25 anys dissenyant etiquetes per a vins

La Denominació d'Origen Catalunya us ofereix el programa Tast Vertical.

Tast Vertical a Catalunya Ràdio amb Empar Moliner.

I, sobretot, amb l'Albert Castellví, la Sole García Insual, l'Àlex Torío i, a les vies de so, la Gisela Cot.

Hola companys pel programa d'avui sobre les etiquetes d'alguna manera la comunicació la primera visualització que tens d'un vi he pensat en música de la new wave tirant cap ja a principis dels vuitanta una època molt visual de la música amb l'aparició de la mtv. I llavors me n'he anat a un grup que venia dels setanta de finals dels setanta del realment l'origen de la new wave quan diguéssim el punk el dona per acabat i comença a introduir-se els sintetitzadors. I he agafat els The Cars The Cars havien tingut molt èxit als setanta-set setanta-vuit i després havien baixat bastant però l'any vuitanta-quatre van tenir un superèxit amb el disc Heartbeat City i aquest és el diguéssim la banda sonora del programa d'avui.

Amb aquesta música tan buitentera estic per posar-me muscleres estic per sortir al distrito distinto a ballar de nou. Comencem el programa d'avui. Avui parlem d'un llibre que fa història. És un llibre de Xavier Vasdisseny. Xavier Vasdisseny, Vascapo, sou Vascapo. Som Vascapo. Sou Vascapo. Jo estava parlant l'altre dia per WhatsApp amb en Tomàs Cusiner, que és un dels viticultors al qual li heu fet l'etiqueta, i em deia, vindrà el Capo a les. I pensava, el capo, m'imaginava que parlava del capo de Tuticapi. Efectivament, em passa sovint. Vindrà el capo. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Doncs presentem els que tenim avui aquí, a part de la Sole García Insua. Què tal?

Un dia més amb Renfe. Un dia més. Un dia l'aventura. Si no, no sé, trobo que em faltaria alguna cosa, em faltaria aquesta adrenalina. Doncs faltaria adrenalina. Correcte. Els cambrers tenen la idea del servei i tu tens la Renfe. M'aixeco amb aquesta il·lusió cada dia. Cada dia.

El Tomàs Cusiner, que ve de Lleida, encara no ha arribat. Espero que no hagi agafat la Renfe, que potser si no. No, no, no, no, si no ha hagut de marxar sis dies abans. Sí, possiblement. Tenim amb nosaltres el Miquel Capo, doncs. És soci codirector de Vascapo. Què tal, Miquel? Molt bé. Capo. Encantat d'estar aquí. Doncs encantats nosaltres també, el Xavier Bas, soci també, co-director, hola, què tal? I el Jordi Luque, que és periodista gastronòmic, el coneixeu tots, i autor dels textos de 25 anys amb 25 projectes, què tal? Molt bé, molt bé. 25 anys, 25 projectes, explica, explica. Bé, bueno,

jo sóc més un testimoni i un transmissor, jo sóc com el. Deia l'altre dia que jo vaig actuar com el xat gpt ells m'explicaven els seus projectes i jo anava intentant transmetre el que han fet però més que explicar el llibre o així que crec que els hi correspon el Xavier i el Miquel el que sí penso tu has dit que és un llibre com que fa història i a mi em sembla un llibre a part de preciós sí molt bonic em sembla que és un llibre que posa efectivament la història. Del bien els últims vint-inc anys a tot Espanya a través del disseny gràfic i vas veient com ara vas al supermercat i veus etiquetes molt innovadores però quan, per exemple, la primera, una de les primeres que hi ha, la Canceta, el llibre, si no m'equivoco, el Vilosell, ara tothom la té al cap, segurament quan la descrigueu.

El Vilosell, la teniu al cap, eh, el Vilosell, qui la descriu?

Va, els autors. L'altre dia l'Enric Jardí la va descriure com un Paul Smith, perquè està feta de ratlles.

Si ho va dir Enric Jardí, alto les seques. És aquesta etiqueta de ratlles, de colors. Això de quin any és?

Això del dos mil, mira, si ho mirem al llibre, sí tinc un moment, crec que és del dos mil tres o dos mil.

Tu sola tens aquest alcance com a canvi perquè jo tenia el perro verde

però és de després jo crec que també influeix una mica la proximitat que tinguis amb un determinat vi o no i jo que estic molt per Lleida que tinc sempre un peu que heu posat allà és que el Vilusell era, bueno, no, jo crec que era el referent claríssim i va ser una etiqueta absolutament trencadora, no? Clar, clar. Crec que la sabria dibuixar, fins i tot, no?, sense veure-la. En aquest llibre, que és un llibre de tapadura

amb una carta, el 25 de copes, molt divertit, enganxada a la coberta i amb totes les etiquetes, amb alguns dibuixos dels paisatges, esclar, hi ha totes les etiquetes, inclosa l'etiqueta del Tomàs Cusiner, que està entrant ara a la ràdio. Què tal, Tomàs? Molt bé, molt bé. Et posem música perquè t'asseguis.

Tomàs, has vingut amb el teu vi amb la seva etiqueta, però tenim la pretensió que l'obris. Ho farem. Ho faràs? Doncs va, tu si vols comença a treballar, comença a obrir, digues què ens has portat. I això, el Tomàs Cusiner és un dels vins que hi ha aquí, en el llibre, perquè és un dels primers

amb els que vau treballar. Sí jo diria que el Tomàs o en Quim Vila jo crec que en Tomàs de fet amb en Tomàs ens coneixíem d'abans de la Fundació de l'Estudi perquè vam coincidir quan érem tots dos bastant per sota dels trenta quan el meu record eh quan la seva família havia comprat el Castell del Remei i vam venir a l'agència on treballava jo i els vam fer la imatge. I anys després, quan vaig fundar l'estudi, doncs, en el llistint telefònic, un dels que constava era el Tomàs, que vaig trucar.

I ara el Tomàs ens ensenya un vi al tru.

Oh, però t'has truat, home! Home, home, home, això és història, això és història, Sole, avui tenim sort.

Que tastarem coses que ja fa dies que anàvem tan bé, vull dir, ja ens venim directes, em consta, que l'empara ha visitat fa poc el celler sí, sí, sí, l'hem visitat dues vegades,

per un programa que estem fent amb la seva persona, senyora García Insúa,

i perquè vaig anar l'altre dia per Plaer, jo sempre volia parlar, ostres, tastar aquest vi, el trobat, aquesta varietat que no coneixia que coneixem i que serà l'emblema de Coster, segurament. Bueno, de fet, esperem, no? La veritat és que s'ha treballat molt per aconseguir que aquesta veritat estigui inclosa, diguem, dintre del que és les veritats permeses, perquè resulta que hi ha veritats permeses i veritats que no estan, que això molta gent no ho sap, i és una veritat recuperada que ens ha costat, doncs, dotze anys que arribi a ser Coster és el segre part de la collita del 26 doncs li demanarem

a l'albert que ens doni unes copes pobre albert fa una feina tant que ha estudiat i anem obrint i anem parlant és a dir hi ha aquí per exemple l'ermita posi palacios el vilosell qui més el perro verde esclar. Què més hi ha? O sigui, totes les etiquetes que ens puguem imaginar les

heu fet vosaltres. No totes. Però moltes. Però moltes. Sí, també hi ha l'Anas Pelt, aquí.

L'Anas Pelt, que és molt bonic, aquest, eh?

Hi ha també gent de fora de Catalunya,

de Ribera del Duero, de Rioja. Pago de Carrao Verde. La de Carraovejas és vostra, no? La de Carraovejas. Aquesta també tots la tenim al cap,

no? Sí. Hem tingut la sort en aquests anys de poder treballar amb grans elaboradors, que seria una de les característiques dels nostres clients, per dir-ho així, no?

Va, del Tomàs Cosimène no parlarem. No direm si són molt pesats o no, però d'altres que puguem, sí. És a dir, què volen, què pretenen. O sigui, l'Ermita, per exemple. La vau triar vosaltres palacios ja la portava feta álvaro que sap dibuixar ja la portava dibuixada.

L'Álvaro va venir, jo crec que en un moment que tenia molta, molta feina, i allò ens va decidir buscar ajuda, però fins que no va venir a l'estudi, pràcticament tot s'ho havia fet ell. I concretament, per exemple, l'ermita, tal com és avui, és, diguem, una posada. Una idea d'ell.

O sigui, la lletra cursiva és d'ell.

La lletra cursiva, la lletra, diguem, escrip que diem nosaltres, Sí. Que ja en l'actualitat no és d'ells, sinó que vam treballar amb un professional per fer-la. Però vull dir, tot l'estil de l'etiqueta, la idea del dibuix, tot això, originalment ho havia fet l'Álvaro. I segurament que en alguna anoteca encara hi deu haver alguna etiqueta de les primeres de l'Ermita que eren semblants a l'actual que l'havia fet l'Álvaro cent per cent. Clar, hi ha dos mons, no?

Hi ha el món de l'etiqueta que et crida l'atenció, per exemple el vi l'ocell et crida l'atenció o la del perro verde que juntament amb el nom del vi t'està indicant frescor, alegria i hi ha l'etiqueta que t'està dient que allò que hi ha a la copa és un vi seriós, un vi més tradicional segurament.

Sí, són dos mons, el món simplificant, vull dir, hi ha el món clàssic, que és el món que parteix de les imatges de les vinyes, els marquès, us denom també, els condes, i és un tractament.

Un marquès de Càceres no li pots posar uns colors. En principi, no.

O bé, qui sap, qui sap.

I aquest món, diguem que en els últims vint-i-cinc anys sembla més una cosa, diguem, de editorial o de portades de llibres o de discos on diguem es busca transmetre una sensibilitat des d'una mirada lateral o diferent i més innovadora que sorprengui que connecti amb una emoció a mi hi ha una durant la redacció del llibre vam fer moltíssimes entrevistes i hi havia algunes paraules que es repetien sobre com treballen el Miquel i el Xavier i. I n'hi havia una que s'ha repetit força que era sinestèsia i realment hi ha alguna m'encanta hi ha algunes etiquetes que les veus i et transmeten igual intel·lectualment no saps per què et transmeten com això que deia el Miquel un conde doncs veus l'escut i un castell doncs ja ho situes però de sobte veus una etiqueta on hi ha. Un dibuix o aquesta postal o una cosa que està bordada que és una flor que està bordada i vulguis que no et porta cap a un món no o aquesta hi ha una etiqueta que és com molt kandinsky que quina és ritmes no ah ritmes

ritmes el plaer sí tot el sí és que a veure per mi diguem hi ha hi ha aquestes etiquetes de vi que han d'assemblar etiquetes de vi no i el el que venen a dir és bueno soc. Soc bona perquè soc d'aquest món i hi ha unes altres etiquetes que han de parlar a la sensibilitat de la persona que beu l'etiqueta i que s'interessa pel vi que ha de parlar diguem a les emocions jo no estic parlant tant d'emocions en el sentit de plorar o d'emocions intenses però sí doncs d'aturar-se mirar sorprendre's i que li digui alguna cosa de lo agradable

que serà beure el vi ara tenim amb nosaltres a la copa aquesta trobat.

Deixa'ns veure l'etiqueta, Tomàs. De fet, és una etiqueta, diguem, mostra. És una etiqueta mostra. Sí, és una etiqueta, sincerament, que recull el que és el vi. O sigui, simplement és de datos, no? Quan són vins que encara no estan acabats, posem una etiqueta que és com demostra. Però algun dia això tindrà etiqueta. Això sí, algun dia tindrà etiqueta. Aquesta l'ha trobada el 2025 i, en aquest cas, la que estem passant, està en àmfora durant sis mesos. Vale, doncs va, explica'ns, eh, t'esteu, i explica'ns, Tomàs, tu que ets l'autor, d'aquesta varietat que tenim, que tindrem a costers del Segre, que és una notícia extraordinària i que serà molt emblemàtica. Què hi ha aquí? Bueno, de fet, és una varietat recuperada de les tares de Lleida, de la zona de la Noguera, de fet, Lleida, la veritat trobada està extesa fins al Pirineu és una veritat que es va perdre el seu moment o bueno va perdre perquè encara hi queda alguns exemplars de vinyes velles però és una veritat que hem recuperat que hem legalitzat que hem fet tots els processos perquè estem en un moment que les veritats que es van perdre ens poden donar coses que ara necessitem perquè el vi va evolucionar cap a una banda i en canvi ara està evolucionant amb una banda diferent ara se busca més la frescor i la suavitat i poc grau i característiques que abans no es buscaven perquè quan se venien

raïms se venien tant al quilo tant per grau i per tant se busca grau i quilos en aquest cas tenim una varietat que té quilos és una varietat mediterrània total i és una varietat que no té molta acidesa però en canvi no té quasi tanins tampoc la qual fa que sigui suau i permet acollir-la amb un grau alcòolic baix tot i que és una varietat que pot arribar fàcilment als catorze i quinze graus no i aquesta és una mica el que estem treballant conjuntament a tota la dominació d'origen costes del segre són nous cellers que tenim implantada aquesta varietat des de fa tres quatre anys i que amb aquests últims dos tres hem anat fent proves i hem anat elaborant conjuntament amb tècniques conjuntes també per a veure quina és la bueno la la via per poder fer un vi comú dintre la mena d'origen. Evidentment hi haurà individualitat perquè al final Cadu tindrà la seva pròpia marca, però també pretenem que sigui un projecte comú. És un projecte que, bé, veiem el futur que tindrà. La veritat és que l'ancestralitat, la recuperació de vins, i quan trobes que són vins que són fragants, que tenen personalitat, que això també és un tema molt important, no? És una veritat que és molt aromàtica, és una veritat que té com amb molta fruita madura, molta fruita fresca i fruita vermella i que és diferencial,

això és el que ens agrada, sobretot aquesta possibilitat de collir-lo fresc, de collir-lo amb una bona acidesa, encara que la varietat no en tingui, perquè no té taní i llavors representa que amb poca maceració fas el vi molt suau i que a més és un vi que estem mirant les criances, hem fet amb barrica, amb ciment,

amb àmfora clar l'esteu intentant comprendre no a veure com és clar sí perquè una veritat

no s'entén així fàcilment en un any nosaltres la fem una brem a l'any i per tant sí que en aquest cas hem fet dues diferents criances una àmfora i l'altra àmfora més bota però en realitat és un vi que té la frescor que és jo crec que és i que és un vi plaente en qualsevol moment no que avui també és una descripció que és molt positiva pels vins no.

Quina gran sort que tenim ara mateix d'estar tastant aquesta varietat que els oients del TAS Vertical de Catalunya Ràdio podran tastar quan?

Bueno, Collita XXVI. Collita XXVI. Sí, serà ja la primera collita amb la qual s'etiquetarà. Fareu presentació oficial, suposo. Bueno, cada bodega elaborarà el seu vi, però sí que farem una presentació oficial, evidentment, de totes les bodegues conjuntes. De fet, presentació del trobat s'ha fet alguna vegada i volguin dir això és el que hem fet fins avui, però jo crec que el repte és quan ho fiquis al mercat, quan ho presentes, i després veurem quina etiqueta porta, que també és.

Clar, ara us volia preguntar, heu tastat aquest vi,

sabeu que és una varietat? Té un nom feliç el nom fa la cosa el nom és

meravellós sí sí sí quina etiqueta tindria com seria com us imagineu

bueno jo sentia parlar amb tomàs i estava pensant jo per mi que aquí o sigui el tema de les arrels el tema diguem més pagès aquest tema més de la terra d'alguna manera està present en aquesta etiqueta com a primer pensament perquè nosaltres no ens fiem mai dels primers pensaments vull dir que els primers pensaments els expressem i els intentem visualitzar però sempre els posem en dubte home les agències com les vostres a les pel·lícules surten que estan en una sala que tenen una cistella de bàsquet i mentre pensen en cistellen i fan coses d'aquestes i un diu ho tinc ho tinc i coses d'aquestes. És molt més priorari que la realitat. Una taula, un ordenador, un paper, un llapis i fer servir el cap, bàsicament. Una impressora i moltes xinxetes per enganxar coses a la paret. Però s'estan, jo penso, com a observador extern, s'estan oblidant de dir que tant l'un com l'altre

són grans exploradors del terreny i crec que això els aporta una visió a l'etiqueta. No a l'etiqueta dir l'etiqueta jo crec que ens quedem curts a la construcció de la marca que és molt més ampla no sé quant temps van estar l'altre dia ho comentaves xavier que no sé quant temps vas estar trepitjant la vinya del tomàs per fer per fer el vil ocell però no va ser una reunió no va ser una reunió d'aquestes de google meets i vas parir l'etiqueta no a més a més o si jo

parlava diguem de la dificultat fer-ne virtut no jo no he sigut mai diguem algú que solucioni les coses diguem per il·luminació no i sempre acostumo hi ha un moment del projecte que sempre acostumo a sentir-me perdut no i per mi aquest moment és alhora diguem angoixant però al mateix temps és un moment que s'ha de viure per trobar

alguna cosa nova no sole tu que hauries de comunicar imaginem que tu has de. Dir-li a la població catalana possible consumidora de trobat que existeix com ha de ser l'etiqueta

com ha de ser què hem de dir això davant de mestres com els que avui a l'estudiant no m'atreviria pas a entrar en aquest jardí però és evident que ara feia la broma que el nom fa la cosa però és que realment és un vi que trobo que ve a complir moltes de les demandes que està fent el consumidor actual de vi llavors. Ostres, abans que el poguéssim tastar, només a copa servida, el Tomàs apuntava aquesta fragrància. Realment és que no calia ensumar gaire, allà des d'aquí ja percebíem aquesta personalitat. I totes aquestes varietats que, feliçment, es retroben, es recuperen, venen també a reconstruir la nostra identitat perduda, potser, durant alguna part de la nostra història. Com explicar això, no? Correcte. I crec que el consumidor, l'aficionat al vi ho celebra i ho agraeix, no? I ara en Tomàs Podens podrà parlar també de si realment després, no?, quan fan els números de les vendes d'unes veritats i de les altres, si realment ell percep aquesta tendència després, no? Em va estar posant cares no no l'altre dia vaig

anar al castell del remei i jo li demanava tota l'estona deixa'm tastar varietats vam tastar varietats recuperades llavors ell diu que de vegades les volem tastar ens fa molta il·lusió però que llavors la gent consumeix les clàssiques

per dir-ho d'alguna manera bueno el problema es tan que. La gent necessita una referència, necessita seguretat. Quan tu fas una veritat retrobada, vulguis o no, és nova. És la recerca de la identitat, no tant recuperar la identitat, sinó crear una identitat, com buscar-la. Però això requereix moltes vegades d'una generació, de dues generacions. O sigui, no és fàcil introduir un nou model de vida dintre del mercat i que la gent l'accepti. Sí que, evidentment, ens fa molta il·lusió, és tota passió i orgull és una forma d'expressar el territori i ens sentim molt identificats com a costes del segre amb el que és el trobat i cada vegada estem amb més il·lusió però després serà molt difícil de fet estem buscant diguem un bueno quin màrqueting necessitarem per introduir la veritat no com fer-ho no si fem una etiqueta conjunta tots igual si fem una càpsula si fem una ampolla però que sí que és veritat que a través de la trobat volem trobar un nexe d'unió entre tots els de costes del segre per apresentar-nos de banda el mercat amb una varietat que sigui nostra, nostra, no? Perquè, de fet, serà l'única admiració d'origen que tingui el trobat, no? Al igual que, per exemple, té la conca de Barberà el trepat, no? El trepat. És una altra varietat que, vulguis o no, s'ha recuperat a nivell de fer grans vins i que ja fa molts anys que es fan grans rosats i grans blancs, però que s'hi ha ficat molt interès i moltes ganes per part de tots els cellers perquè cada vegada sigui més apreciada, no? Però també és veritat que costa molt de vendre el trepat, no? Per exemple, que és una realitat, no? I la trobat sabem que ens costarà vendre però quan la vens amb il·lusió amb ganes amb el món del vi allò nosaltres fem moltes petites botelles per tant és el lloc on hi fiquem més ganes no a vegades mos oblidem dels vins que verem més i en canvi mos dediquem perquè el sector del vi li agrada de la vinya li agrada de l'elaboració li agrada de bueno tot no sé coses que que ens il·lusionen no de fer grans vins amb petites coses però això és un gran vi eh sí és molt xulo per mi és un vinàs de veritat molt bo és molt xulo la veritat és que. És un vi molt de la demanda actual del món quin grau té per cert aquí estem amb dotze i mig bé sí de fet nosaltres vam elaborar amb catorze vam elaborar hem anat baixant i cada vegada hem buscat allò amb més acidesa i ens adonem que és el punt no perquè quan té la frescor i després l'altre dia vaig veure una ampolla de trobat del dos mil i nou de l'olivera que fa molts anys que treballen amb aquesta varietat perquè ells la tenen recuperada de fa més anys fan molt poca cosa fan tres-centes ampolles però una ampolla que vaig obrir i que després d'obrir-la a mi m'agrada també veure com evolucionen els vins a través dels dies no i la tastes avui la tastes demà i la tastes després de quatre dies no i la vaig deixar allà sobre la cuina sense cap tipus de tap no la vas deixar a la nevera

no la vas deixar a la cuina sí perquè m'agrada veure l'evolució dels

vins d'acord i sense tap perquè llavors també tens una idea del que et duraran no de la seva persistència no i de la seva frescor no doncs després d'una setmana el vi encara estava molt bo em vaig acabar que tenia una mica de por boníssim no llavors això també em dóna molta esperança no perquè a vegades els vins evolucionen molt ràpid i en canvi en aquestos veiem que buscant la frescor buscant l'acidesa després tens un vi molt amable molt rodonet i sobretot molt fruitat i que dóna molt plaer que et repeteix aquesta paraula però realment a mi això crec que és

molt important no quan veus una etiqueta de vi i saps que t'agrada per mi la prova és si el cartell original te'l quedaries de. De quadra jo moltes de Tomàs Cusiner sobretot les de Vinza les de Bermudera me les quedaria de quadra perquè són molt boniques què vols dir de quadra és a dir el quadre original la pintura original me la posaria a la pareta com qui es posa al nitrato de chile o com qui es posa al moritz les etiquetes

mítiques de productes que et quedaries la de la coca-cola aquestes sí hi ha un punt de. De bellesa per un costat però també de com allò quan vas als encants que les coses velles d'alguna manera t'agafen al cor això també és una de les coses que nosaltres perseguim sovint el fet de fer un disseny que sembla que estigui fet de tota la vida que no doni la impressió que és una cosa feta aquell mateix any o sigui que com si veiessis l'etiqueta del truat diguessis aquest vi ja fa cinquanta anys que es fa per nosaltres aquesta sensació és una cosa molt important d'intentar transmetre la frase m'estimo el nou i m'enamora el

vell això era el Foix.

Aquest llibre recull

molt el canvi de tendència de vi, de gastronomia, com hem canviat nosaltres des dels anys 90, segurament, fent vi,

fent això, que segurament als anys 90 no hauria estat entès, però tampoc cap dels vins clàssics que. És a dir, no sabem si un Álvaro Palacios d'ara seria entès als 90, no? Si ens hagués semblat home jo crec que quan els vins són bons sempre són entesos però hi ha una qüestió aquí que per mi el que s'ha fet sobretot en aquests vint-i-cinc anys és a part de trobar un llenguatge propi en aquest país perquè aquí diguem aquests vint-i-cinc anys l'altre dia ho explicava el Tomàs va haver-hi tot un canvi generacional que va afectar diguem tant els cellers com el consumidor. Bisseny, etc. Jo crec que una de les coses que hem après aquests 25 anys és a parlar a través de les etiquetes a la gent que no hi entén de vi. I jo moltes vegades pregunto a la gent de dir, bueno, veus vi, no veus vi? Sí, bec vi. I quin va ser el teu primer vi? El Perro Verde, no? I realment és un fenomen, això.

És la barreja de nom i etiqueta que l'acompanya, no?

Bueno, i també la idea de dir, vaig a fer una presentació una presentació del vi, un nom, una imatge, que parli a la gent que no hi entén de vi. Bueno, també és un vi inicial, el seu blanc, així afruitat, també són vins inicials.

Inicials vols dir de començar i trobar-ho. Sí, normalment se comença

pel blanc una mica dolç, amb bombolla seria com un estàndard d'inici. D'inici, d'anar començant.

De començar amb el vi, sí. És una visió dessacralitzadora, també, perquè amb el món del vi passa molt que quan a la gent li pregunten qui tria el vídeo tothom diu jo no hi entenc, jo no hi entenc, i encara no hi entenc ningú. Quan et ofereixen fruit, no, però és una construcció molt estranya, perquè vull dir, formatges n'hi ha milers, no, també, i quan et porten formatges no hi entenc de formatges

o sèries de sèries no et diuen jo no soc guionista però en canvi sí que parlen de final sembla que n'hagis de saber per poder opinar i això és culpa moltes vegades nostra. Culpa nostra d'anar aquí d'entès que tothom en

sap igual i a la vegada penso que les etiquetes ajuden a vèncer aquesta barrera que deies que és culpa nostra sembla que estigui malament entre la gent que consumeix ja no diré que en té més o que en té una mica de vi o que consumeix més vi però jo no em considero un savi del vi per re però com que em bec força m'intento informar però tot i així jo compro molts vins per l'etiqueta no sé vosaltres més o menys doncs explica'ns això l'etiqueta t'agrada perquè és una declaració d'intencions o perquè penso que hi ha una sensibilitat darrere que pot quallar amb la meva d'alguna manera quin vi has comprat per l'etiqueta per exemple. I etiquetes que em semblen boniques és que ara no recordo els noms dels vins però o sigui per exemple jo recordo fa molts anys molts anys abans de conèixer. I el Xavier de comprar el Camins del Priorat perquè em va cridar molt

l'atenció i vaig entendre immediatament què em

deia però no era tant per el que em digués era perquè em semblava bonica l'etiqueta em passa el mateix amb el Pétalos. Que m'agrada moltíssim i a més va canviant jo diria que va canviant va canviant i em sembla molt xula és una etiqueta molt maca però després n'hi ha en un no sé els pins de la cathy ribot que no els heu dissenyat vosaltres m'agrada molt l'etiqueta és molt neta té uns colors molt bonics sempre n'hi ha moltíssims. Hem de pensar que el vi està tancat en una ampolla i tu quan el compres no el pots tastar. Aleshores, estàs allà davant d'una lleixa i n'hi ha desenes, per no dir centenars. Aleshores, quina és la primera guia que t'ajuda a triar? Segurament és el preu. Després, si tens una varietat favorita o no, doncs et pot ajudar. Però davant d'aquesta

qüestió que et fas allà, quin trio, doncs. Normalment és el que m'agrada més i el que m'agrada més el que et diu és l'etiqueta i tothom té la seva sensibilitat aleshores és una manera de connectar amb el consumidor de que l'elaborador pugui parlar-li a través d'una etiqueta i dir bé jo soc així i aleshores això t'enganxa i tries aquella clar parlàvem

de dos estils l'estil vil ozell l'estil xató.

Chateau de Toulavie.

Llavors, és veritat que, per exemple, amb el Castell del Remei, que és un castell, vau fer una barreja, que és el dibuix, el dibuixet aquest que t'imagines sempre del castell, Però unes lletres al davant, amb uns colors molt ben triats, que et donen una idea de modernitat, no? Que el Tomàs Cusiner no deu ser el senyor que obre la porta del castell i que hi va allà. Moltes vegades, moltes vegades. Igual que el gotin blanc i el bru, els colors són molt bonics.

Aquest projecte del que estàs parlant ara, que és bastant recent, vull dir que és paradoxal perquè és un dels primers projectes que vam fer a l'estudi fa vint-i-cinc anys i ara deu fer un o dos anys que vam refer. I, clar, el castell del Remei, la imatge del castell del Remei era el castell. Sí, sí, clar. I llavors la qüestió que ens vam plantejar aquesta vegada va ser com. Com desfer-nos d'aquest castell que ens donava una imatge, doncs això, massa de xatu de tutlaví. Però és que és un castell. Clar, i al mateix temps l'incorporàvem a les etiquetes però amb una altra llenguatge.

Llavors està molt bé, no?, aquestes lletres modernes, molt boniques, no?, aquest estil de lletra tan.

Tant de cartell, no? Sí, sí, de cartell. De cartell, sí. La marca parla molt i surt amb uns colors, això que deies dels colors, no? Hi ha un vermell ataronjat i un verd pel blanc.

I el verd aquest blau, aquest. Sí, sí. I a les lleixes et crida

això perquè és una imatge molt neta, molt clara, molt contundent, però alhora està, diguem, en aquest punt clàssic i dona confiança, que és una cosa molt important, també, de la que anem. Que el consumidor pensi que el que hi ha allà dins serà bo, està ben fet. Clar, que no ens passem, clar, de moderns.

Exacte, és que aquí seria, bé, amb aquesta etiqueta que no sé si es pot imaginar, que hi ha aquest dibuix del castell clàssic i al damunt aquestes lletres, diguem, gruixudes, de pal sec en color, hem unit aquests dos mons, diguem, del món del llenguatge de vida, tota la vida tradicional, en un món més, diguem, sinestèsic, no?

Els vuitanta em costen més a mi, musicalment. Oh, aquest món sintetitzador. Mare meva. Tu parlaves de sinestèsia. Algú de vosaltres ha tingut algun episodi de petit de sinestèsia, algun record?

Jo sí, eh? Tu sí?

És a dir, els dies de la setmana, quan era petita, per mi eren uns dibuixos concretíssims, amb uns colors concretíssims. Sí, lo dels colors també ho associo. El dissepte és vermell. Ah, doncs mira, per mi era verd. El verd és el dimarts. Sí, sí, per mi era un color gris trencat,

el dimarts. Però veus ara que dius això, i que estàvem parlant en un moment aquest de tradició innovació. És interessantíssim, això, eh? Jo me'n recordo que fa molts anys vaig anar a l'auditori i després del sortí vam anar a un petit restaurant, que ja no. I els vins no hi havia carta però te les explicaven i allò ens va haver del restaurant que explicava a la taula del costat cinc o sis vins i explicava cada un l'acollit a l'origen etc i al final la parella que era una parella n'escull un perquè ella diu perquè m'agrada l'etiqueta i aquest fenomen després jo l'havia observat també en algunes botigues i per això el que vam aprendre aquí és de dir que per parlar del vi no només calia parlar aquest llenguatge del vi de castells de vinyes de lletres clàssiques sinó que podíem parlar a la gent a través de la fantasia podíem parlar a la gent a través dels contes de les metàfores que els dies de la setmana tenen colors i que aquí s'obria un món. Molt gran i molt engrescador per dissenyar. I aquest va ser una manera d'anar fent diferent.

Hi ha tendències amb l'etiquetatge de vi? És a dir, ara es porta, perquè, per exemple, amb les cobertes de llibres passa, que es posa de moda un llibre que ha anat molt bé als Estats Units, de Penguin, i llavors tothom fa aquell estil de.

El perro verde va iniciar, segurament, una tendència d'animalons a les etiquetes. Sí, és veritat, que ara està ja una mica superat i natural. A veure, hem acabat el bestiari. Los animales, ja fa molts anys que són una referència entre etiquetes de vi.

Cojón de gato, el perro verde. Sí, però molt abans d'això hi havia el Yellowtail

i hi havia altres animals pel món. El yellow tail crec que és un dels vins més venuts del món sí és com una categoria de vins la dels animals és molt curiós perquè n'hi ha molts hi ha hipopòtams hi ha llops hi ha cérvols cérvols de fet ja és un clàssic com que diu no llavors ha sortit sí tot tipus d'animals cada vegada està més introduït i realment en mercats com l'americà hi ha una categoria pròpia que és d'animals no i d'animals a l'etiqueta això és molt molt curiós no jo sí que diria que actualment hi ha una tendència cap a. La grafia diguem-ho així cap a la lletra diguem-ho cap a la tipografia crec que ara estem en un món més tipogràfic que està hem i sobretot quan vols que el vi sigui car jo crec que quan fas un vi pensar un vi econòmic un vi car o un vi de supermercat o un vi de restauració nosaltres sí que tenim una idea de lo que ha de ser quan tu vas a un gran restaurant diguem tres estelles michelin i mires l'estanteria i vins totes són de color blanc amb tipografia hi ha molt poca imatge a més a més pot ser una fotografia però molt

poca cosa a més perquè en aquest sentit per exemple a la borgonya no hi ha una tradició

d'innovació amb etiquetes que no els hi cal jo et diria que aquí en aquests últims vint-cinq anys hi ha hagut aquesta revolució i ara segurament el sector està en un procés més de maduració i l'etiqueta més explicativa de l'elaborador que abans necessitava diferenciar-se en el sentit de la imatge ara hi ha més públic consumidor mínimament entenedor i la diferència per l'explicació de la parcel·la del terroir de l'origen la saturació d'etiquetes diguem alternatives ha sigut de tots els colors de totes formes i de tots els motius perquè abans no mos atrevíem a posar un dibuixet i en canvi ara vaja fas una estanteria i és brutal el que arriba bé i si mirem a nivell internacional és espectacular és que no tens ja no hi ha possibilitat d'innovar quasi no de dir hòstia far una cosa totalment trencadora no. Clar, hi ha l'etiqueta, però també hi ha el nom. Tu, per exemple, el teu vi emblemàtic, el que tothom coneix, vostre és el Gotim, el Gotim Bru. Aquest nom, com el vau pensar? Perquè és un nom extraordinari i,

a més, és una paraula catalana que viatja pel món.

Però va ser molt fàcil perquè va ser allò dinant amb la família, la meva mare és de Girona, i va dir, per què no li fiquem Gotim Bru? Ah, va ser la teva mare. Sí, i vam dir Gotim, què vol dir Gotim? Home, Gotim a Girona vol dir un raïm. Gotimbrú és el color. I, escolta, allà es va quedar. Així de sortida. Va ser molt ràpid. Cap de premsa, la teva mare, ràpidament. Sí, vam dir Gotimbrú, Gotimbrú, Gotimbrú. Bueno, i ara ja forma part de la nostra vida, no? És totalment part de Castellalremei i realment és una etiqueta emblemàtica, no? Un nom emblemàtic, no? No sé si és més marca a vegades Gotimbrú que Castellalremei, inclús, no? Ja. Sí, perquè al final les marques també no són bones o dolentes. Les marques se construixen, no? Perquè, no sé, el primer dia que em sentí tots. La paraula corpinat mos vam quedar bastant corpresos

hem quedat corpinats estem corpinats tots

hem passat cinc anys o sis i ja tots estem acostumats els del sector del vi eh bueno estem

obrint un debat que no tancarem estem obrint un gotim bru que no però el tema de les marques

o sigui crear una marca de nou segurament és en aquest sector que hi ha una categoria que és la a la classe trenta i tres a que és on les has de registrar és més difícil per nosaltres que no pas crear una etiqueta avui en dia hi ha tal saturació de marques ah de noms que vol dir que vas allà ja existeix ja existeix ja existeix ja existeix aleshores és desesperant i és una feina que també fem a barall s'ha de

pagar cada cop que proves de registrar un nom que ja existeix això t'ho

dirà el Tomàs sí bueno tu demanes a un a veure primer fas un estudi si no el veus demanes el registre això val uns diners després la concessió en val uns altres després. Tot i que te l'aprovin pot vindre algú i a posar-se perquè ja la tenia registrada o perquè no va a posar-se el seu moment i això et pot durar, jo què sé, cinc anys o anys, o sigui, et començarà a posar i això et pot costar, doncs, molts diners, així de clar, i si el que s'oposa és algú que té molta més força, que tu, potser val més que tu pensis fa estona que tenim aquí a la copa

el trobat tu Tomàs has anat tastant però us demano a tots i en especial al nostre periodista gastronòmic ja que el

tenim aquí que això ha evolucionat bé està molt bo aquest dit molt. A veure com ho explico. El Tomàs abans ho ha dit, no té acidesa, però és fresc, però alhora tampoc té teníncia, és superrodonet. És un vi que entra molt, molt bé, però que no és. És un vi fàcil de beure i complex. Llavors m'estàs recordant molt, i abans he mencionat alguna cosa, però alguns vins que s'estan fent ara també a Mallorca, que són extremadament mediterranis, però gens passants. I molt plens de sabor ja sé que costés i mallorca és absolutament res a veure però parlo d'estil de vi un vi com molt madur i alhora que entra meravellosament i que no t'agota no. És un vi que per copes és fantàstic la veritat per copes i també per un àpat boníssim és molt senyor aquest vi bueno és un vint-i-cinc sí es nota molt jove però està molt bo és molt de gaudir està molt bo

molt bo i és molt serà molt l'emblema de costès eh esperem mira el baixes ja es fa en la nit dels picapolls i cada celler fa el seu picapoll no s'assemblen en res i tots són germans i és extraordinari això de fet a costers també bueno de fet també una de les

coses que marca els vins no sols és la veritat sinó la localització i també l'autor l'elaborador també evidentment perquè cadascú aplica una mica la seva filosofia és curiós però encara que no vulguem sempre que sempre marquem una mica tot el que fem o sigui això a mi me sorprèn perquè tens la filosofia d'elaboració elabores d'una forma determinada evidentment a vegades intentes canviar-ho però sempre fas cap buscant un arrel i això crec que ho tenim tots els elaboradors i és el que fa bonic aquest món elaborant la mateixa varietat i a vegades de la mateixa procedència els vins són molt diversos saps què jo agraeixo molt d'aquest vi. Que té com una maduresa fenòlica molt rodona que no és d'aquests vins. Que et poden agradar i que estan molt en tendència i crec que aquest està en tendència però no és d'aquests vins prims prims prims sinó que ja té xitxa també sí té xitxa i pot tindre més xitxa de fet nosaltres cada vegada juguem amb menys abstracció en general també és veritat que té un cert color el qual és interessant també però també no volem tampoc extraure el màxim perquè llavors també traurà els vers o el fet d'elaborar amb més acidesa. Si fas molta extracció, llavors els herbacis també t'entren molt. És una evolució que fem de tots els cellers i que ho fiquem en comú. De fet, una trobada, mira, la setmana que ve la fem de tots els cellers que hem elaborat a Trobat per ficar-ho en comú, totes les idees i tot. Que heu dit que sou quants? Som nou cellers. Nou cellers.

Sí. Escolta, això també és un tas vertical, aquests nous cellers i de Trobat. Sí, sí, és el que fem. Perquè no ho hem de deixar aquí. Avui estem tastant, has sigut molt generós de portar el Trobat. Tots coneixeu castell del remei tots admireu castell del remei i tots sabeu què heu de comprar d'ell no però vull que ha sigut molt generós portant avui aquí una una una prova que és

un regal no de fet és un treball conjunt que volem destacar conjuntament i que no volem deixar que sigui conjunt o sigui no sol que cada marca vagi pel seu compte sinó que la. A mi m'ha sorprès molt això que has explicat, que esteu pensant en fer una cosa, diguem, comuna, en el sentit de la imatge, de la comunicació, una ampolla única, una tina única. Vull dir, hi ha alguns llocs al món que tenen alguna cosa així, tipus enjura, etcètera. Sí, sí. Però vull dir que en aquest país és una cosa que s'hauria de fer més. Sí, sí, sí. Hem presentat un estudi per fer una, bueno, un grup operatiu que se'n diu precisament per desenvolupar aquest tema perquè pensem que és una oportunitat de fer-ho conjunt i que hi hagi una algo quelcom que marqui el trobat com a identificatiu com a ampolla sigui del celler

que sigui no és cert també perquè a Catalunya els exemples que hi ha a poder són més distintius en etiqueta no ara penso en el trepat o penso en la garnatxa blanca de la terra alta i tenen tenen distintius específics o tenen alguna marca que afegeix en etiqueta no però alguna cosa una mica més no més etiqueta comuna a Catalunya crec que no hi ha exemples

que jo conegui no jo tinc una pregunta d'etiquetes és curiositat pura Camins del Priorat les terrasses d'Ofí l'Ermita són les etiquetes que aquí hi ha d'Álvaro Palacios que tots teniu clar aquell romba com del metro on posa Álvaro Palacios i Gratallops tots són amb aquesta lletra que jo li dic cursiva i vosaltres li dieu escrit però no tot escrit menys. Menys el dofí. Menys el dofí, sí. I per què el dofí és tan diferent? El dofí, el recordareu, és les lletres ratllades com si fossin de dibuix dels extrems, no?

Jo, el meu anglès és molt dolent. Aquest estil es diu engravers o alguna cosa així, no? És com una. Sí, una engraver, sí. Sí, una lletra gravada amb fusta que es feia A mi m'agrada molt això. Aquí tornem a estar, no sé si ho he dit abans, això també originalment el que. Ve de l'etiqueta original que va fer el propi Álvaro i ell havia dibuixat amb aquest tipus de lletra, no? I nosaltres el que vam fer, diguem, és passar-ho net, no?

Clar, quan un client ve amb una idea tan clara, que en el fons això també limita una mica la vostra llibertat creativa,

deu ser molt difícil. Mira, nosaltres tenim clients. Alvaro palacios hola què tal faci'm l'ermita

no és que hem pensat alvaro que tenim una idea el primer és dir-li

deixa'ns la tastar oh oh oh oh oh oh oh.

Això, mira, per exemple, en el cas concret de l'Álvaro, quan va veure l'etiqueta del Camins, em va dir si m'havia begut l'enteniment, no?

No, no, l'enteniment no.

I, de fet, va tardar moltes setmanes en decidir-se a tirar endavant, no? Però amb això de, com si diguéssim, col·lapsar la creativitat, nosaltres hem tingut clients que ens diuen, no et vull influir, no et vull influir.

Ai, ai, ai, el que diu això. I nosaltres al revés, no?

Nosaltres necessitem ser influïts. Jo sempre faig la broma de digues el que vulguis, que quan diguis vermella et diré que no. Però per nosaltres és molt important saber on volen el client, saber què sent, saber fins i tot quins són els somnis que té

al voltant del seu projecte. Tu, Tomàs, estàs satisfet, content, amb els teus dissenys?

Home, sí. Són emblema, eh? La veritat és que he de dir que en Xavier i ara en el Miquel fan esfenyers extraordinàries. De fet, qualsevol etiqueta que trobes, la qualitat que té, i no dic que són les meves, sinó en general, es nota en seguida que hi ha darrere un estudi d'alta qualitat i moltes vegades es nota que és de bas cap o diguem-ho així com a estudi. Sí, sí, sí. Tenen un segell personal, no? I a vegades també quan els vols fer canviar coses costa molt, eh? Ah, sí, tu ho has dit també. Sí, sí, i tant, i tant. De fet, amb Castellers Remedis és la tercera vegada que ens fan un canvi d'imatge, no? I, clar, a vegades tens d'insistir, no? Em va costar molt fer-li canviar la lletra, diguem, lligada a lletra de pal, no? Jo volia una cosa més contundent, jo havia sempre tingut una visió una mica elegant, molt neta, de totes les etiquetes que he fet, i a vegades fa falta una mica més de contundència, no? I, llavors, això cada vegada ho fan més. Diu que vas rebutjar unes propostes, primer, del Vilosell. Bueno, això és normal. Vam desenvolupar conjuntament. De fet, el Vilosell sí que va ser.

Ens queden cinc minuts i ara comença el tema de veritat. Va ser una feina conjunta.

Bueno, feina conjunta la va fer ells, evidentment, i quan me va presentar les ratlles, la veritat és que jo també vaig estar. Me va presentar les ratlles. Sí, vaig estar molts dies sense dormir. La veritat és que fins que no ho havia provat m'ha costat molt. Però, gol, gol, gol. En el primer pensament, quin va ser?

Ui. No sé, no, no, no,

me vaig quedar callat, diguem-ho així. Vas quedar callat. Amb mi mateix, sí. Jo vaig pensar-ho. Doncs, al final ha sigut maig, heu fet un maig, al final heu fet un maig. Tenim amb nosaltres la copa de trobat, però si teniu ganes d'anar a Castell del Remei, allò que vam fer l'altre dia, t'ho ensenyen tot, tenen un restaurant, és molt bonic de veure, t'ensenyen moltes coses, moltes coses, moltes coses. És molt bonic de venir. Testeu el Vilosell, testeu tots els vins del Tomàs. Esperem que amb una etiqueta que us agrada molt, no? És una etiqueta extraordinària. Gràcies per haver vingut, eh? Miquel Capo, Xavier Bas, Jordi Luque, que has de tornar més vegades a explicar-nos coses gastronòmiques de les teves. Jo encantat. I el Tomàs Cusiner, que l'hem fet venir perquè ens porti el trobat i ha de tornar també, quan ell vulgui. Tornaré, tornaré. Porta coses d'aquestes que teniu amagades. Fes-nos un tas vertical d'aquestes. Porta coses d'aquestes. Això ens agrada a nosaltres.

Una de les coses que tenim els elaboradors, almenys en el nostre cas, és sempre un raconet de coses que hem fet en el seu moment. I en dieu sementiri, no, d'això? Bueno, jo en dic investigació. És una miqueta l'experiència,

el coneixement que transmet a cada una de les píxeles. Moltes felicitats per aquest trobat. Esperem que aviat sigui al mercat. I moltes felicitats per aquest llibre, que és un llibre per regalar a tothom del món del vi. Et regales això i quedes com un rei. Un llibre preciós. Amb una ampolla, no? Una ampolla i el llibre. Clar, dius, mira, tries l'ampolla que vols, l'etiqueta, i si hi ha el quadre original, que això, jo tots aquests me'ls posaria al celler, posaria al dibuixet. Si algú el vol comprar per regalar, ho ha de fer a la a la nostra web que és vascapo.com vascapo.com i el compra allà és un bonic regal realment i que això que teniu ganes de fer perfums alimentació no pareu doncs va sí m'han dit que teniu ganes home ho faríeu molt bé el vi és com un perfum això de les inestècies pot aplicar a altres camps

sí clar a l'alimentació hi ha colors que no posaries mai. Sí, sí, però també la qüestió és com despertar la gana, no? Uau, i hi ha colors que desperten més la gana? Bueno, colors, imatges, no? Com he dit, vol fer un catàleg per Manter, que és la fabricant d'etiquetes, que va ser espectacular i toca molts diferents pals, lo que encara és més complicat. Acabem, doncs, brindant salut, gràcies per venir, al Tast Vertical de Catalunya Ràdio. Salut, salut i ben trobats. La denominació d'Origen Catalunya col·labora amb el programa Tast Vertical. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, el vi es consumeix en moderació.