu ús a les aules. Mai s'ha sentit discriminada a la universitat. La Zainab és graduada en psicologia i ara està cursant un màster. Col·labora amb la Creu Roja en el programa d'acollida dels refugiats que arriben a Tarragona. Reconeix que li costa escriure en àrab. Afirma que pensa i somia en català.
