"Actuació de gala" de Jordi Cussà

Va,

que avui necessito un conte per anar a dormir, perquè avui és que el necessito més que altres setmanes. De veritat, perquè després de la setmana passada, aquella negró i aquella cosa que m'ha quedat a dintre, jo necessito una. No sé, és que no sé. Anna Maria Ricard, bona nit. Bona nit. No sé què em portaràs, però jo necessito un conte d'una altra temàtica, si pot ser. Ara resulta que l'he cagat rotundament, però va, a veure si és possible. Que em va encantar, eh? Em van cantar els dramas rurals. És que són meravellosos. Ara necessito un altre ritme, un altre. Doncs potser no he escollit molt bé. Ah, no? Segur que has escollit bé. Segur que has escollit. Va, jo necessito un compte per anar a dormir més que mai. Per tant, a veure, què ens portes aquesta setmana? Sorprèn-me.

Vinga, un recull de comptes que acaba de publicar-se, ha sortit aquest mateix mes de setembre,

és actuació de gala de Jordi Cossà. Mira, el títol ja és. Actuació de gala i és compositiu, d'entrada. Ara veurem què ens hi trobem. Vinga. Jordi Cussà era un escriptor

nascut a Berga que va fer una entrada d'aquelles sorolloses impactants al món literari català amb la seva primera novel·la, Cavalls salvatges, l'any 2000, que va ser reeditada el 2016. I per què va fer aquesta entrada així? Perquè era una obra autobiogràfica que ens portava, que ens mostrava el món de la droga, el nostre país i el mal que va fer l'heroïna a tota una generació durant els anys 80. Ara t'entenc per què feies aquesta cara. Era un tema poc tractat fins llavors. Sí, i tant. És una novel·la que tindria, diguem-ne, una mena de continuïtat amb una altra novel·la que va escriure, Formentera Lady, del 2015, on parlava dels que van sobreviure a aquella època. Després d'aquesta entrada potent, va seguir escrivint, però sense el ressò que potser hauria hagut de tenir. I això, per què aquest poc ressò mediàtic, diguéssim? Alguns apunten que és un autor poc convencional, el qualifiquen d'irreverent i, sobretot, és lliure. La seva llibertat creativa pot incomodar a vegades, però és també un dels seus trets d'identitat. I també hem de destacar, a mi m'ha agradat molt d'aquest llibre de contes, el seu domini de la llengua, la seva exuberància, la seva ironia, però també la tendresa i l'humor, que també hi ha molt d'humor. Pel que fa a la llengua, un dels seus trets característics també era la creació de noves paraules a partir de la contracció. En el conte que llegirem aquesta nit hi apareix, per exemple, esqueixànimes. I ho escriu així tot. Tot d'una paraula?

Esqueixànimes. Esqueixànimes. Ah, d'acord, molt bé. Molt bé. Ja hem dit que era de verga aquesta.

Exacte. Benvingut, com dèiem, a Berga. Jordi Costàs va mantenir els marges del món literari català. Va tenir el gran suport d'Edicions de l'Albi, una editorial independent fundada als anys 90 a Berga. Però, com ell deia, per escriure a Berga és ideal, però per publicar i que et vegin i que vinguin a les teves rodes de premsa. Molt millor Barcelona, on vas a parar. Va morir el 2021, als 60 anys, va deixar escrites 13 noveles i també poesia i també teatre, era un home de teatre també, i també va fer diverses traduccions. Poc abans de morir va rebre la notícia que la seva novela El primer emperador i la reina Lluna, publicada per Coma Negra, havia rebut el Premi Crític a Serra d'Or de novela. Com a negra ha estat també l'editorial que ha publicat la seva novel·la apòstoma, Les Muses, i que ara publica el seu recull de contes. Actuació de gala porta un subtítol que es diu Tria de contes 1981-2020 i és que és un recull de contes inèdits fet pel mateix autor poc abans de morir. Ell va escollir els contes. Són inèdits, eh? Són inèdits, sí. I en podem veure tota la seva evolució. I també aquest recull de contes deixa clar que Jordi Cossà ja era un escriptor, amb tot el que això significa, molt abans dels cavalls salpàgers.

D'allò que va crear tal de Rebombori, molt bé. Escolta'm, doncs mira, veus, jo no el coneixia, per tant m'interessa molt. Amb quin conte comencem avui? Ara m'has d'ajudar, perquè és un que es titula.

H-A-H. I amb un signe d'exclamació. Com ho pronunciem, això? Ha. Ha. No ho sé. És que apareix moltes vegades en un conte. El conte es titula això. H-A-H. Ha. Ah, sí?

No ho sé. Ha. No ho sé. Així ho farem. Farem el que podrem, Marta. Ell era lliure, tu sigues lliure per pronunciar-ho com vulguis. Molt bé. Doncs vinga, actuació de gala, tria de contes 81-2020 de Jordi Cossà, publicat per l'editorial Coma Negra.

Vine, dona'm la mà, no tinguis por. Jo et guiaré pels cinc cercles tragicòmics de les drogues, les droguetes i les drogasses. Vine, vine, que xelarem com nens, com nens dolents, i descobrirem, o no, què som i què sentim i què podríem arribar a sentir i a ésser. Vine, ésser, dona'm la mà. El primer cercle, per descomptat, és l'alcohol. I val més no fer-hi gaire estada perquè qualsevol fill de mare sap com funciona i els desastres que provoca quan explota l'addicció. Marits que pellicen i a vegades maten la dona i o la canalla, senyores que es casquen engolint licor soles a casa, primer d'amagat i després destrossant tots els que d'amagat o pateixen en la pròpia entranya, Per no parlar del jovent, esclar, alcohol, si n'abusa, converteix en tèrbol, opac, violent i, sovint, ves quins ous, més amargat que el vinagre. L'alcohol, almenys al món occidental, és la més devastadora de totes les drogues que es fan i es faran, perquè, per acabar de fermentar la cirereta, és arreu i et convida tota l'estona. En el fons, forma part dels rituals de la tribu, i en el fons és un dels paràmetres a través dels quals els adolescents, sobretot els mascles, han de demostrar que ja són grans. Paradoxes malèfiques d'allò que en diuen cultura mil·lenària.

Vine, acosta't, dona'm l'avena, no tinguis por. Al segon cercle ens transformarem en ionquis, ni que sigui pel nas o fumant, adorant el rei del cascall o la reina de la coca, però refinats per descomptat. Com pots veure, en aquest meu infern, la intensitat va de més a menys, perquè la droga més bona, no falla, sempre és la menys perjudicial i menys adictiva. Aquest cercle, en tot cas, és duríssim, perquè el segle passat va representar una autèntica catomba, una catomba de centenars de milers de persones que buscaven en aquestes substàncies el benestar físic i la pau mental que no trobaven enlloc. La immensa majoria només hi van trobar els torments, les queixànimes que ara tens davant dels ulls. Però tu, no has de tenir pas por, només faltaria. Has nifat aquest, que és del bo. Ens estarem una temporada curta i abans d'enganxar-nos de debò saltarem, com llengots escaldats, a unes altres grelles.

El tercer, profund, però banal i perillós com cap, engloba la veritat còsmica de l'LSD, que encega tots els ulls que la miren de cara sovint i les veritats mutants i elíptiques d'allò que en diuen drogues de disseny. Aquestes substàncies que multipliquen la intensitat del moment que fuig, per més que no deixin cap pòsit quan ha fugit, són les que s'acarnissen amb el teixit cerebral de manera especial. Han deixat sense memòria, sense esma i gairebé sense identitat, tots aquests condemnats amb els quals ara compartim aquest banquet d'àcids, èxtasis, amfetamines i metamfetamines i els etcèteres que van inventant. Per mi, de totes maneres, una gota de l'Isèrgic pur, sisplau, a veure si pillo un viatge astral total. I per tu, el que et roti, per descomptat, que per això hem vingut al parc temàtic de les drogofantasies. Però no et cremis, eh?, que la pomada te l'arrenquen de l'ànima de viu en cru. Vine, anem, dóna'm la mà, que és hora de. Ha! No t'amorris aquesta línia de ruc com si fos infinita. Aquesta fase ja l'hem superat i deixa't de mascalines, balladones i estremonis, que aquestes coses, ja t'he advertit, t'esborren el cervell com si fos llapis. Vine, va, no ploris, no t'esqueixis, que ara venen els cercles amables. El quart, deixant el vici dels cigarrets de banda, perquè és massa industrial i estúpid per parlar-ne, és el pernàs del cànnabis, amb totes les seves formes i reformes i contrarreformes,

amb totes les miques i les masses que van des d'entreobrir la porta de les percepcions per eixamplar la salut mental, fins a l'addicció psicosocial que tanca totes les portes. Fuma. Fuma amb pau, com els indis americans. Fumar és una activitat mental, de reflexió, fins i tot quan només fumes tabac. La botada això sí és que crida càncer i et fot els pulmons de creu, però ja sabem que cada esnifada, cada calada, cada dosi del que sigui, ni que sigui oxigen pur, té un preu en l'espai-temps que es paga en monedes de vida. En el fons, el cul del fons, no és gaire diferent enamorar-se de les drogues que enamorar-se d'una persona o dels diners. Tot tendeix a la felicitat global o falsa, i tot depèn de la sort que tinguis i de com la busquis. El que no pots fer, company, perquè t'esmorraràs, és creure que amb les drogues, droguetes i drogasses la trobaràs tota sempre. Ah! Com pots veure, company, aquí al quart cercle, els condemnats només enyoren els altres estopefaents per fer broma, per recordar els torments viscuts i sobreviscuts, perquè aquest és el cercle del refugi, on la maduresa, per no dir bellesa, s'ajoca com un pardal a punt d'envolar-se per separar-se, mal que sigui un dit, de la realitat estricta. Aquest és el cercle terapèutic de les converses infinites, dels somnis insondables, de les utopies semprevives,

de la recerca plàcida, per no dir irracional, de l'ànima animal feliç que tots tenim dins. Sempre massa racional i pendent del reflex del puto mirall. En plural multiplicador, perquè ja saps que com ulls d'insecte en tenim una babela a dins, una altra a fora, la tercera a la cresta i la quarta al sexe i a l'anus. És aquí, en el matalàs amable del cercle quart, on fins i tot sense narcòtics externs de cap classa, Resulta evident, a la ment humana que domina el dòmino li falta un bull o dos pel que fa a la percepció de les altres dimensions, les que guardem plegades dins el lòbul de la imaginació i la creació, que vindria a ser l'altra diferència evident respecte dels altres animals, diguem, no tan racionals.

Per això el cinquè cercle, el de la màxima addicció, dolçor i perversitat, és la creació mateixa. Aquella espacigolla has de temptar el joc de ser Déu una estona i decidir si la noia té tetes o és metge, si l'avi porta barba o mala baba, si la caseta farà feliç la parelleta o el rostirà els nens en un incendi. Aquest cercle, que per dir tota la veritat no necessita cap substància, només el desig foll i sublim d'imaginar, és el més perillós, perquè pot portar a creure que és espontani i gratuït, la fal·làcia màxima per descomptat. Res no és espontani quan es converteix en ofici o desfici, en professió, vocació o obsessió, i encara menys gratuït perquè el capdavall, de manera conceptualment semblant a totes les altres drogues, També et crema les hores i et xucla, arrenca, esbodella i tanca dins la teva pròpia ostra, menys i menys divertida a mesura que sumes lletres i frases i llibres. I solitud. Cuida't, amic, de les perles que cries perquè, com va dir el profeta, corres el risc d'acabar sent justament allò que voldries.

Se li semblava una cosa i en el fons és una altra. Se li semblava una cosa al conte i quina lliçó. En el fons és una lliçó. Sí, l'he escollit perquè

parla de drogues, perquè ell moltes vegades no se l'ha identificat tant amb aquesta seva primera novel·la, que ell es queixava una mica. Després ha escrit coses molt diferents. I he escollit aquest perquè parla de les drogues

des d'una altra òptica. Molt interessant. Moltes gràcies per descobrir-nos aquesta història. Gràcies, Anna. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.